Cartas del gobernador Gilaberto de Centellas á Pedro IV acerca de la última empresa de Jaime III para recobrar su reino. (1)

(pág. 62 d 64 del texto.)

«Molt alt e molt poderos princep e Senyor. Sapia la vostra Real Magestat que he rebuda una letra vostra per la qual, senyor, vos me feyets manament que secretament reebes informacio si Narnau Doms donçell, lo qual se absenta de Mallorques e sen ana a lalt en Jacme de Montpeller, podia sens alcuna sospita tornar en lo regne de Mallorques; la qual letra, senyor, reebuda ab deguda reverencia e honor, he fets cercar ab diligencia tots los processos fets axi contra aquells qui per lurs demerits prengueren justicia en Mallorques, com contra lo dit A. Dolms. E finalment, senyor, he atrobat contra lo dit Arnau ço quis segueix. Primerament senyor:

En Perc Fraga qui per la dita raho fo rossegat e penjat deposa en sa confessio que havia oit dir an Bn qui fo scapsat, quel dit A. Dolms havia haudes letres de lalt en Jacme.

Bn. Bassa, capella, qui per la dita raho fo comdemnat á carçre perpetual en lo qual es mort, deposa en sa confessio que ell havia aportades letres de Avinyo del alt en Jacme entre les quals ni havia una del dit A. Dolms, la qual dona an Francesch Aragones qui axi matex fo rossegat e penjat que la donas al dit Arnau.

Bng. de Sant Johan, donçell qui per la dita raho fo scapsat, deposa en sa confessio que oy dir an Bn. de Buadella qui axi matex fo scapsat, lo qual Bn. de Buadella, havia dada una letra del alt en Jacme al dit Bng. que axi matex havia haudes letres lo dit A Dolms.

Jacme Duran qui fo scapsat, deposa en sa confessio que ell venia ab en Bng. de Sant Johan, P. de Puigdorfila, qui axi matex fo scapsat e ab lo dit A. Dolms de Tofle. E lo dit Bng. de Sant Johan demana al dit Jacme Duran. «En Jacme ¿havets haudes letres de lalt en Jacme?» E lo dit Jacme en presencia dels demunt dits dix: que hoc. E tots los altres dixeren: Prou havem nos e encare en Bn. de Buadella.

Gregori Sellembé qui fo scapsat deposa en sa confessio que oi dir an Bn. de Buadella e an Bng. de San Johan qui axí mateix foren scapsats que en Bassa havia aportada una letra de part de l'alt en Jacme an A. Dolms c qu' ell li devia haver donada á Tofle.

Francesch Aragones qui fo rossegat é penjat deposa en sa confessio que ell avegades parlant ab lo dit Arnau Dolms li demanava:— ¿Compare sabets bones noves?—E lo dit Arnau responia.—Hoc, bones. E diu que volia ho dir dels affers del dit alt en Jacme.

P. Cardona draper de Mallorques deposa que el dit A. Dolms li devia diner per drap, e un dia com lo dit P. Cardona demanas los dits diners al dit A. en lo seu obrador, lo dit A. dix: —Per lo cap de Deu, en Cardona, que vos conexets que jo som vostre amich, que jo us fare mes de be que amich james haguessets. E aço sera avans de dos mesos, e scrivits ho que aço sera profecia. E com lo dit P. Cardona ho volgues scriure en j boxart lo dit A dix: no ho fassiats, scrivits ho en la paret, la qual cosa lo dit P. Cardona feu. E com los dos mesos foren passats lo dit P. Cardona demana al dit Arnau quant sera aquell dia. E lavors lo dit A. dix: Prengam un gran terme que diga veritat, aço sera abans de un ayn.

Encar molt alt senyor jom som certificat ab moltes persones sobre lo venir del dit A. Dolms e atrop que en nengun cas lo seu tornar quant es de present no es profitos á la ne al dit A. Pus, senyor, jo us significh ço que he trobat; vos, senyor, en farets ço que a la vostra Real Magestat sera ben vist faedor. Scrit en Mallorca á VI del mes de juny del any Mccclx nou. Sacræ regis Aragonum Magestati. Lo humil servidor vostre Gilabert de Sentellas se comana ella.»

full 123 al facsímil

2

«Molt alt etc. A la vostra altea fas a saber que so stat en Alcudia per ........ aquella, lo Governador de Rossello me feu saber per carta sua com en Jacme que solia esser de Montpeller, feya tot son pertret de passar açi ab xxij galees e viij uxers e ij naus; de la cual cosa, senyor, jo de continent certifich a la vostra altea. Encare, senyor, vos certifich que vuy, data de aquesta letra, una spia la qual jo tench ab en Jacme de Montpeller, m ha fet saber de cert com lo dit en Jacme ha feta ja paga als cavallers e a les galees, e enten esser açi de present; perque, senyor, suplich e clam merce a la vostra altea que si vos aquesta terra volets salvar que al pus tost que vos puscats, senyor, me trametets homens a cavall e a peu; sino, senyor, certifich la vostra altea que tota la illa de fora la ciutat havets perduda lo primer jorn exceptat las forces. E aço, senyor, per las rahons quel honrat en Jacnie Negre, procurador reyal vostre vos dira, lo qual, senyor, jo tramet a vos specialment per aquests affers; al qual, senyor, vos placia donar fe a les paraules que de part mia vos dira. Scrita en Mallorca a vij dies del mes de Juyol del any de nostre Senyor Mccclx nou. Sacra Regis etc. Lo humil etc.

Tenor capitulorum traditorum dicto Jacobi Nigri, sequitur per hæc verba.

.. sia del honrat en Jaume Negre de fer les coses devall escrites.

Primerament que parle ab lo senyor rey, devant lo bisbe de Valencia en Bn. de Cabrera, si hi es sens pus: e que li diga com jo stant en Alcudia, lo Governador de Rosello em feu saber com en Jacme de Montpeller feye son pertret de fer son passatje, e aço li compte largament segons quel dit Governador ma escrit, hoc encare huy he hauda letra de spia............... la qual me fa saber tot lo fet del passatge del dit en Jacme de Montpeller, semblantment que lo Governador.

Item que li diga que jo stant Alcudia per veer la força, en Rodrigo Sant Marti tinent loch meu ha scrit largament de part mia tot ço dessus dit.

Item... que jo sabi lardit seu entre en ciutat per ordenar tots los affers del Regne, e que he haut mon consell plenament, es a saber: que la millor provisio ques pot fer en aquests affers, es que lo senyor rey enviu de present companya á cavall e a peu en la dita illa, tal que batalla puxa hom tenir al dit en Jacme. E aço per les rahons dessus scrites; e ques faça abans que dit en Jacme hic sia, com apres no hauria loch.

Primerament per tal com la mortaldat es stada tal que ha romase fort poque gent en la Illa, tam pocha que es gran maravella que no son sino a peu.

Item, que ..... ... a cavall entre males e bones, perque es cert que no poriem vedar de pendre terra a lestol sens ajuda de homens a cavall e a peu de Catalunya.

Item, si el dit en Jacme pren terra e açi no ha gent tanta que hom li puxa exir a batalla, que diga tot clar al senyor rey que tota la terra de fora es perduda lo primer dia. E aço per tal com no ha un loch de fora la ciutat en que hage força e per tal sera tot perdut lo primer dia.

Item ques dupte quen cas quel dit en Jacme hagues presa terra que la major part de homens dafora no fossen ab ell; e aço per ij rahons: la primera per los bens ha........... la segona com lo dit en Jacme los deu fer franchs de tots drets quells pagen.

Item, que tinga ....... lo senyor Rey enviu la companya c digali que no sia duptant de la messio que tot lo fet va en aquest punt, ço es saber per tot setembre. E puis quel dit en Jacme haje feta aquesta errada consumara la moneda e james no pora res fer daçi avant, pus ques master al senyor rey que are faça son sforç en aquest punt.

Item, diga al senyor Rey que jo de present hi enviu naus per passar los cavalls e companyes, perque les faça espatxar de continent e que sia merçe sua que la companya a cavall sia bona gent.

Item, que per stalvi de messio sua, bastali que faça la paga de xij mesos, com daçi a dos mesos sera fet o de j o dals e poransen tornar ab honor si a Deu plau.

Item, li diga ques dubten que si la terra de fora se pert, la cual cosa es cert que si terra pren que es purduda, que la ciutat esta en mal partit per les gens que no son daffers e que son poques; encare que en Jacme es estat lur senyor es dupte que encare no li porten affeccio: perque enviu la companya de present e vos en Jacme Negre no tolets res de aço.

full 124 al facsímil

Item que en cas que el senyor Rey de present no envias lajuda, segons dit es, quel dit en Jacme Negre protest contra lo senyor Rey e a tot son consell, de tot dan e perill e scandil que en lo regne de Mallorca sesdevengues per lo trigament de trametre la companya de cavall e de peu. E que aço no fos imputat a mi ne a aquests que son en aquesta terra per lo senyor Rey. E daço si mester era faça fer lo dit Jacme Negre carta o cartes publiques.» 3.*

3

«Molt

alt ect. Sapia la vostra magnificencia que vuy he rebuda una letra de los espies que jo tench ab lalt en Jacme qui solia esser senyor de Montpeller e han me fet a saber co quis seguex. E primerament, que a Marsella se son armades iiij galees e un leny de lx rems e aquestes son apperellades e presents que nols fall re les quals son al sou den Jacme de Mallorques.

Item, es cert que vj galees qui son en Sicilia de Monech e de la Ribera que deuen venir a Monech e que deuen esser a Monech a xv jorns Juyol, e aquestes galees seran al sou den Jacme.

Item, es certa cosa que en Jacme deu haver entre les galees qui son en Sicilia e aquelles qui sarmen a Marsella o a Nica e aquelles qui son exides de Monech totes les quals deuen esser á Monech mitjant Juyol, axi que deuen. esser per totes, entre galees e uxers, xx galees a sou den Jacme.

Item, es cert quen Jacme haura de ccc homens a cavall e mes.

Item, es cert quen Jacme haura iij. m homens a peu e mes.

Item, es cert quen Jacme puja en las galees en persona e menassen son fill ab ell ensemps e e fort que fem compte que partiA de Monech a xv jorns de Juyol.

Item, es certa cosa que micer Lucia de Grimalt lo qual era en Sicilia en les vj galees es vengut a Monech; e en Jacme al fet capita de tot lestol, e el dit micer Lucia de Grimalt fa spatxar estes galees de Nica e totes les altres. Item, es cert que en Jacme va dreta via a Mallorcha e a Manorcha.

Item, sabem de cert e aço perhomens de casa sua que com en Jacme sia a Mallorques e haje presa terra, que deu fer cridar una crida: que tot hom de pobol, que sia sal e segur del haver e de les persones, que no hajen pahor de res axi com persones que elles son que no merexen mal en res.

Item, es cert e aço sabem per homens de casa sua que ell ha gran fe que per la gent menuda ell rebra la terra, per co ey hague perdo daço quius fare saber, que no es a mi dar consell; perque volrets provehir en la gent menuda a ordenar aquella via que mils vos parra, perque nos pogues pendre negun scarn.

Aquestes coses, molt alt senyor, son de paraula a paraula axi per la dita spia ma fet saber per sa letra; perque, molt alt senyor, vos placia prestament trametrem la Companya de homens a cavall e a peu com segons que apar es de gran necesitat. Yo, senyor, vos tramet dues naus segons lo vostre manament en les quals pas açi la companya de cavall e de peu e deuen hui partir per dema tot dia.

Encare mes, senyor, vos placia trametre a mi letra vostra per la qual haje poder de forsar los procuradors reyals de pagar spies, nauleajaments de naus, lenys, barques e lauts que per los affers del dit alt en Jacme o per qual se vulla altres affers havem a trametre e naulejar axi a la vostra reyal magestat com a quals se vulla altres persones e partides, segons que a mi sera ben vist faedor ab mon consell, manant ab la dita letra als dits procuradors que no contrastant altres manaments vostres, senyor, fets ne faedors, les dites coses deguen pagar, axi del temps ença que jo son açi com per lo temps que regire lo dit ofici e que sia signats de la vostra ma. Comanme senyor en vostra gracia, scrit en Mallorca a xj dies del mes de Juyol del any de nostro senyor mcccxlix. Sacræ Regiæ etc. Humil servidor etc. de predictis fuit scriptum Jacobo Nigri procuratori regio in Majorica.»

4

«Molt alt etc. Sapia la vostra real magnificencia que jo he reebudes unes letres vostres ab deguda honor les quals me liura lonrat en Bng. de Codinachs; conseller vostre e mestre racional de la vostra cort, sobre lo fet que vos, senyor, lic havets trames, e jo de continent fiu ajustar lo consell dels jurats dins e de fora. E aqui lo dit en Bng. de Codinachs presenta les letres que vos, molt alt senyor, trametiets als dits jurats. E apres dix la creença que per vos, senyor, li era stada comenada; e jo en apres hi dix ço quim parech de be, perque los dits jurats el consell, entesa la gran necesidad que vos, molt alt senyor, havets, especialment per los affers de Sardenya, axi com aquells qui han gran desitx que pusquen servir a la vostra alta corona molt graciosament han otorgades que a vos, senyor, sien dades las xx milia liures les quals foren a ells demanades per lo dit Bng. de Codinachs de part vostre: are se tracte don exiran prestament.

full 125 al facsímil

Item, molt alt senyor, lo noble en P. de Muncada conseller e almirall vostre, si proposa en lo consell dels jurats los affers de Sicilia, perque vos, senyor, lich trametes, e presenta als dits jurats les letres que vos, senyor, los trametiets per los dits affers. E jo axi matex, e dix so quem parech de be, perque los dits jurats el consell axi com aquells que de bon cor vos volen servir en co que pusquen, han otorgat al dit almirall de part de vos, senyor, que en los dits affers se pusquen servir de las ij galees de la guarda e encare que lin presenten ij de iij que hic romanien el dit almirall troba açi que alcuns als quals ell e jo havem parlat les armaran.

Item, molt alt senyor, he reebudes unes cartes de la vostra gran altea en las quals se conte que vos, molt alt senyor, havets proveit quel honrat en Panquet de Bellcastell sia portant veus de Governador en lilla de Manorcha, el dit en Panquet ha trameses letres açi an Bartoli Desvals que representa lo dit ofici per ell; e com segons les letres del honrat en Tomas de de Marça qui es a Avinyo, lalt en Jacme qui fo senyor de Montpeller propos, segons quel dit en Thomas presumeix specialment, venir en la dita illa de Manorcha; e lo dit Bartoli en temps passat hic sia stat gitat per suspites per los affers del dit alt en Jacme, jo he volgut regonexer ques trobaven contra lo dit Bartholi quel retessen suspitos. E primerament trobe per proces quen A. Reya qui fo pres en Perpinya mentre vos, senyor, hi erats e en poder del cual foren atrobades les letres que trametien al dit alt en Jacme aquells qui foren açi justiciats si deposa entre las altres coses que en Francesch Aragones e en Bn. Danveig qui foren principals tractadors de la dita trahicio, li dixeren que dixes al dit alt en Jacme, lo qual anomenaven Rey de Mallorcha, que tots los volers eran seus e contra lo Rey de Arago. Encare he trobat per proces quen Bng. Tornamira qui fo un dels justiciats canfessa entre les altres coses que com ell perlas alcunes vegades ab lo dit Bartholi dels affers perque ell fo justiciat, diu quel trobava, en quant ell podia entendre, que era de bon voler ves lalt en Jacme e contave les noves al dit Bng. de la armada ab que lo dit alt en Jacme devia venir en la terra que devia cobrar.... ab que havia guanyada del papa eu deya molt alegrament e ab bon voler e ab affeccio segons aparia al dit Bug. Encare mes en G. Fuser que ha molt stat en casa del dit en Jacme, e lo qual jo tinch pres per los dits affers, ha confessat devant mi que segons ques comptava en la cort del dit alt en Jacme en la qual era lo dit Fuser, la donchs Nandreu Desvals frare del dit Bartholi e mestre Johan de Carmona son cunyat que fo justiciat per los dits affers ab companya a ells ajustats devian ociure lonrat en Fhelip de Boil la donchs Governador daquest regne. Perque, molt alt senyor, jo he haut de consell en lo qual es estat lo dit en Bng. de. Codinachs que sguardant les rahons dessus dites jo no soferis quel dit Bartoli regis lo dit ofici, mes que de tot aço certificas la vostra altea. Perque vos, senyor, manats co quius perega sobre aquest affers que y dech fer. Deu, senyor, vos mantenga per molts anys en bona vida. Scrit en Mallorcha a ij dies del mes d'Agost del any de nostre Senyor incccxlix. —Sacra Regia etc.—Lo humil etc. In qua quidem littera de mandato dicti nobilis Gubernatoris fuit inclusa quedam papiri cedula continentia subsequentis.—Senyor etc. Sapia la vostre magnificencia que mes ha de quinze dies que jo no he sabut res dels affers del alt en Jacme qui solia esser senyor de Montpeller. Perque, senyor, com vos fassats apparellar los homens a cavall els servents per passar açi, vos certifich del dits affers. Similis littera fuit directa domino Episcopo Valentías competenter mutatis.»

5

«Molt alt etc. Sapia la vostre magnificencia que vuy he rebuda una letra de un spia quels jurats tenen ab lalt en Jacme qui solia esser senyor de Montpeller, translat de la qual de paraula a paraula tramet dins la present a la vostra reyal magestat; perque, molt alt senyor, vos placia deliberar sobre aquels segons queus sera ben vist faedor. Encare mes, molt alt senyor, la una de les naus de la companya de cavall e de peu es venguda a salvament de la qual tota la terra ha molt gran plaer e consolacio hauda. Es ver, senyor, que en la dita nau ha morts vj o vij cavalls avans que prengues terra. E aquells de qui eran requerenme quels fassa pagar e stimar. E jo, senyor, els respost que jo daquestes coses no he letra ne manament vostre, perque noy pux fer res. Perque, senyor, com jo no sapia quin sou prenen ne per quant temps son justats, vos placia a mi significar les dites coses. E com totes les vostres re ndes sien gran res empenyorades sius plaura que sien pagats e satisfets daquestes xx. m librs. que la terra ha otorgades a la vostra excelencia com ades no hic haje de ques poguesen quitar. Scrit en Malorcha a ix dies del mes de Agost del any de nostre Senyor mcccxlix.—Lo humil etc.. Traslat de la dita letra es aytal.

full 126 al facsímil

Fem vos saber que lom que sabets es vengut aci e faus saber que es certa cosa que lalt en Jacme es a Avinyo, empero quell spatxa sos fets e prestament fem compte quell se partira e sera en mar a x jorns Dagost.

Item á xx jorns de Juyol los patrons de v galees foren a Avinyo a casa del alt en Jacme e prengueren les pagues de les galees e tant tost sen tornaren.

Item co perque lalt en Jacme esta tant a Avinyo es quell espera monsenyor en Johan de Fransa de qui deu ser compare, que per aquesta raho ha tenguda be xxx jorns la filla que no la ha volguda batiar: monsenyor en Johan de Fransa deu esser a Avinyo per tot lo mes de Juliol, perque per aquesta raho lalt en Jacme ha tant stat a Avinyo, que si no fos aco ja fora partit de Avinyo.

Item, es cert quell ha apparellades xvj galees e una nau e uxers per haver compliment de passar la cavalleria e la gent de peu.

Item havem entes que ha haut missatge dels cavallers cathalans de Sicilia hi vage ab tot son poder e li han promes que li daran la terra. En aço no donam be fe com no par que port raho. Item havem entes axi matex que ha hauts missatgers de Clarenta que sapia que li daran la terra que era de sa mare; par nos que aço sien paraules per desfiressar, perque nons par que sia ver; ans es certa cosa e aço no duptets quell sen va a Mallorca dreta via.

Item vos fem saber que lalt en Jacme tot lo apparell que ha pugut fer ne entenia a fer, tot la fet, perque ell es per partir prestament; fem compte que a x de Agost sia recullit ab totes ses companyes, perque volrets estar apersebuts.

Item prenets vos esment de tot religios ni capellans qui vengan de ca ni de aquests qui van daci; com tots los demes fan cap a casa del alt en Jacme pusque els lurs tractaments no poden esser bons. Item jo men torn a Avinyo e stare la fins que lalt en Jacme pertescha de Avinyo e sia recullit, e de present quell sia recullit jo men tornarnare a Montpeller e scriureus de tot son pertret que fet haura de galees ne de homens a cavall ni a peu ni on sera recullit ni a quant del mes, e de tot aço vos scriure per correu spres a Barchna, e trametrauvos á Barchna laut spres perque sapiats tot son pertret ni quant sera partit.

Item vos fem saber que havem entes eus han dit de cert que de Mallorcha ha alcunes persones les quals no havem pugudes saber qui son que scriuen e trameten letres a lalt en Jacme sovene e trameten les letres a Barchna a un hom lo qual no havem pugut saber son nom, mas aquell hom qui les porta de Barchna a lalt en Jacme lo qual hi va sovin ha nom Esteva Aurich. Aquest hom nol conexem en altre manera mas quens han dit son nom.

Item vos fas saber que jo he parlat a frare Barthomeu en axi quem dona aquest mitj fuy de paper qui es dins esta letra e es scrit de ma de frare Barthomeu prior, de ques conten daço que li espres: a ades no hic ha als. Feta a xxix Juyol.—In predicta littera fuit inclusa quredam cedula tenoris sequentis.

Apres, senyor, que aquesta letra fo closa; en Bng. de Codinachs mestre racional de la vostra cort ma dit que vos havets feta ordinacio que si alcun soldat mena alcun cavall, que lo li sia respost mentre stia meyns de cavall, sino de mitx sou. Encare mes senyor ma dit lo dit Bng. de Codinachs que tots aquells qui prenen sou a cavall armat, deuen tenir dos homens a peu e un ballester. E com jo senyor daquestes coses no sia cert que per letra vostra placieus de certificarme daco que la vostra exclencia tindra per be.»

6

«Molt alt etc. Sapia la vostra magnificencia que vuy hic he haudes letres de companyons de Barchua. translat dalcunes clausules contengudes en les dites letres tramet a la vostra reyal magestat dins les presents enclos. Per co, senyor, placieus que hi provehiscats segons queus sera ben vist faedor.

Item, senyor, per altres letres vos he significat que plagues a la vostra altea quem faciets saber per letra vostra los soldats qui aci son si hic han de star mes de un mes, de ques quitaran; car per la nau dels missatjes e per la galea den Panquet de Bellcastell gran res de les rendes son empenyorades e no hic ha de que pusquen ixir diners; perque, senyor, vos placia sobre aço provehir car ja criden e demanen pague; o sino, senyor, quem trametats poder que per nom vostre puxa manlevar a o en qualque altre manera per pagar los dits soldats. E si per aventura, senyor, aço vos no volrets, placieus, senyor, quem fassats saber si volrets ques paguen de las xx m. librs. que la terra vos ha atorgades. Scrit en Mallorcha a xvj de Agost del ayn Mcccxlix. Sacra etc. Lo humil etc. La tenor de los dites clausules es aytal.

full 127 al facsímil

Item, axi com jaus he fet saber, letres hic ha de Montpeller iiij o v que fan saber quen Jacme de Montpeller ha en la mar galees, dien alcuns v, altres x, e que ell hi deu muntar; altres quey es muntat e no dien en qual loch; are ha hic venguda una letra den Bng. de Perapertusa qui es per lo bisbe de Valencia e fa saber quen Jacme de Montpeller ha a Niza xv galees entre uxers e galees, e ha ccc homens a cavall m cc homens de peu e que ab la dita companya deu venir aqui en Mallorca, e dien que amena son fill ab si matex e lexa dona Violant muller sua a Avinyo ab les filles, e axi fets pesquisa queus talayen si a Deu plau que no prenguem nengun dan. Deu per sa merce vos en guart amen. Aço sab lo dit Bng. de Perapertusa per un Genoves qui es de conseil den Jacme de Mallorcha quil ma dit secretament, e diu que are es a Avinyo Carles de Grimalt c Lucia de Grimalt e daltres Genovesos qui pendran la paga quen Jacme de Montpeller los deu fer ab iij galees. Empero lo dit Bng. de Perapertusa ha trames un correu a Marsella e a Nica e per la costa per saber quantes galees son, e vuy o dema deu hic esser lo correu.,

Axi com jaus he fet saber vuy ques dicmenge a xvj Dagost hic han venguts dos correus Davinyo quen Bng. de Perapertusa hic ha tramesos, e fa hic saber certament quen Jacme de Montpeller es a Marsella ab xv galees, v uxers e devien partir tots jorns que no speraven sino que feyen calafatar les portes dels uxers, e dien que ay ccc homens a cavall e m cc sirvents; no sab hom qual via fera. Deus lo confona on que vage, que tots jorns mentre que mala sia viu nos tendra en reguart, c prechvos queus talayets etc.»

7

«Molt alt e poderos senyor. Sapia la vostra altea que un hom que jo tenia per spia ab lalt en Jacme que solia esser senyor de Montpeller es vengut are novellament e compte de cert que com ell parti dell comensava a recullir la sua companya e que eran quatuorze galees, viij uxers e iij naus, e vij o viij lenys de carrech que portaven vitualla, e que eran de cccc homens de cavall en sus aquells qui aci deuen passar e iiij m homens a peu, ultra las xurmes de les galees. Part aço, senyor, compten de cert que en G. Vallseca beneficiat en la Seu de Mallorcha e en Jacme A. Rector de Sant Miquel de Mallorcha e Bn. Fabre Canonge de Mallorcha e Rector de Maho, los quals are son en Barchna han fet diverses tractaments ab lo dit alt en Jacme, c han e portan letra de guiatge e de securidat del dit alt en Jacme que no sien presos per las galees del seu stol. Per ço, molt alt senyor, suplich a la vostra altea que manets quels dits iij clergues sien presos e remesos al oficial de Mallorcha. Enoresmenys que totes les scriptures que porten ab si o seran atrobades en les lurs pesades sien preses e per vos senyor regonegudes e remeses aci: ultra aço, senyor, vos placia de fer cuitar aquexes ij galees qui sarmen en Barchna en guisa que hic sien abans quel dit alt en Jacme par. Senyor, aci na iiij e iij que sic armen e iiij quen speram de Valencia, axi que serien xiij e ab altres vaxells daci nols tembriem de res. Senyor, jo he dacort que si ell pren terra e jo he c homens a cavall mes que no he, que jom combatre ab ell. Deus, Senyor, vos ajut. Comenaume, Senyor, en vostra gracia. Scrita en Mallorcha a xj dias del mes de Setembre del any de nostre Senyor Mcccxlix. Lo humil etc.— Pradicta littera fuit directa.—Al molt alt lo Senyor infant en Pere, fill del molt alt senyor en Jacme de bona memoria, rey de Arago e conte de Ribagorca e de las muntanyes de Prades.»

8

Molt alt etc......... Encare, Senyor, certifich la vostre altea, que una spia la qual yo tenia ab alt Jacme es venguda, e comte de cert, Senyor, que com ell ne parti comensaua de fer recullir la sua companya, e que eren xiv galees, viij uxers et iij naus, e de vij a viij lenys de carrech, que portaven vitualla. E diu que eren cccc homens a cavall en sus aquells qui açi devien passar, et vj mil homens de peu ultra les xusmes de les galees. Perque Senyor, vos certifich les coses dessus dites, per tal que la vostra altea improvehesca segons que per be tendra fero, senyor. Si les galees que deuen armar a Valencia podien esser aci abans que lalt en Jacme.......... lo vostro fet per guanyat ab la ajuda de Deu, eab la bona ventura uostra. E si per ventura, Senyor, vos veyiets que les galees no poguesen esser armades prestament, plagues a la vostra altea, de trametrem companya á cavall, per manera quem pogues combatre ab ell; car vos, senyor, sabets que ell va a passar molta mar, e los cavalls seus han a venir malalts e hujats. Perque abans que ell se sia regonnegut, jo he cor de combatre ab ell, pus que haja mes homens a cavall que vuy ne he; car vos, senyor, ja sabets lo nombre dels homens a cavall que es aci Jo, senyor, he trames a Manorche cl ballesters, dels quals paga la dita illa de Manorcha la meytat, e vos, senyor, laltre. E per la mort del onrat en Gilabert de Corbera jo he trames a Manorcha Nombert de Sisquer companyo meu, per Lochtinent tro sus quen Panquet de Bellcastell hi sia, e vos senyor, hi haiats proveit en altra manera.— Encare, senyor, segons que la mia spia compte, lalt en Jacme ha fet acordar publicament en Genova, e en P. de Tramoa hi ha comprat uxers e armes per nom seu. E Carles de Grimalt, Senyor de Month ve ab ell e ali dat lo loch de Soller ab la vall a si e als seus; e ha dat a Carles de Grimalt lo loch Dalcudia; e ha dat a Ayto de Grimalt Bunyola, e al fet Comte; e a molts daltres qui venen ab ell ha partida tota la illa; perque, senyor, es bo que vos sapiats totes les coses dessus dites.—Encare, senyor, es dupte quel Pare Sant e alcuns curials de la cort de Roma no tinguen les mans en aquests affers. Car segons que jo he comptat ab alcuns daquesta terra, no trob que ell bastas a la meytat del pertret que a fet co que ha haut de Montpeller: com, segons que compte la mia spia, no conten ab null hom quis vulla ab ell acordar de sou ne de acorriment, Encare que diu que ha feta venir molta vitualla per lo Rose avall que costa sens fi Scrites en Mallorques a xj dies del mes de Setembre del any de nostre Senyor m.ccc.xl.ix. Regie etc.— Lo humil etc.

full 128 al facsímil

9

«Molt alt princep e Senyor, a la vostra altea fas a saber ab deguda reverencia he rebudes ij cartes vostres en las quals, senyor, me fayiets saber quina negligencia era mia e dels altres qui açi son, com no davem recapte á las viij m libs. qui romanen a pagar daquelles xij m libs. que la ciutat de Mallorca nos ha a fer compliment, perquem manavets espresament que las xij m libs. haguessen compliment de present. E encare que faes me puyan que las viij m qui romanien faes mon poder (sic) que vos las haguessets. Perque, senyor, certifich la vostra altea que per lo moviment qui es en la terra del alt en Jacme no ha barata al mon que no hic haje trobada, ne sic fan neguns barats ne canvis. Pero, senyor, ab gran afany jo he haut compliment a totes las xij m. libs. e sin roman res que compliment no hic haje es fort poch e haura compliment tost; mes, senyor, es lafany ho trametre daci a Barchna. com no ha canvi nengun que jo hi puscha trobar, ne en Johan Umbert ciuteda de Mallorcha qui es en Barchna per aquest affers, aytampoch se troba negun canvi per açi. E jo senyor, dupte de arriscar tanta moneda vostra en als vaxells; perque, senyor, he haut daçort que pertesca la moneda ab molts vaxells e que la trametre a Barchna. Guartla Deus. A les viij m libs., senyor, que remanen lonrat en Bng. de Codinachs mestre racional vostre vos dira la manera perque son romases a pagar entro sus en laltre any.—Encare senyor certifich la vostra altea que jo he rebuda una carta vostra en la qual me manavets que jo queus envias ij galees com vos havets acordat de anviar açi companya a cavall; perque senyor certifich la vostra altea que les galees no son aci que son per lilla. E jo he tramesa una carta al capita de Barchna, la qual vos, senyor, li enviavets e heli tramesa una letra mia ab missatger meu per lo qual jo li enviu a pregar e induir que de present fassa la via de Valencia. E aquestes galees, senyor, vos valran mes a la companya a passar que son vaxells grossos, mes que no farien aquests de Mallorcha qui son lenys sotils: les altres galees, senyor, nou pux be partir per tal com acompanyen los vaxells qui venen de la Illa ab tots los blats a la ciutat. Jo, senyor, he fetes ij provisions ab consell dins e de fora, que les dones e infants de fora entren tots dins ciutat, la qual cosa es ja feta. En apres, senyor, he acordat que tota la vitualla de fora entre dins la ciutat exceptat vida a quascum loch a un mes; la qual cosa, senyor, se fa tots jorns. Placia a la vostra altea, senyor, que siats membrant de les galees de Valencia que les vullats per spatxar, com si açi eran poch resguart vos calria haver ab la ajuda de Deu dels affers. E jo, senyor, he enviat a suplicar moltes vegades a la vostra altea ques placia de enviar poder a mi e als procuradors reyals que poguessen vendre censals ab carta de gracia o pendre camvis o barats per pagar les companyes qui açi son e ninguna carta, senyor, no he hauda; perqueus placia, senyor, de trametre poder a mi e als procuradors sobre les coses demunt dites, com en altre manera jo, senyor, no poria quitar la companya qui aci es. Scrita en Mallorcha a xv dies del mes de Setembre del any etc. ut supra.—Sacra etc. —Lo humil etc.»

full 129 al facsímil

10

«Molt alt Senyor. Sapia la vostre magnificencia que segons que ja per letra he significat a la vostra reyal magestat jo pris dos frares de la Reyal, lo un dels quals ha nom frare Johan Genover e laltre frare Francesch Sancor, los quals novellament eren venguts de las parts de Avinyo, dels quals lo prior del dit monestir ab mi ensems ha rebuda confessio, ells empero estants en poder meu e sots custodia mia de licencia del dit prior. E entre las altres coses lo dit frare Johan Genover confessa sens turment que ell dreta via partent de Mallorcha sen ana a Avinyo a casa de lalt en Jacme qui fo senyor de Montpeller, e en casa sua fo e parla ab ell diverses vegades; e lo dit en Jacme, a comensament com ell fo ab ell e li hac feta la reverencia, li demana entre les altres coses de molts de Mallorcha si eren vius, e specialment diu que li recorda que demana den Francesch Sa Font e de sos fills, den Brondo e de sos frares, den Tornamira qui fo scapsat e daltres daquesta terra dels quals jo tench alcuns presos. E deposa que com ell pris comiat del dit alt en Jacme li dix que li saludas molt los demunt nominats, car segons quell deyia ell se confiava molt dells. E fo demanat quina confianca havia en ells, e dix que confiava dells que el reebessen e que li obrissen les portes de la ciutat. Encare mes dix lo dit frare Johan quel dit alt en Jacme li dix que dixès als demunt nomenats de part sua que ell seria breument venge de son enamich, dient aço de vos molt alt senyor. Apres aço, deposa lo dit frare Johan que un perayre daquesta ciutat apellat Bng. Caret li dix alcunes vegades, que molt li plauria que lalt en Jacme vingues en aquesta terra car molt de mal havia sostengut per ell, e si venia haurien alcun be. Encare li dix segons que deposa lo dit frare Johan que quant ell dech anar a Avinyo ho dix al dit Bng. Caret, lo qual Bng. li dix quel comanas en gracia del dit alt en Jacme, nomenantlo monsenyor, e sabets ab ell si hic venia, car si hic era lo dit Bng. e daltres serian ab ell; perque jo de continent pris lo dit Bng. ab altres que hic tench presos e j quen he ja justiciat, co es, fet rossegar e penjar, car confesa que havia gran voler al alt en Jacme e daço parlava ab molts; e encare, que havia proposat en son cor que si ell venia que de continent sen anas a ell e fos de la sua part. Lo qual Bng. Caret entre les altres coses fo interrogat si sabia alcun o alcuns suspitosos ves la honor de vos, senyor; ne que fossen zeladors ves lalt en Jacme, lo qual dix e nomena entre els altres que tenia e reputave en Bartholi des Valers esser dels principals qui assercaven lo dit alt en Jacme haver recobrat aquex regne; e aço per moltes paraules que aquell havia oydes dir e specialment en la ciutat de Barchna. com hic foren gitats per en Phelip de Boil. Fo demanat quines paraules li oy dir e dix que no li recordaven plenament, mes que eren en favor del dit alt en Jacme. Encare mes, dix que axi matex reputave zeladors e amadors specials del dit alt en Jacme, Johan Brondo e breument tots los Brondos e en P. de Cases e aço per moltes paraules quels havia oydes dir en favor del dit alt en Jacme. Encare dix que reputave molt via segura en restauracio de aquest regne que entre els altres hic fos foragitat en Jacme Buadella per moltes paraules que li havia oydes per les quals aparia que molt mes amaven lo dit alt en Jacme que vos, molt alt Senyor. Perque, molt alt senyor, jo recordant dels manaments per vos a mi fets que jo hic degues gitar tots aquells qui a mi apareguesen suspitosos, sguardant les deposicions demunt dites, encare que atenent que tots los demunt nomenats hic eran stats ja gitats diverses vegades axi per Narnau de Arill com per en Phelip de Boil per diversos processos e e informacions contra ells fets, axi quant devant la vostra presencia moltes vegades es stat proprosat. Perque, molt alt senyor, jo volent deliberar plenariament que faria en aço apelle tots aquells de mon consell, e encare tots los jurats, als quals propose clarament tot lo fet e recitantlos les enquestes fetes contra los demunt dits A. de Erill e Phelip de Boil, e tots concordaren que jo hic degues foragitar los Brondos, per co com si acordaven los dits frare Johan e Bng. Caret; dels altres, per ço com no eran nomenats sino per lo j dels demunt dits deposats, acordaren la major força del consell, co es, de xiu que eran los x, que nols hic degues foragitar, majorment com dels fets passats eran ja stats absolts per vos, senyor; e alcuns altres del dit consell, ço es los romanents iij consellaven que, jassia que per vos, senyor, fossen absolts, aço los relevave la pena mas no la suspita; perque consellaven que a seguretat daquest regne, hic fossen foragitats tots los demunt nomenats axi per los dits frare Johan e Bng. Caret e per lo j daquells com en temps passat hic fossen tenguts per suspitosos e foragitats, axi com dit es; la qual foragitament duras tant solament fins que hom sabes que seria dels affers del dit alt en Jacme. Perqueus placia, molt alt Senyor, de deliberar sobre les dites coses e a mi manar co quius plaura, e breument com pogues esser perill en la triga. Scrita en Mallorcha a vxiij de Setembre del any de nostre Senyor Mcccxlix.— Sacre Regia etc.—Lo humil etc.»

full 130 al facsímil

11

II.

Molt alt e poderos Senyor, etc.—Sapia la vostra Reyal magnificencia que vuy he rehebuda una letre de persona certa qui sta per spia en Avinyo per los aparells de lalt en Jacme; traslat de la qual tramet a la vostra Reyal excellencia devall scrit. Perque sia de la vostra merce que iversosamen: trametets aci les ij galees del passatge, e aquella companya de homens a cavall e a peu que a vos parra faedor. E aço al pus tost que se puxa; car segons que en la letre de la dita spia se compte que fa, ja deu esser partit lalt en Jacme per venir aci. E jo, Senyor, fas açi totes aquelles bones provisions que fer puix. Nostre Senyor Deus per sa merce vos do bona vida e longa, e exalçament de la vostra alta corona. Scrit en Mallorques a vj dies del mes de Octobre del any de nostre Senyor m.ccc.xl.ix.—Sacræ Regia etc.—Lo vostre humil etc.

Fem vos saber quel hom que sabets vench de Vinyo divenres a xxvij jorns dagost; e fens saber que a xxiv jorns dagost se tench consistori a Vinyo, co es, el Pape e tots los cardenals: e en lo consistori fo en Jacme; e demana al Pape ajuda de moneda e que li donas la decima de Mallorques e de Rossello a ij anys, axi com lavia dat al Senyor Rey Darago.—Item el Pape respos al dit Jacme que no li daria decima de ço que no posseya la terra. E axi mateix li dix que molt havie fet en temps passat. E axi matex li dix que ell no vendria contra lo Senyor Rey Darago.—Item el dit Jacme partis del consistori fallonamente com no havia hauda bona resposta. Item el Pape li dix an Jacme que totes les sues gents fossen fora Davinyo dins iij jorns.—Item tantost que aquestes paraules foren stades, tot anux se goyta de nit e de dia domens a cavall e de peu fins quel dit en Jacme es stat fora Davinyo. Item el dit Jacme ha promes als Jenovesos, que si ell cobra la terra, quels dara Maho de la isla de Manorcha, e mes los dara la vall de Soller.— Item ha promes an Paga ferlo vescomte de Bunyola.—Item mes se diu que ha dade e partida tota la illa.—Item el dit en Jacme ha feta mostre ab cccc homens a cavayll, e ab ij mil homens de peu.—Item el dit en Jacme parti Davinyo dijous a vespres a xxvij jorns dagost ab son fil, e ab amdues ses files, e ab madona Violant e ab tota sa casa, que no ha res del seu jaquit en Avinyo; e son sen tots anats per lo Rose fins Arlet: e aqui eu Arlet en Jacme deu sperar iv jorns tota la cavalleria, e la gent de peu. E passats los iv jorns el dit en Jacme se deu recullir tantost en los graus del Rose entre Marsella e Aygues mortes; e vassen dreta via a Mallorques.—Item el dit en Jacme sen va axi alegre, e totes ses companyes, com si ell era ja dins la terra. Nostre Senyor sia en vostre guarda.—Item Micer Carles de Grimalt, Senyor de Month sen va ab lo dit en Jacme; els capitans de les galees son aquests: micer Carles de Grimalt, e micer Anthoni Ros, e micer Carles Simon, e micer Rayner de Grimalt e micer Ambesio de Grimalt, e micer Baqueto de Vintimila, e micer Vescompte de Grimalt.—Feta a xxix jorns dagost, etc.

12

«Molt alt etc. Ja per altre, Senyor, vos he significat en qual manera jo havia dos frares del monestir de la Real, lo j dels quals qui havia nom frare Johan Genover, lo qual depuis ha hauda per lo oficial pena de carcre perpetual e laltre es exellat de tota la senyoria de vos, senyor. E axi matex, senyor, vos significh tot co quel dit frare Johan deposa contra alcuns, los quals no ha haut loch de pendre ne de fer altre proces contra aquels segons quen la dita letra, senyor, pus largament se conte. Es empero ver, senyor, que jo al comansament, per co quel dit frare havia dit en sa confessio, feu pendre en P. Tornamira doncell, Bn. Oltzina de Puigdorphila e Bn. Sancor fuster, Bng. Caret perayre e P. Mestre barber; axi, senyor, que no he procehit contra los demunt dits. E he dada sentencia de rossegar e de penjar al dit P. Mestre, lo qual confessa de sa boca que si lalt en Jacme hic era que ell sen iria a ell e seria de la sua part. E he turmentat al dit Bng. Caret contra lo qual e alcuns altres que axi matex tench presos per la dita raho jo, senyor, proceire segons que trobare esser faedor. Quant es, senyor, dels dits P. Tornamira, Bn. Oltzina de Puigdorphila e Bn. Sancor, no he trobat res quantra ells perquels degues posar a turments; avans senyor, jo he haut mon consell ab los jurats de Mallorcha ensems, quin proces faria contra aquells; en lo qual consell, senyor, havia savis en dret e fincaren que jo no podia avantar contra aquells a fer negun proces sino quels absolves. Axi, senyor, que jo volent aço significar a la vostra reyal magestad he deliberat queus trameta, senyor, traslat de les confessions dels dits frare Johan e P. Tornamira, Bn. de Puigdorphila e Bn. Sancor; perque, senyor, tramet a la vostra magnificencia traslat de les dites confessions significant a la vostra altea que ades no trop als contra aquells, salvant quel dit Bng. ha deposat en sa confessio e dava de consell quel dit Bn. de Puigdorfila hic fos foragitat, no assignant altre raho; per tant, senyor, que vos manets ço que fare sobre les dites coses, dentro que vos, senyor, majats rescrit sobre aço. Scrita en Mallorcha viij idus October anno etc.—Sacræ etc. —Lo humil etc.»

full 131 al facsímil

13

Molt alt, etc. La vostra reyal magnificencia he ja significat per letres mies, les quals vos tramis digmenge prop passat, en qual manera jo som stat certificat per letres de la spia que la sta, dels apparells los quals ha fets e fa lo Senyor que solia esser de Montpeller contra aquest vostre regne: car ve açi ab cccc homens a cavayl e ab iij m homens a peu, e ab xv galees e ab naus qui passen la companya, segons la letra de la dita spia. E encare de cert ho compte j hom quin es vengut e ha stat la per spiar los dits affers. Perque, molt alt Senyor, sia de la vostra merce que al pus breu que porets hic tramatats les galees de Valencia, e aquella companya de cavayl e de peu, que a la vostra altea parra. Car en altre manera la illa de fora la ciutat no li pora esser deffensada: car no y ha negun loch que sia murat sino Alcudia, en lo qual loch son cahuts los murs una gran partida. En tant que a tan gran stol, si altre sforç jo no havia, no trop de consell que lemparas per deffendra, e verament, molt alt Senyor, sera molt gran e irreparable dampnatge si la illa no li pusch deffendre: car podra cremar e affogar totes les pobles e alqueries, e encare barrejar tots los bestiars; perque no fa a planyer neguna messio a restauracio daquestes coses. Perque placia á la vostra misericordia de provehir hi de bona ajuda e iuersosament. Los jurats de Mallorques trameten a la vostra altea en P. de Pachs per suplicarvos en axi com ell largament vos comptara. Placia a vos quel no fasats tornar pagat a honor vostra, Senyor, e a profit de aquest regne. Scrites en Mallorques a ix del mes de Octobre del any de nostre Senyor m.ccc.xl.ix.—Sacræ etc. Lo humil etc.

14

I4.

Molt alt, etc. Sapia la vostra magnificencis que segons que he entes, G. Vallca, canonge e pabordre de Mallorches, lo qual ha parlat ab lalt en Jacme en Avinyo moltes e diverses vegades, sen va dreta via a la presencia de la vostra reyal majestad per scusarse de les dites coses. Perque, Senyor, vos placia quel dit canonge sia pres per lo bisbe de Valencia, e remes açi al bisbe de Mallorches per saber mils la veritat del fet. Deus per sa merce, Senyor vos mantenga per molts anys en vostra vida. Scrites en Mallorches...... mes Octobre, anno etc.—Sacræ, etc.—Lo humil, etc.

15

Molt alt, etc. Sapia la vostra magnificencia que vuy a hora de matines hagui correu del capita de Pollenga que havia vistes iij galees e j nau. Apres, Senyor, a hora de vespres hagui correus que al port Dalcudia havia vengudes entre naus e galees e altres vexells, xxij veles; les quals, Senyor, segons les noves que haviem haudes, es lestol del alt en Jacme. Perque Senyor, aço vuy mes es certa cosa, placieus, Senyor, de trametre prestament les galees, que vos, Senyor, haviets fet saber que hic trametriets de Valencia e aquelles de Barchelona. Car, Senyor, segons que moltes vegades vos he significat, açi ha vij galees ab aquelles ij de Barchelona e vi naus armades. Axi matex, Senyor, vos placia que hic trametats los richs homens que vos, Senyor, mavets fet saber per en Galceran de Tous, e tota aquella ajuda e secors que a vos, Senyor, sera viares. Scrites en Mallorques a xi de vuytubri que fo digmenge a hora de completa, lany de m.ccc.cl.ix.—Sacræ etc.—Lo humil etc.

16

Molt alt, etc. Sapia la vostra magnificencia que apres que per altre letre e per altre missatger he significat a la vostra reyal majestat que al port Dalcudia havian arribades xxij veles, vuy que es dilluns he hauts correus. A cert ardit quel alt en Jacme es ab tot son stol junt al cap de Formentera (sic) qui es pres de Pollença. Axi que ara a hora de completa he aut cert ardit quel dit en Jacme ha pressa terra en lo dit loch, la qual null hom bonament no li pudia vedar, jatsia, Senyor, que de la una part e del altre haja haudes morts e nafres; e ha posats ja en terra pres de ij milia homens a peu e de lxxx homens a cavall en pus, e no cessa de traure cavalls e gents. La Senyor es per capita vostre Frare Vidal Alquer (o Alguer o Riquer) comanador de la casa del spital ab totes les gents de fora a cavall e a peu, e gran res dels homens a cavall de la ciutat. E son se fetes, Senyor, totes aquelles bones provisions dins e de fora qne ferse poden a salvament del regne. Senyor, per molts correus e diverses vos he significat com açi ha armades vij galees e vi naus ab les ij del Pariatge de Barchelona, e neguna resposta no he hauda de vos, Senyor, de la qual cosa, Senyor, jo e en Galçeran de Tous, els altres de vostre consell son merevellats. Car segons la crehença quel dit Galçeran de Tous dix a mi e als jurats de Mallorches de part vostra, Senyor, mes ha de viij dies que les galees que vos, Senyor, faciets armar en Barchelona e a Valencia ab alguns richs homens hic devien esser, e res no sen es seguit. Car, Senyor, si les galees hic fossen, ja vuy hic foren partides per anar ves lestol del dit en Jacme. Per que molt alt Senyor placia á la vostra altea, que en continent hic fassats trametre les dites galees, e richs homens: car sens aquelles nos pot res fer per mar. E ab la volentat de Deu poden venir salves e segures; car les galees del stol del dit alt en Jacme stan al dit loch plaguades. Placieus, Senyor, que aço cuytets, car mester hic es: e manats a mi, Senyor, ço que á la vostra altea parra sobre los dits affers. Encare, Senyor, vos placia de trametre a Barchelona al Governador de Serdenya per la nau qui vengue prestament. Scrites en Mallorques dilluns á xij de vuytubri a hora de mige nit del any m.ccc.xl.ix.—Sacræ, etc.—Lo humil, etc.

full 132 al facsímil

17

Molt alt e molt poderos, etc. Apres, Senyor, que he significat a la vostra reyal magestat quel stol del alt en Jacme prenia terra, he haut cert ardit que ir que fo dilluns gran res del stol del dit en Jacme a presa terra a Pollensa a la punta del Bertux. Son ix galees, e vi uxers e j nau. Per que molt alt Senyor, jo fas replegar totes les hosts de la terra á Incha qui es luny del dit loch, hon lo dit en Jacme ha pressa terrra, forga iij legues: per tal quel dit en Jacme se acost dintra terra, e que hom li puxa dar per mar e per terra salvament batayla. La qual batalla, Senyor, nos pot fer sen les galees de Valencia e de Barchelona. Perque, Senyor, sia vostre merce, que les dites galees hic sien prestament. Car, Senyor, segons que jaus he significat, açi na vij armades e j leny de c rems, e les vi naus qui son apparellades si mester les havem. E axi, Senyor, placieus de secorrer........ çesomament. Car segons que compte j hom qui es fuyt, lo qual jo tench pres, en lestol del dit en Jacme, se contave spresament es dehia que vos, Senyor, no habiets neguna galea açi ne aqui. Be empero diu que si deya que vos, Senyor, habieu fetes armar vi galees, les quals, Senyor, vos habien ja trameses en Sicilia quant es, Senyor, a les provisions de la terra, merce de Deu es ben provehida dins e de fora: e totes les gents, Senyor, grans e poches fan bon continent de si matex, e solen morir per la vostra honor en aquests affers. Scrites en Mallorques a xiij dies del mes de vuytubri de lany m.ccc.il.ix.—Sacræ etc.—Lo humil etc.

18

Molt alt etc. Sapia la vostra reyal magestat que en Jacme de Montpeller ab la sua ost ha estat a Pollença ij dies y a Alcudia altres ij, y hir venchsen batalla arrengada a Muro: e lo seu stol per mar feya la via de la ciutat de Mallorches. Axi, Senyor, que segons que compten alguns daquells seus, los quals jo tench presos, dema lo dit en Jacme ab son ost sen enten a venir per terra tro a la ciutat, e lo seu stol per mar axi matex a la ciutat: e parho ben segons la via que fan, jo, Senyor, me son certificat aytant com he pogut del seu poder: axi que trob que ells son de ccc homens a cabayl en sus e MD homens a peu. E mes jo, Senyor, he fets desemperar tots los lochs de fora; car ja, Senyor, moltes vegades vos he significat quels lochs defora nos podien tenir, e fetes trer totes viandes e bestiars, aytant com he pogut; e totes les dones, infants e catius dels homens dafora son en la ciutat. E e fets forts menys dels castells de la illa, ij lochs tant solament, ço es, la vila Dincha e la ciutat. Axi mateix, Senyor, les vij galees daçi, e ij lenys de lxxx rems son armats, e les vij naus axi mateix. Perque, molt alt Senyor, com aço haia a venir a batayla per mar e per terra e noy pauga hom scapar, sia de vostra merçe que la ajuda quem havets feta saber, que hic sia tramesa. De les galees de Valencia, ne de Barchelona, ne de la nau que va en Serdenya, non he alguna certinitat, ne de vos, Senyor, ne daltres no he hauda resposta de tants missatgers e letres, Senyor, queus he tramesos. Per qneus placia, Senyor, quem fassats saber prestament si fare la batayla sens les galees de Valencia e de Barchelona, ho siu soferre. Car certifich vos, Senyor, que tota la gent de la terra ha bon voler: mas no son veades de querrejar, e es gran perill tenir tantes gents encloses. Car pahor he que ramors nos meten entre les gents que veey consumar ço del lur. Placieus, Senyor, que hage vostra resposta breument: car aço nos pot vuymes trigar. Los homens a cavayl, Senyor, que açi son ab mi, entre dins e dafora, sou fort pochs que no basten entre uns e altres a cc quen (quant) es dels homens a peu compliment hic ha ab la volentat de Deu. Jo, Senyor, me coffir de fer la batayla per ij rahons: la primera, que nous vull aventurar lo regne a j punt; la segona per la gent daci que no han vists affers. Placieus, Senyor, de trametre la dita aiuda, o de ferme resposta; car, Senyor, tot va en aquesta batayla. Scrites en Mallorques digmenge a xviij de vuytubri del any m.ccc.xl.ix. hora de completa.— Sacre, etc.—Lo humil, etc.

full 133 al facsímil

Molt alt, etc. Sapia la vostra reyal magestat que depuys que nous he scrit, Senyor, ses eevengut que dicmenge prop passat entre vespres e completa, en Jacme de Montpeller, partent de Muro, vench batalla arrengada ab banderes levades a la vila de Incha, e va ferir aytant abrivadament com neguns homens poguessen ferir lo palaçiç dura donant batalla en ij lochs de la vila dentro a ij hores. En la qual lo dit Jacme fo personalment, e la dona sua qui era en la reresaga, e lo fill. Finalment que hanc feriren abrivadament. ells sen tornaren molt volenterosament: e alcuns fort pochs exiren de les barreres de la isla contra volentat del capita, e feriren en ells, e hagueren ne entre morts e vius de xlv a 1 persones, entrels quals ni hac viij homens a cavall. Axi que dit en Jactne denits ab gran pluya anasen a la vila de Sineu e aqui ha stat e sta de lavors anca. Apres aço, Senyor, hir que fo dimecres, lonrat en Rambau de Corbera arriba açi ab la nau qui va en Serdenya; de la qual cosa, Senyor, tota la terra ha hauda gran consolacio. E vuy, Senyor, entre vespres e completa viij galees del stol de dit en Jacme ab banderes levades vengueren dreta via a la boca de Portopi on eran les vij galees nostres, e ij lenys armats, e les vi naus armades. E com forem pres una milla e menys del dit port, ells vaeren les nostres galees qui estaren detras les naus; e a colp van girar. E les nostres galees, e les naus van fer la lur via, e donarenlos encalç mentre dia basta, axi que les gitaren de tot lo golf. E fo axi que la una galea de les lurs no sperava laltre; que si tan solament açi hagues ij galees mes, ab Deu qui ho volgues, gran res de les galees hagren haudes, e nos foren partides deles. Perque molt alt Senyor, podets conexer que si les galees de Barchelona e de Valencia hic fossen stades, quant de be sen fora seguit: que hom hagues hagut lestol de la mar o al menys desbaratat, e el romandre en la isla, volgues o no; e ara es ment, e ells a ell. Ab tant jo fari ab la mia badupte del contrari. Per ço, Senyor uos placia de trametre breument les dites galees, que encare ab Deu, na poriem haver tot lestol. Jo, Senyor, he acordat ab aquets qui aci son de vostre consell, e ab los jurats que les galees daci e les naus romanguen a Portupi, e en lo moll, per guardar e defensar aquell e que dema mati ab la bandera victoriosa vostra, Senyor, e ab tota la ost, isque de la ciutat ab lo dit Rambau de Corbere, e ab los homens a cavall e a peu que ha amenats, per anarme combatre per terra ab lo dit en Jacme, qui es a Sineu, luny de ciutat iv legues. Confiy en nostre Senyor Deus, e en la justicia vostra, Senyor, que haure victoria. Axi placia a Deu. Placieus, Senyor, de trametre prestament les dites galees. Del stament Senyor, de les gents de la terra dentro al jorn de vuy, e dels lurs comportaments, podets star ab bon cor, Senyor. Car encare no he sabut que negun de la ciutat ne de la illa, poch negran, sen sia anat a ell, sino j grech, e j moro de Pollença; e j hom sotil de Muro, qui volia trahir la vila de Incha, e lo capita ho al rocegat e penjat a Incha. Scrites en Mallorques dijous a xxi die del mes de Octobre any de nostre Senyor. m.ecc.xl.ix.—Sacra, etc.—Lo humil, etc.

20

Molt alt e molt poderos Princep e Senyor. Apres que no escrivi a la vostra gran altea dels afers del alt en Jacme ça en rera, sesdevench que jo divendres proppasat ora de tertia, isqui de la ciutat ab companya de cavall e de peu, e jagui la ciutat be fornida e stablida, e encare vij galees e ij galiotes be armades que romangueren al port de la ciutat. E ana ab mi lonrat en Rienbau de Corbera ab la companya de cavall e de peu, ab lo qual passa en Serdenya. E fiu la via de la host del dit en Jacme, qui era en un loch appellat Porreras; e seguenlo per jornades, lo disapte seguent ora tarda fuy de la sua host pres una legua. E lo digmenge mati seguent, com jo hagues ardit quel dit en Jacme feya ab tota sa ost la via de la eiutat parten de j loch appellat Luchmajor, on havia jagut lo dissapte a nit, jo fiu refreschar tot hom e aqui ordone mes batalles; e comane la deventera al dit en Riembau. E fiu per guisa que ab les ij mies batalles isqueren a devant la host del dit en Jacme. E hora entorn nona, ell se acosta batalla arrenguada á mi ab ij que habia ordonades ab molta bella gent e bona de cavall e de peu, e jo enves ell. E en lo nom de Deu lo dit en Riembau fari ab la sua batalla molt vigorosatalla. E plach a nostre Senyor Deus qui protegueix la justicia de vos, molt alt Senyor, e endressa los vostres affers victoriosament, quel dit en Jacme fo vencut e mort en la batalla, e son frare en Paga, qui portave la sua bandera, e molts seus cavallers e homens de peu foren aqui morts; els altres gitaren e materense en fuyta, e jo ab tota me companya ab la vostra victoriosa bandera tesa encalsant e alaent seguils j grossa legua vers la mar mentre quen trobe negun. E apres ab la bandera tesa torne leuar lo camp, e trobe que cavallers nostres tenien presos lo infant e la infanta nabots vostres, Senyor, e madona Violant, e molts cavallers e homens a peu del dit en Jacme. Es ver molt alt Senyor, quel dit infant es nafrat leig en la cara de colp de spaha, car era guarnit en lo camp. E apres aço jo ab tota la host torne jaure al dit loch de Lluchmajor; e lo diluns seguent entremen en la ciutat. E tota la ciutat isquerenme a reebre ab totes les professons be e honradament e ab gran alegria. Placia a vos, molt alt Senyor, quen fassats saber qucus plaura que jo fassa dels dits vostres nabots ne de madona Violant, car jo los tench presos al castell de Bellveher. Encare, Senyor, vos placia quem fassats saber queus plaura que fasse dels homens a cavall e de peu que tench presos, qui foren del dit en Jaume, co es, dels strangers car daquests qui eran daquesta terra enten a fer aquella justicia que mereixen. Deus per la sua misericordia, Senyor, vos mantenga per molts anys. Scrites en Mallorches a xxvij del mes de vuytubri del any de nostre Senyor de m.ccc.xl.ix.—Sacræ, etc. Lo humil servidor vostre se comana en vostra. gracia e mercet.—Gilabert de Sentelles.

full 134 al facsímil

In pradicta littera fuerunt iuclusa sequentia verba. Quant es, Senyor, de la part vostra son morts iv homens a cavalls e entro a x homens a peu, e be xv cavalls; e ay haudes alcunes nafres. Jo, Senyor, tench lo cors del dit en Jacme en lesgleya de Luchmajor, e nol vull soterrar entro que haja resposta de vos, Senyor. Empero, Senyor, ab correctio de la vostra altea, seria viares quel pogues hom soterrar a la Seu honradament, que vuymes no pot fer mal ne be.

21

«Molt alt etc. Sapia la vostra magnificencia que per A. Lado porter vostre, Senyor, he reebuda vostre letre, per la qual vos, Senyor, me significavets que per letres dels jurats de Mallorques haviets entes com jo ab los altres faels e servidor vostres havia vençut e mort en Jacme de Montpeller e son fill, e que tenia preses linfanta e madona Violant e daltres; perque marevellantvos com de lavors ança vos, Senyor, no haviets hauda altre certenitat, me manavets que daquests affers degues prestament certificar la vostra reyal magestat; perque, molt alt Senyor, certifich a la vostre excelencia que el digmenge de la batalla qui fo a xxv dies del mes de Octobri prop passat, los jurats daçi, axi com hagueren la novella scriviren á la vostra excelencia. Apres, senyor, jo ab tota la host e cavalleria lo diluns seguent torne a la ciutat e aquell dia mateix scrivi largament dels affers a la vostra reyal majestat per Bn. Ros de casa mia, e per fortuna de mar e de vent no hic poch partir dentro a laltre dilluns seguent; perque, Senyor, ab la volentat de Deu ben penç que vuy mes vos sabets senyor los affers, axi per lo dit Bn. Ros com per los nobles en Bn. de Cabrera, lo Castella de Emposta, Olfo de Proxida e P. de Riusech e altres que sen son tornats be ha viij dies ab ij galees.

Apres aço, senyor, jo vahent que la resposta vostra senyor se trigava, haut consell dels dits nobles e de savis en dret e religiosos, he dada sentencia contra los homens de peu e fembres qui eran venguts ab lo dit alt en Jacme los quals jo tenia presos e feyen gran mesio, que hajen a servir per v anys e que aquest servey de v anys puxa jo o los procuradors reyals vendre per aquells preus que sera faedor; axi quels procuradors manant rexecucio de la dita sentencia, los jurats de la Ciutat de Mallorca son si opposats e appellat a vos, Senyor; perque, molt alt Senyor jo he acordat que trameta a la vostra reyal magestat translat del proces e sentencia que he fet contra los dits homens, e encare del procehiment e appellacio dels dits jurats e de la resposta que jo hi he feta; lo qual, Senyor, vos porta clos e segellat lo dit porter, per tal, Senyor, que vos manets ço queus plaura sobre les dites coses. Jo senyor, si lalmirall e en Rambau de Corbera hic eran partits, e aço enten que sera per dema tot dia, men enten anar la on vos, Senyor, siats ab linfant e ab linfanta e ab madona Violant e ab lo cors del dit alt en Jacme. Scrit en Mallorques a x de novemb »

full 135 al facsímil

Mi querido amigo D. Miguel Bonet, archivero de la Audiencia de este distrito, me ha facilitado las tres cartas oficiales que van á continuacion y que por su curiosisimo contenido merecen tener un lugar entre las noticias de este libro. Las dos primeras vieron ya la luz pública en el Almanaque Balear; la última es inédita.

1.a

«De part den Gilabert de Sentellas Governador general del Regna de Mallorca.

Als honrats e amats en Ffrancesch des Portell e en Jacme Negra procuradors Reyals del Regna de Mallorca Salut e dileccio, com lalt en Jacme sia vengut ab companyes de homens a cavall e a peu a lo Regna de Mallorca, e les provisions devall escrites sien necesaries. Per ço de part del senyor Rey vos dehim eus manam spressament, que de la pecunia reyal façats fer II. banderes ó senyeres la uua Reyal e laltre de sent Jordi, e astes ferrades e carcaxos ab les quals Deu volent, entenem ixir a batalla al dit en Jacme. Encare fets fornir lo Castell Reyal de la Ciutat de Mallorca de molins de sanch, de ballestes, tretes, pedres, e altres armes necesaries per deffensio daquell. Encare volem eus manam, que de la dita pecunia paguets tots nolits de barques o de lauts los quals per los negocis del dit en Jacme, nos haurem a trametre axí al senyor Rey com a qualsevol altres persones, axi fora la illa com dins la illa. E rehebets apocha o apochas de les dites coses, car nos ab la present manam de part del dit senyor Rey al mestre rational de la Cort del senyor Rey que tot ço que per vigor de aquest nostre manament pagarets deles quals coses empero mostrarets apocha o apoques, reehebe en vostre compte e a vos sobre les dites coses no faça nenguna questio Dat. Maioric. xvii kals. November Anno. Dñi. mcccxl. Nono. ma nobl. Gubr.»

2.a

«De De part den Gilebert de Sentelles Governador general de Mallorc.

Als honrats e amats en Francesch des Portell, e Jacme Negre procuradors reyals de Mallorca, salut e dileccio. De part del senyor Rey, e per auctoritat del offici, de que usam, vos dehim eus manam que de la pecunia reyal fessats les provisions deval scrites, go es saber, que fessats fer vestadures de draps negres al infant e infanta fills del alt en Jacme de Montpeler quondam, e a Madona Violant, e a les dones e donçeles, qui ab ella son. Encare volem eus manam, que provehiscats en menjar, e en beure, als dits infant, infanta e Madona Violant, e a les dones qui ab ella son, e als homens de paratge, e de peu de la familia del dit alt en Jacme quondam, qui son presos, a cascuns, segons lur conditio, Encare volem eus manam que fessats venir lo cors del dit alt en Jacme qui es a Luchmajor, en la ciutat, e pagar les messions que per fer aportar lo dit cors se convendra de fer. Encare volem eus manam que paguets los metges, qui tenen en lurs cures lo dit infant, e los dits homens de paratge, e de peu, los quals son presos. Encare volem eus manam que paguets als caps de guaytes, sags, e a x. almugavers, qui guardan los dits homens de paratge, e de peu, los quals stan presos dins lo Castell reyal de la ciutat de Mallorca, per tal que no puxen fugir. E reebets apocha o apochas de les dites coses car nos ab la present manam de part del dit senyor Rey al mestre racional de la cort sua que tot ço que per vigor daquest nostre manament pagarets, de les quals empero mostrarets apocha, o apochas, retbe en vostre conpte, e a vos sobre les dites coses no faça nenguna questio. Dat. Maioric. xviii. kals. novbr. anno. Dni. mcccxl nono. ja. asse Ma. Gubr.»

3-a

«De part del Governador de Mallorc.

Al amat lo Batle de Lluchmjor o a son lochtinent salut e dileccio: com nos trametam aqui los honrats Nandren de Sent Just ciutada de Mallorca e en Francesch Anrich ciutada de Valencia, per fer aportar lo cors del alt en Jacme de Montpeller q.° a la Ciutat de Mallorca, per ço de part del Senyor Rey vos dehim eus manam que als demuntdits liurets o facats liurar lo cors del dit en Jacme. Eaquells fets liurar homens, besties e totes altres coses que mester agen per la raho demuntdita. Enoresmenys donets a aqueils consell favor e ajuda en tot co que mester hauran per la raho dessusdita. Dat. Maioric. Pridie nonis november. anno. Dni. m.ccc.xl.ix »

full 136 al facsímil