A principio de este año llega de Cerdeña con título de Reformador y Capitan General Francisco de Erill, á quien acompañaban 400 caballos y 1.000 infantes.
Bartolomé Jaume.
8 notícies · fulls 196–197 del facsímil
A principio de este año llega de Cerdeña con título de Reformador y Capitan General Francisco de Erill, á quien acompañaban 400 caballos y 1.000 infantes.
Bartolomé Jaume.
De órden de la Reina dispuso el Lugarteniente la publicacion de un bando imponiendo sobre todas las mercaderías, á su salida ó entrada de este reino, uno ó dos tercios por ciento de derechos que se satisfarían en las aduanas establecidas, sin perjuicio de los otros tributos que ya estuviesen impuestos. B. J. (1)
(1) NOU DRET DE ADUANAS. A 25 del mes de Maix de 1452 de manament de la Sra. Reina el Lochtinent del Sr. Rey feu fer una crida per tols los lochs acustumats de la ciutat....... quel Sr. ha imposat a e qualsevol robes e mercaderias de qualsevol linatge, o especie sian per qualsevols Florentins, o qualsevols districtuals subdits o a ells recomenats o altres en nom de aquells, qui en qualsevol loch del Regne e terras e Senyoria del dit Sr. Rey, axi per mar com per per de mercadería daqui avant entrarán o exirdn, paguen a la cort del dit Senyor, hu o dos tersos per centenar per reu o valor de ditas robas o mercaderias en mans de las duanas o gabellots de la cort del dit Senyor en las ciutats e terres hon sian, o altres qui a cullir los dits drets sian deputats. E axó paguen ultra los drets qui ya son imposats, segons.
Pregon de Francisco de Erill y Arnaldo Vilademany, Lugartenientes y Regentes la Gobernacion del reino de Mallorca, publicando una Real órden de 26 de Junio anterior, en la que prohibía el monarca que ningun caballero, noble, ciudadano ó mercader pueda cabalgar en mulo ni mula, sino en rocin. B. J.
Pregon ordenando una reseña de caballos y armas en la plaza delante del Castillo Real, jurando sus propietarios ser suyas y no prestadas, que las tenga cada uno en su morada sopena de confiscacion etc., etc.
Bartolomé Jaume.
Salida del Gobernador á las parroquias de Inca y Binisalem, con objeto de capturar á varios malhechores complicados en la rebelion.
Bartolomé Jaume.
Ejecutáronse en este año varias personas complicadas en la sublevacion de los payeses y menestrales: Françoy Masip y Gabriel Figuera de Inca por haber venido á atacar la ciudad con banderas desplegadas: descuartizados.—B. J. (1) Jaime Jover de Inca por haber hecho lo mismo que los anteriores, é incitado á la rebelion á los campesinos: arrastrado y descuartizado.— B. J. Miguel Forns, de Sta. Margarita de Muro, Miguel Maymó y Salvador Melis, de Inca, confesaron que era su plan congregarse con otros muchos en el Puig de Randa, y venir á la ciudad para combatir con el noble Francisco de Erill Lugarteniente: ahorcados en la plaza del Payró.
Bartolomé Jaume.
(1) Françoy Masip e Gabriel Figuera de la vila de Incha, los quals no tement Deu ne la correcció Reyal venint contra lur fidelitat, la qual son tenguts tenir e servar al dit Senyor notoriament e perditoria son venguts ab mols altres ma armada, e ab bandera estesa, d combatre lo noble capitd e lochtinent general. Perque en pena, punició e castich de tan detestable crim, los dits noble e Z\Cag.ch Moss. Franci Derill, capitd, e Moss. de Viladamany, Lochtinent General en lo Regne de Mallorques, condennaren e sentenciaren aquells que fossen escorterats, per so que d ells fos castich e als altres terror e exempli Jucme Jover de Incha lo qual de la sua boca ha confessat que ell no tement Deu ne la correcció Reyal, ne duptant venir contra la fidelitat en la qual es tengut al molt alt Sr. Rey, ensemps ab molts de altres ment e perditoria ab banderas esteses e md armada es vengut combatre lo dit noble capitd e Lochtinent general Moss. Franci Derill e mes que seria anat per algunes parroquies fustitant aquellas ques moguessen ab lurs armes per socorrer los inobedients e rebelles al dit Senyor, qui eran en la vila de Incha, perque en pena, punició e castich de tants detestables crims, es estat condennat per lo dit Franci Derill e Moss. Arnau de Viladamany, Lochtinent general en lo present regne, condennaren e sentenciaren aquell que fos rossegat per los lochs acustumats de la present ciutat, e aprés amenat d la plassa de Sent Antoni, e aqui fos escorterat. Miquel Forns, de Sta. Margarita de Muro, Miquel Maymó e Salvador Melis, de Incha, los quals de llur boca propia, han confessat que ells no tement Deu ne la correcció Reyal ne duptant venir contra la fidelitat en la qual son tenguts al dit molt alt Sr. Rey en menispreu e poca temor dels manaments de aquell e no deposar las armes ab pensa deliberada, bavian acordat ab daltres ab llurs armes aplegarse e avistarse al Puig de Randa de voluntat e proposit de venir d brega ab lo noble e Magnifich Moss. Franci Derill, Lochtinent general en lo present regne. Perque en pena, punició e castich de tants detestables crims los dits foren condennats que fossen amanats per la present ciutat, e aprés trets en la plassa vulgarment dila del Payró, e en las forques allá construidas penjats per lo coll en tal forma e manera que muiren. Jacme Romaguera, texidor de Mallorques, lo qual convensut per testimonis e provat legitimament que ensemps ab en Pere Mascaró e de altres, era anat d la Real hon los pajesos de la part forana tenian en obsidio e setge la present ciutat, per induir e suscitar aquells que triassen docents d trecents homens valents que ells los lliurarian la porta, e entrade la ciutat que ensemps ab ells e ab lo Pere Mascaró e altres pendrían la ciutat. Perque en pena punició del dit crim e delicte, fou condennat e sentenciat per lo noble e Magnifich Moss. Franci Derill e Moss. tArnau de Viladamany, Lochtinent general en lo sent regne, que fos rossegat per los lochs acustumats de la present ciutat de Mallorques, e amenat á la plassa del Payró de Sent Antoni, e aqui que fos escorterat.
Jaime Romaguera, tejedor de Mallorca, fué con Pedro Mascaró y otros á la Real, donde los campesinos tenían establecido el sitio de la ciudad, á fin de inducirles á que escogieran entre sí 200 ó 300 hombres esforzados que penetrasen en ella, entregándoles ántes la puerta para que se apoderasen de la capital: descuartizado en el Payró.
Bartolomé Jaume.
Ademas fueron ejecutados en este año Pedro Farausso, marinero albanés, por haberse sublevado contra el patron de su nave con intento de llevarla con otra de Spital á vender al puerto de Marsella; y Pedro Camaró, de Manacor, que, con otros, se sublevó en la nave genovesa en que venía, hiriendo al capitan á quien abandonaron en una isla desierta llevándose la embarcacion: el primero fué ahorcado en el muelle; el segundo arrastrado, degollado y descuartizado en el Payró de la puerta de S. Antonio.
Bartolomé Jaume.
Campaner imprimeix aquestes notes en aquests fulls i la crida que hi remetia —un (1) volat de dos caràcters— no s'ha pogut llegir, així que no sabem a quina notícia van.
(1) Pere Mascaró, perayre, lo qual ha confessat de sa propia boca que ell ensemps ab altres no tements Deus, ne la correcció Reyal, induits del espirit diabolical, havent tractat e ginyat de lavars e de envestir e matar los capitans de la porta de Sent Antoni, e aprés los ciutadans los sobrassen de obrir la dita porta als pagesos qui tenian la ciutat assetiada en lo derrer insult: e si aquells haguessen sobrat als ciutadans, hagueren tenguda la ciutat tant quant haguessen puscut; e com no la haguessen puscut tenir sen foren anats á la galiota den Catlar qui era en lo moll. E mes ha confessat esser estat á Incha en lo envestiment e brega fets per los pagesos de Incha e de a funes al tres parroquies, al dit noble capitá Moss. Franci Derill e á la sua gent: e mes ha confessat e atorgat esser estat un dels tractadors e participants en les morts fetes en la vila de Pollensa en las personas del honor Domingo Miró, clavari de la consignació, den Francesch Rupiá, Cap de guayta, e Juan Reynés, exactor, e del escuder del dit clavari, e mes que devien suscitar e fer levar tota la terra ó matar tots los recatxats, e tornar los insults e avalots e mes haver altres crims e exesos. Perque pena e punició e castich de tants detestables crims, los nobles e Magnifichs Moss. Franci Derill et Moss. Arnau de Vilad many, Lochtinents genera's del Regne de Mallorques, sentenciaren e condennaren aquell que sia rossegat per los lochs de la present ciutat, e aprés amanat á la plassa de Sent Antoni e que sia degollat e fets quatre corters. Gabriel Martí, de Artá, lo qual havia dites algunes paraules suscitant lo poble en lo derrer insult que fou fet per los pagesos de la part forana. Perque lo noble Moss. Arnau de Vilademany e de Blanes essent ell en la dita vila de Artá, condenná aquell sens alguna sentencia com no hi hagués assesor, e per donar terror exempli als altres que fos penjat per lo coll per tal manera que morís, etc. Item lo dit dia paguí al dit Fohan Ramon, exactor de la casa del ban 2 ls. 5 ss. per las despesas de la execució