Els qui governaven
2.436 jurats, de 1240 a 1715
Durant gairebé cinc segles, la Ciutat i Regne de Mallorca el governaren sis jurats que es renovaven cada any per Nadal. Campaner en dona els noms segle a segle, en sis llistes que imprimeix com a apèndix dins el cos del llibre.
Què eren els jurats
La Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca —l'illa sencera com a
comunitat, no només Palma— tenia al capdavant sis magistrats d'un any. El
càrrec era obligatori i gratuït: qui sortia elegit no el podia refusar ni
en treia cap sou. Cada seient corresponia a un estament, i la presidència
anava sempre al primer: un cavaller; després,
dos ciutadans, dos mercaders i, en el
sisè lloc, un menestral. Campaner ho resumeix així:
desde entonces acostumbraron ser un
caballero, dos ciudadanos, dos mercaderes y un artista
.
Qui llegeixi la crònica els trobarà a cada pàgina: hi surten al costat dels morbers quan hi ha por de contagi, fent venir blat en els anys de carestia, armant galeres, anant a la Seo darrere les banderes dels gremis per cantar un Te-Deum, o sortint amb les maces alçades a reunir el consell de guerra. Es reunien a la Casa de la Juraria, a Cort, el mateix lloc on avui hi ha l'Ajuntament de Palma.
Quan comencen
Els creà Jaume I amb un privilegi donat a València el 7 de juliol. La
font que Campaner copia el data el 1240
(notícia de 1240); la historiografia el
situa el 1249. El mateix Campaner hi dona motius de
dubte: a la seva llista, els noms de 1240 i de 1245 només els dona algun
catàleg antic i Bonet no en posa cap, i els set de 1248, diu, el seu informant els anomena
Cónsules de Mallorca
,
pues en este año todavía no se habían
instituido los Jurados
.
Ell mateix avisa que la llista és insegura fins al darrer terç del
segle XIV: no va anar als arxius, sinó que confronta la llista del
P. Villafranca, que recull les de catàlegs anteriors, amb les notes de
l'arxiver de l'Audiència Miguel Bonet, de qui es fia més. Per això les
llistes dels segles XIII i XIV porten anys buits, anys amb noms de més i
comentaris com Villafranca no pone
ninguno
.
Com s'elegien
El sistema va canviar més d'un cop. Durant el primer segle i mig, els
sis que plegaven per Nadal triaven ells mateixos els sis que entraven:
és el que s'anomena franquesa. Cap al tombant del 1400 s'hi
barrejà l'atzar amb els vots del Gran i General Consell, amb diverses
fórmules que es feien i es desfeien; el 1444, breument, es recuperà la
cooptació. La solució que va quedar, des de 1447 i fins al final, fou la
insaculació o sac i sort: cada estament tenia la seva
bossa amb els noms dels qui podien ser jurats, i cada any se'n treia un
a l'atzar. La llista en guarda el rastre: Campaner imprimeix dues eleccions
el 1401 —la segona encapçalada 1401 (en 7 de
julio.)
— i dues el 1444, l'any del canvi de règim —la segona,
1444 en 23 junio.
Quan acaben
La derrota austriacista va portar la Nova Planta, signada el 28 de novembre de 1715, i amb ella el model castellà de regidors designats per la corona. Els darrers noms que Campaner copia són els de 1715. La institució, però, no es va extingir de cop: va sobreviure tres anys més, provisionalment, i no es va abolir formalment fins al 22 de juliol de 1718.
Fonts d'aquest apartat, a més del mateix Campaner: «Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca», Viquipèdia, i Antonio Planas Rosselló, Los jurados de la Ciudad y Reino de Mallorca (1249-1718), 2005.
El sisè jurat: l'ofici del menestral
A la llista de Campaner el primer seient és el del cavaller o donzell, el segon i el tercer els dels ciutadans —molts, doctors en lleis— i el sisè, el del menestral. Campaner n'escriu l'ofici darrere una coma, i a la llista només en porta aquest seient: cap ofici no surt en cap dels altres cinc.
| ofici | proporció | total | XIII | XIV | XV | XVI | XVII | XVIII |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| perayre també peraire | 88 | 2 | 29 | 46 | 11 | |||
| apotecari | 26 | 4 | 16 | 6 | ||||
| forner | 22 | 2 | 20 | |||||
| assahonador | 13 | 9 | 4 | |||||
| chirurgiá també chirurgià, cirurgiá | 11 | 3 | 4 | 4 | ||||
| ferrer | 11 | 2 | 1 | 8 | ||||
| argenter | 9 | 3 | 6 | |||||
| fuster | 9 | 2 | 6 | 1 | ||||
| pellisser també pelliser | 8 | 4 | 4 | |||||
| sabater | 8 | 2 | 3 | 3 | ||||
| sastre | 8 | 1 | 6 | 1 | ||||
| flassader | 7 | 6 | 1 | |||||
| sucrer | 7 | 2 | 3 | 2 | ||||
| texidor també teixidor | 7 | 1 | 5 | 1 | ||||
| blanquer | 6 | 5 | 1 | |||||
| manescal també menescal | 6 | 1 | 4 | 1 | ||||
| draper | 5 | 4 | 1 | |||||
| apuntador | 4 | 4 | ||||||
| picapedrer també picapedras | 4 | 4 | ||||||
| selleter també sellater | 4 | 2 | 2 | |||||
| esparter | 3 | 1 | 2 | |||||
| especiayre també speciayre, spicier | 3 | 2 | 1 | |||||
| jarrer també jerrer | 3 | 3 | ||||||
| tintorer | 3 | 1 | 2 | |||||
| artesá | 2 | 2 | ||||||
| boter | 2 | 2 | ||||||
| calderer | 2 | 1 | 1 | |||||
| daurador | 2 | 2 | ||||||
| guanter | 2 | 2 | ||||||
| passamaner | 2 | 2 | ||||||
| sisens jurats amb l'ofici anotat | 1 de 14 | 24 de 75 | 65 de 100 | 99 de 99 | 98 de 100 | 15 de 15 | ||
Abans de 1500 l'ofici no hi és sempre: les fonts de Campaner el donen per a 24 dels 75 sisens jurats del segle XIV i 65 dels 100 sisens jurats del segle XV i 98 dels 100 sisens jurats del segle XVII, i després per a tots. Un ofici que sembla rar al segle XIV potser només és que no es va anotar.
No es compta aquí qui va repetir càrrec, perquè la llista dona noms i no persones: Pedro Net hi surt deu vegades entre 1363 i 1586, que són avis, fills i nets del mateix nom.
Quant se'n pot refiar
Aquests fulls són els més difícils del llibre per als reconeixedors: llistes atapeïdes en columnes, on no es posen d'acord sobre l'ordre de lectura, i els noms acabaven sota l'any que no era o es perdien.
Per això els 2.436 noms s'han llegit directament del facsímil, full per full i any per any, i cada un s'ha comparat amb el que n'havia llegit cada reconeixedor. 2.431 coincideixen lletra per lletra amb la lectura d'algun motor; els altres 5 duen una lletra volada (B.ª, Mig.l) que cap motor no reprodueix. Res no s'hi ha corregit: les errades d'impremta de Campaner hi són tal com les va deixar.