Por Real disposicion dada en Córdoba suprimió el Rey el oficio de Maestro Racional que ántes existía en Mallorca con dos escribanos á sus órdenes ó dependencia.
Guillermo Terrassa.
7 notícies · full 217 del facsímil
Por Real disposicion dada en Córdoba suprimió el Rey el oficio de Maestro Racional que ántes existía en Mallorca con dos escribanos á sus órdenes ó dependencia.
Guillermo Terrassa.
Se pagó el gasto de sacar á la vergüenza pública á tres mujeres por suposicion de un parto, y fué condenada ademas la embustera á la pena de azotes y destierro perpetuo de la isla. (1)
Bartolomé Jaume.
(1) Apesar de tantes execucions com se feyen tots los anys, no milloravan las custums, ans se veu que los crims aumentaven los castichs, e aquests promovien aquells
Se fundó el convento de religiosas Jerónimas en la ciudad por Sor Maria Ana Busquets y otras dos monjas del Monasterio de Pollensa.—G. T. 148 6.
«En la media noche del dia murió en el Real Palacio de esta ciudsd el espectable y Magnífico Señor Blanes de Berenguer, Lugarteniente General y Gobernador de Mallorca.»-G. T. Mayo 5. 5.—Por Real órden de esta fecha dada en Córdoba, se manda pagar el sueldo de Lugarteniente General á Alvaro Unis desde i.° del mismo mes. En la propia fecha fué nombrado en propiedad, Lugarteniente General Ejimeno Perez Escribá de Romani, debiéndose considerar á Unis como interino.
Bartolomé Jaume.
Pregon dando á conocer al público la victoria obtenida por el Rey D. Fernando II sobre los moros á quienes había conquistado la ciudad de Loja: hubo tres dias de luminarias.
Bartolomé Jaume.
«Fué trasladado el retablo de Nuestra Señora que se hallaba en el Banco del aceite, que entónces estaba junto á la Cuartera, al nuevo Banco que nuevamente se hizo de Mos. Juan de Planicia al Banco llamado den Granada, con procesion de capellanes, y con grande luminaria de los medidores del aceite; con motivo de esta funcion se cantó allí la Salve, y al otro dia ya se empezó á venderse allí el aceite.»
Guillermo Terrassa.
«En este mismo año, viendo los Jurados del Reino el excesivo gasto en el modo de vestir, pensó en regularlo para cuyo efecto nombró para reguladores y reformadores á Berenguer de Santacilia, caballero, Gabriel Martí y Nicolás Español, ciudadanos; Bernardo Rovira y Juan Vicens, mercaderes, Pedro Compañó, pelaire y Juan Ramiro, notario procurador de dichos electos, quienes juntamente con los Jurados formaron 14 capítulos que son los siguientes: « Primo: Que les dones, no puguen portar gonella ó brial ab merevets é bastes, pena de desterro al sastre per tres anys, y 25 ls. ss. y á las donas qui las aportarán 25 ls. ss. y el vestit perdut. «Item, que los sastres degan jurar en poder del Mostasaf baix dita pena que no tallarán en lo venidor semblants vestiduras. «Item, que ninguna dona ó donzella, que no sia muller ó filla de cavaller, porá portar roba de seda á excepció de las mullers ó fillas de mercaders, qui no serán estats Jurats ò fills de Jurats, las dels notaris y de los menestrals qui pagarán tall per mil lliuras; qui podrán portar manegas de seda e perfil, ó cortapisa en las gonellas de seda, de cuatre dits de ample solament, pena de 25 ls. ss. y la roba perduda.
«Item, qualsevol dona maridade ab cavaller, gentilhome, ciutedá ó mercader, qui sia estat Jurat, ó fill del que lo es estat, no puga tenir per son vestit, ni aportar mes de una gonella de seda, é una roba, e un manto de seda, pena de 25 ls. ss. y la roba perduda. Que no los sia licit en gonelles de drap ó de seda aportar baves ni trepes de seda. «Item: que ninguna donzella de qualsevol estament puga portar gonella, roba ni manto de seda, pena de 25 ls. ss. é roba perduda. «Item: que ningun home ni dona de qualsevol estat sia puga portar roba ó vestidura de seda folrada de aquella matexa, ó de altra seda, ni drap, folrada de seda baix la matexa pena. «Item: que las mullers dells homens de la part forana, qui pagarán tall per tres mil lliuras pugan aportar lo que aportan las mullers dels mercaders, qui no son estats Jurats, y no mes, e les altres no sia licit sino lo permes á las mullers dels menestrals.
«Item: que los infants de qualsevol estat no puguen vestir de seda exceptat los fills dels cavallers, gentilshomens, ciutedans e mercaders, qui podrán portar manegues é collars de gipons de seda, é las famelles manegues é perfil ó cortapisa de seda de quatre dits de ample en las gonellas. Item: que ninguna dona de qualsevol estat, no intent portar brocat, ni argentería ó bordaduras de or ó plata en qualsevols vestidures pena de 25 ls. y la roba perduda. Item: que ninguna muller de menestral puga portar gonella ó brial de simellot baix la dita pena. Item: que ninguna dona maridada ni donzella, qui no sia muller ó filla de cavaller, gentilhome, ciutedá ó mercader qui sia estat jurat ó fill de aquell, no puga portar cadena ni altre habillement ó obratge de or ni perlas, exceptat que les mullers dels altres mercaders, qui no son estats Jurats ó no sien fills de Jurats, é las mullers de notaris, puguen portar manillas de or, de pes de dos unses, é no mes; é grans de or per collarels é anells: é las altres de menor condició puguen portar collaret de grans de or, é anells tant solament, pena de 25 Is. ss. é del or perdut.
Item: per evitar las despeses en los esponsals, se ordena no puguen donar mes que vuyt lliures de confits, ó altre confecció per refresch ó collació, axi en la casa del novii com de la novia, pena de 25 ls. ss. Item: que en los esponsals, ajustes, ó primeras vistas dels novíis, no hi puga haver sino duas antorxes, baix la matexa pena. Finalment: que per estirpar lo abus, ordenaren, que en lo venidor, no puguen acompanyar lo ajuste del novii mes que dotze antorxes, y que los qui lo rebran en casa de la novía no pugan axir, sinó ab sis antorxes, pena de 25 ls. s. y antorxes perdudas. «Fueron dichos capítulos presentados por los antedichos Jurados, y por los Síndicos forenses, que eran Pedro Ferrando de Felaniche y Juan Axartell de Alcudia. «Fueron decretados por el Lugarteniente de Gobernador D. Alvaro Uniz y por el Regente dia 13 de Diciembre 1486.»
Guillermo Terrassa.