Mateo Salcet. (I)
1382
«Die mercurii xxiv mensis Decembris anno a Nativitate Domini 1382, in vigilia Nativitatis Domini ex tunc proxime instantis fuerunt creati jurati civitatis Majorice cum radolins. Et fuerunt hii qui sequuntur, videlicet, venerabilis Arnaldus Cerdoni, miles: Johannes de Portello et Guillermus Serra, eives: Petrus Pontis, et Johannes Cunieres, mercatores: ac Andreas Regalis, tintorerius.»
«Subsequenter die lunae xxix mensis Decembris anno a Nativitate Domini 1383 (2) fuerunt inventi in volta picta prope curias versi infrascripti:»
«Fle misera, geme vitam sortem balearis.
Mistrum (3) adest; chaos inseviet,
fies et tuis exul.»
«Et illamet die post prandium fuit inventa responsio ad dictos versus, facta sub hac forma:» Si quem chaos conclusit, et
inde liberatus existit.
finis dænominabit. Non est locus fleti, sed leticia et bonae spei. .
1384
«Divenres que hom comptava a sinch del mes de Fabrer lany de la Nativitat de nostre Senyor 1384 fo feta crida publica ab so de nafils en la plasa de Cort, que tots astrangers que venguessen habitar en la ila de Mallorques ab lurs mullers, fossen franchs e quitis de guayta e de moliga ques cull en la dita ila, per x anys primers vinants, e ques pusguen alagrar de les franqueses e libertats del dit regne de Mallorques, e los astrangers qui son en la dita ila, que pendran muller, que sien franchs axi matex per dos anys primers vinents, e ques pusquen alagrar de las dites libertats e franqueses; empero ques fassen scriure en la sala dels honrats jurats.»
1387
«Dijous a xviij del mes de Juliol any 1387 la muller d'en Johan Felip corredor de draps, per vigor de sentencia a ella dada per lo assesor del Governador ab prohomens, per ço com era fuyta ab hun hom, jaguint son marit e sos infants, correch la vila cavalchant en hun ase en gonella ab los cabells tolts, per los lochs acostumats, e en apres que sia liurada al marit e la tenga resclusa provehint aquella; pero que si lo marit no la vol provehir que sia exillada del regne de Mallorques, pero que si hic torna que sia penjada per lo coll.» 139I. «Die mercurii ij augusti, anno a Nativitate Domini 1391, secunda hora diei de mane fuit relatum honorabili Dno. Francisco Sagarriga, militi, Gubernatori Majoricarum, quod plures gentes forenses venerant seu aplicaverant camino Inchæ, causa invadendi seu alias destruxendi callum Judaicum Maj. et Judeos in eodem habitantes; propter quod dictus Dominus Gubernator cum multitudine gentium civitatis, tam equitando quam pedes cundo, exiit obviam eis dicendo eis quod redirent ad eorum habitationes: sic quod dicti forenses quasi incontinenti absque causa aliqua vulnerarunt equm dicti Dni. Gubernatoris, et interfecerunt ronsinum in quo Jacobus Lobera equitabat.»
«Et ipsa eadem die circa secundam horam diei dicti homines forenses una cum pluribus et diversis hominibus civitatis, invadendo dictum callum, ipsum capierunt, et finaliter ipsum expoliarunt ab omnibus que in eodem erant. In que quidem invasione et captione interfecti fuerunt, ut fertur, tres homines Christiani, et bene trecenti Judei inter masculos et feminas.»
«Die sabbati quinta mensis augusti anno praedicto fuit destructus callus Judaicus civitatis Barchinonensis; prout publice relatum fuit in civitate Majoricensi. Et illi qui intus carcerem detrusi erant, expulsi fuerunt per vim, facto et opere diversarum personarum ipsius civitatis. Etiamque fuit in eodem contextu per illasmet personas missus et positus ignis in scribaniæ curiæ bajuliæ dictæ civitatis; ob quod diversi libri et scriptura ipsius curiæ fuerunt combusti et destructæ.»
«Die mercurii, nona mensis augusti anno prædicto fuit injunctum notariis sub amisione corporis et bonorum, quod ipsi nullatenus cancellent instrumenta aliqua facientia pro Judeis nec instrumenta aliqua finis seu compositionis aut redemptionis facientia pro dictis Judeis, vel inter eos non faciant neque recipiant.»
«Dimecres a xxiij d'agost any demuut dit a gran requesta e importunitat de los manastrés de la ciutat de Mall. lo senyor Governador demunt dit ab volentat de los jurats e de alscuns consellers de la dita ciutat, ab veu de crida leva e feu levar totas las imposicions e ajudes del Regne de Mallorque, en...... que los habitadors del dit Regne d'aqui avant no fossen tenguts de pagar las ditas imposiciones e ajudes.»
«Digmenge a xxvij d' agost any demunt dit los pajesos defora vengueren en lo terme de la ciutat armats per entrar en la ciutat, e stiguerenhi fins el dimecres seguent, e ajuntarensi per nombre segons qu'es dix be quatre mil pajesos..... e feren molt de mal, e robaren totes quantes viandes...... per tot lo pla..... vinyes d'en Jacme de Moyelles.»
«Diluns lo segon dia de vuytubri any 1391 los pajesos de la illa de Mallorques, per nombre segons qu'es dehia sis o set milia armats, vingueren altre vegada a la ciutat per fer venjansa, segons qu'es dehia, de aquells qui eran culpables en la mort dels missatgers manistrals e dels homens de fora, los quals dehian que eran morts fora la dita illa. Hoc e axi mateix per tornar la terra en bon stament e per perseguir tots aquells qui havian regida la ciutat e regne de Mallorques axi civilment com criminalment. E aqui entorn la ciutat stigueren be per tres jorns continnus, prenent per grat o per forsa las vituallas qui eran en lo terme de la dita ciutat, de que s'es seguit gran dan a molts qui havian bestiars e altres vitualles: car se digue que lo dit dan donat munta á mes de so mil liuras. Per las ditas coses foren fets diversos capitols, e aquells publicats los dits pajesos sen tornaren a lurs casas.»
1395
«Die lunæ qua computabatur ultima mensis Septembri anno predicto nobilís Huc de Serveylo, electus noviter in Gubernatorem Maj. missit in Maj. velut locum tenentem suum Berengarium de Montagut domicellum, amovendo totaliter a gubernatione jam dicta ven. Franciscum Sagarriga militem, Gubernatorem Majoricarum. Et cum ipso locum tenenti venerunt Guliermus de Monbru de domo illustris Regine Aragonum, et Andreas Rossiniolli, Georgius Rubei, Berengarius Rogerii parator et Laurentius Mager textor ac Petrus de Sancto Petro et Nicholaus Castellar notarii, qui pro removendo, imo verius ejiciendo illos qui tenebant regimen dictæ universitatis, tulerunt quamdam pragmaticam noviter factam per dictum Regem supra regimine et bono statu hujus regni.»
«Et post predictam die jovis tertia Octobris anno predicto, dictus ven, locumtenens gubernatoris in aula jurariæ Maj. manifestavit et denunciavit publice quod dictus Dnus. Rex noviter creaverat in juratos regni Maj. ven Gaubertum Rubei pro militibus, Philippum Malferit, Guiliermum de Terminis, Johannem Sallembe, Andream Sescala et Bernardum Ollerii paratorem. Quibus omnibus sic factis inmediate fuerunt amoti, seu ejecti ab eorum officiis dictæ domus jurariæ, notarius, scriba comptorum et sindicus ac advocatus dictæ universitatis, et loco illorum fuerunt alii electi, positi et missi ad negotia priorum exercenda.»
«Die dominica de mane xviij, mensis Julii, anno prædicto, illustrissimus Dominus Johannes, Dei gratia Rex Aragonum, venit de Barchinona cum illustri Domina Regina, ejus consorte, et cum quadam eorum filia, et cum filia illustris Regis Petri bonae memoriae, patris ipsius Regis Johannis, et cum multitudine militum, baronum, domicellarum, et aliarum notabilium personarum: et aplicuit cum quatuor galeis armatis in portu de Soller.»
«Lo die dessusdit apres dinar lo dit Senyor Rey se parti de Soller e venchsen a Bunyola, e de aqui parti e venchsen a Valldemussa ahon stech fins al dimecres.»
«E dimecres a xxj de Juliol lo dit Senyor Rey venchsen al castell de Bellver, ahon ha stat fins a dimecres seguent.»
«Dimecres a xxviij de Juliol lo dit Senyor Rey ab la Senyora Regina e ab les Senyores Infantes, e donzelles, e persones moltes notables entraren en la ciutat pessada hora de vespres: per la cual cosa fo feta gran festa e fort solemne, e dura per quatre jorns continuus, dins los quals foren fets balls per tots los officis de la terra, e al sinche jorn juntes per los jurats de la ciutat. E foren vestides per la dita sollempnitat xxx persones en nombre dels bens de la universitat, so es de drap dor e de vellut ab drap blau de Florenti faent meytats dels draps dor e de vellut, ab lo dit drap de Florenti.»
«Apres quel dit Senyor Rey ab la dita Senyora Reina ab les persones dessusdites hagueren stat per alcuns dies en la ciutat de Mallorques foren fetes moltes e diverses novitats en la dita ciutat, e oppresions e forçes a les jens, axi per raho de posades que donaven a nobles, cavallers, ciutadans e altres gens, com per raho de infinides coses que los officials del dit Senyor demenaven contra homens de paratge, ciutedans, mercaders, notaris e manastrals, en tant que per ocasio de les dites coses que lo regiment de la terra romangues en mans de aquells quil tenien, donaren los dits regidors al dit Senyor, segons ques dehia, cent milia florins dor.»
«Per ocasio de las ditas oppressions foren mesos en preso los sobreposats del officis e los barbers e speciayres e alscuns dels uotaris per so cor havian posat en las cartes que havian rebudes aquella.....»
«Dimecres a xxvij de Octobre foren restituits los libres als dits notaris, e asso per tal cor la terra havia finat tot ab lo do dessusdit.»
Dijous a xviij del mes de Novembre, any dessusdit, lo dit Senyor Rey ab la Senyora Reina, e les Infantes e altres, partiren de Mall., e recullirense en la galea reyal a Portopi, sens que no pres comiat de la ciutat, ne entra en aquella, ans stech de aquella absent per lonch temps stant en lo castell de Bellver, e partissech ab v galees.»
«Dimecres a ij del mes de Novembre fo cridada la general remissio la qual lo dit Senyor Rey feu a tots generalment de qualsevols crims que haguesen comes: e aso per cent e quatre milia florins que li foren promesos per la terra.»
«La audiencia del dit Senyor romas en la ciutat e aqui stech continuadament per dos mesos e mes avant, apres quel dit Senyor Rey fo partit de Mallorques.»
1397
«Dimars a xxix de Maig any dessusdit arriba un castella appellat Ferrandis en Mallorques, ab duas naus castellanes e sorgi entre Portopi e lo moll, la una de las quals havia preses de janoveses carragada de forment, per ço cor devia aquell descarregar en terra de moros, e demana que fos assegurat, car ell volia vendre lo dit forment al poble a v sous la quartera. E fo li respost qu'es llevas d'alla hon stava que la cort no 1 volia assegurar, e no contrastant lo dit manament ell stech devant la ciutat fins al dissapte prop seguent.»
«Dissabte a ij de Juny lo dit castella se lleva del loch hon stave e isque a una nau que entrave de ponent, e finalment pres aquella e de fet la s' en amena per la via de levant.»
«E lo die dessusdit e lo sendema que fo digmenge, per haver venjansa de la maluestat e robaria feta per lo dit castella, foren armades tres naus, duas castellanas e una nostrada, e una galiota en la qual muntaren m olts homens, e fo d'aquellas capita lo honorable en Berenguer de Montagut lochtinent del noble en Ramon d'Abeyla, Governador de Mallorques, e patrons de las duas N'Asbert de Roaix e en Johan de Termens.».
«Dimecres a vj de Juny any dessusdit, las dessusditas tres naus e una galiota, apres que hagueren haudas duas batalles ab las demunt ditas duas naus, sen tornaren sens que no hagueren victoria d'aquellas. Empero ja abans havian jaquida anar los dits castellans la nau que sen havian amanada de venecians, sens que nols havian donat dapnatge alcu, segons qu' es dix.»
«Digmenge a xv de Juliol any demunt dit lonrat frare Johan Exemeno pres lo barret magistral per ma del dit reverent ministre del dit orde en la Seu de Mallorques; en lo qual loch foren disputades diverses questions per quatre mestres en taulagia, dos del dit orde, so es, per mestre P. March, e per mestre Anthoni Sent Oliva, e per mestre P. Tur, e per mestre G. Sagarra del orde dels frares Preycadors. E aqui mateix foren dats a diverses persones, axi graduades com no graduades, barrets e guants de cuyr; e per lo dit mestre novell fo feta gran festa en casa sua per sos parents, e altres honrats homens de la ciutat.»
«Digmenge a xv de Juliol maestra Johan Xemeno del orde dels frares menors, pres lo barret en la Seu, e feu gran festa e grans balls, e de totes les ordes dels frares ballaren en aquesta jornada dins la esgleya de Sent Francesch.» (I)
«En lo mes de Novembre any dessusdit vench en Mallorques un hom apellat en Cardona, trames per los jurats e consellers de la ciutat de Valencia, per denunciar als jurats e prohomens de Mallorques que la ciutat de Valencia e de Barcelona havian mompres e acordat que en reverencia de nostre Senyor fos fet un gran pessatge o stol per pessar en Barbaria, per exaltacio de la fe cristiana, e per haver lo cors precios de Jhesu Crist, lo qual moros sen havian aportat de una capella que es en lo dit regne de Valencia; e axi mateix per fer venjansa de la dita injuria; per que suscitaven los habitadors del regne de Mallorques quina e quanta ajuda farian en lo dit pessatge.» (1)
«Per raho de las cosas dessusditas lo dit noble de Visrey feu aplegar cascun dels primers de Mallorques, per saber quina proferta farian envers lo sanot passatge dessusdit.»
1398
«Digmenge a x de Març any de la Nativitat 1398, lo dessusdit noble Visrey feu varar una galea appellada de la Almoyna, de la qual fo patro en Luis Anglada.»
«Dimecres a xx de Març any de la Nativitat 1398, foren posadas cedules per les portes de les esgleyes, per les quals nostre Senyor lo Papa, per contemplacio de la armada dessusdita, atorgava indulgencia de pena e de culpa a tots aquells qui en la dita armada iran personalment: e moltes altres indulgencias a aquells qui almoynas hi faran dasso del lur.»
"Dissapte a xj del mes de Maig any dessusdit fo feta sollemne processo faent la via del Corpus Crist per raho de la crehuada, la qual fo preycada en la Seu ans de la processo per lonrat frare Johan Exemeno mestre en taulagia. E aquell jorn fo reebuda la dita crehuada per molts e diverses del dit regne e daltres.»
«Dissapte a xviij de Maig any dessusdit, lo noble mossen Huc Danglassola, Visrey, muda los jurats del regne de Mallorques, e tots los oficials de la casa de la Juraria, com hagues ja mudats los consellers; per la qual cosa fot mudat lo regiment en mans de aquells que aquell tenien ans de la destruccio del Call.»
«Dissapte a xiij de Juliol any dessusdit lo noble mossen Jofre de Rochaberti, vescomte, arriba en Mallorques ab nou galeas e una galiota de Valencia, axi com a capita de aquellas, sperant assi en Mallorques mes nombre de altres fustes armadas, per anar contra moros ensemps ab lo astol, que lo regne de Mallorques ha promes fer per raho del dit passatge.—Item a dies seguents arribaren quatre galeas et viij galiotas, les quals se acompanyaren ab les dessusdites. E totes ensemps partiren de Mallorques a xxiv de Juliol.»
«Per vigor de la armada dessusdita foren armadas en Mallorques sinch galeas, la una de las quals fo assignada al dessusdit Mos. Huc d' Anglesola e d'aquella foren patrons en Johan Desbach, donzell, e en Johan Vivot, ciuteda, de la altra foren patrons en Guillem de Sent Johan, donzell, e en Nicholauet de Pachs, mercaders, de la altre foren patrons en Johan de Moya, speciayre, e en Guillem Vicens, parayre, de la altre foren patrons en Pere Moscarolas de Soller e un pages de Felanitg, de la altre fo patro un appellat en Senra. Item foren armadas per raho de la dita armada tres galiotas, xvij rampins e vuit entre pamfills e barchas grossas e sis lahuts grossos.» «Divenres a ij de Agost mossen Huc Danglassola, axi com a capita elet de tot lo stol de Mallorques, parti del moll de la ciutat, e feu la via de Portopi.»
«Item divenres a ix d'agost lo dit Johan de Moya parti del dit moll ab la sua dita galea, com totas las altres fustes fossen ja per la major part partides del dit moll per seguir lo dit capita.»
«Dimecres a xiv de Agost tot lo stol de Valencia e de Mallorques junct en la ila de Evissa, lo qual pren suma de Lxx veles, entre les quals foren L veles de fustes de rems, les altres foren fustes radents, les galeas foren xix per nombre: totes ensemps partiren de la dita ila de Evissa, feta per aquells primerament devant lo castell mostre de les persones e de lurs armes. E segons relacio de alcuns atrobarense • en lo dit stol pessades set milia e D personas combatents, entre les quals hi havia entorn cccc homens que hom apella darmes, so es, gentils homens, o tals qui s'armen o son cuberts de ferre.»
«Lo stol dessusdit apres grans fortunas per aquell sostengudas, vench e arriba devant lo loch appellat Tedelis, terra de moros, ahon tres galeas, so es, duas de Valencia e una de Mallorques, la qual menava lo dit P. Moscaroles, se acostaren, e finalment isqueren en terra, e apres de aquelles totes las altres fustes, e assenyaladament las fustes de rems, e aqui feren de lurs armas. E finalment dins spay de una hora ells entraren e esveyiren lo dit loch ab forsa darmes, e tingueren lo dit loch per un jorn e mig; e dins aquest spay lo dit lloch fo desrobat, e dins aquell molts moros, axi mascles com fembres e infants pochs morts, los quals prenen summa segons relacio de molts de ccc persones. E ultra foren cativades pesades cL persones. E a la perfi meteren foch en lo dit loch. E asso fo dimarç a xxvij de Agost any dessusdit. E lo sendema que fo dimecres a mig jorn les gens del dit stol jaguiren lo dit loch.»
«En lo combatiment del dit loch mori mossen Bng. Lansol de Valencia per so com caygue de una scala, e un castella.»
«En lo departiment del dit loch los dits capitans, so es, lo vescomte de Rochaberti e mossen Huc feren recullir la gent, remanents ells dins lo dit loch ab alcuns lurs consellers e amichs, entre los quals foren Jaume de Pertusa de Valencia, Johan Desbach, en G. Unis, en Montagut, e daltres. E recullida la gent feren levar las dites galeas de la posta per mudarles en altre loch pus convenient. E stans axi dins la dita villa de Tadelis los dits capitans ab los dessus nomenats, e altres, los moros veent que les gens eran recullides e que fort pochas gens eran romases dins la dita vila, tots ensemps vengueren sobre los dits capitans ab una armada. E lavors los dits capitans, axi com posgueren, asseiaren de voler fugir; e tant foren apressats e cuytats per los moros, que no fo a ells, ans foren ferits per los moros gran partida de aquells, en tant quel dit mossen Huc, e los dits Johan Desbach, e en Pertusa, e en Montagut, e daltres foren alansejats per los dits moros, e finalment morts per aquells, en gran culpa del dit mossen Huc, car si ell se fos recullit, axi com li era dit, no fora ell estat mort ne los altres, qui per contemplacio sua moriren ab ell.»
«Apres les coses dessusdites, lo stol dessusdit sostench gran fortuna, en tant que totes les dites fustes se escamparen dassa e dalla, e cuydaren per la major part negar; e moltes de aquellas per la dita fortuna perderen timons e governs, e gran partida dels rems; e partida de aquellas arribaren en Mallorques dimarç a iij de Setembre.»
«Dimecres secunda mensis Octobris dicti anni fuit factum sollemne aniversarium missarum pro morte dicti nobilis Hugonis de Angularia, Viceregis, defuncti ut capitanei in prædicto loco de Tadelis.» «Per la mort del dit mossen Huc fo elet per lo gran consell del regne en capita del dit stol de Mallorques lo honorable en Bng. de Montagut, donzell, lochtinent de Governador del regne de Mallorques.»
1399
«Dissapte a xv de Març any dessusdit fo feta crida publica per los lochs acostumats de part del honorable en Bng. de Montagut, donzell, capita de la Sancta armada, que tot hom se degues apparellar per anar en la dita armada; e foren cridats certs capitols, per los quals fo notificat a cascun qui pendria moros o altres coses que haguessen certa 'cosa per cascuna testa, e axi mateix hagues de les altres coses certa part.»
«Dimarç a xxviiij del mes de Juliol any dessusdit arribaren en lo moll de la ciutat de Mallorques duas galeas armades,. en les quals vench lo bastart de Navarre, germa del Rey de Navarre, ab molts honrats homens, per anar en la armada Santa dessusdita contra moros; jatsia fosen ja en lo dit moll una galiota, e un rampi, e tres lahuts privilegiats.»
«Dimecres a xxx del dit mes arribaren en lo dit moll sis galeas e una galiota armada, del qual stol era capita lo noble mossen P. de Vilaragut per anar en lo dit sanct pessatge.» «Dimecres a vj del mes de Agost del dit any fo feta sollemne processo per raho del stol de Mallorques, qui ana al cap del moll de la mar, e aqui fo cantada missa, e fet sermo per mestre Johan Exemeno del orde dels frares menors. E apres lo dit honorable en Bng. de Montagut, capita del dit stol, parti del dit moll, e vench ab quatre galeas e diverses galiotas e rampins devant la Seu, e saludaren altament. E asso fet, posarense devant la portella, ahont stech lo dit capita per tot aquell dia.» «Dijous a vij del dit mes lo dit honorable capita se parti de Mallorques ab alcuns rampins faent la via del cap blanc per anar a Maho, ahon era junct lo stol de Valencia.»
«Digmenge a xvij del mes d'agost any dessusdit lo honorable en Bng. de Montagut, capita, stant en lo port de Maho ahon havia sperat tot lo stol qui sots ell devia anar, feu mostra de la sua gent, e foren atrobades entre totes MMMD persones; empero en aquells no era la galea den Senre, ne dues galiotes, qui despuys feta la dita mostra sobrevengueren. En lo nombre de les gens eren be c homens appellats darmes, e qualcuns Dcc ballesters. Les fustes foren en nombre Lxx entre grans e pochas: entre las quals eran sis galeas grossas, e tot lo sobre pus entre galiotas, rampins, barchas grossas, lenys, e una nau.»
«Lo dimarç seguent a xix del dit mes lo capita de Valencia feu mostra en lo dit loch de la sua gent, e foren atrobades entre totes MMDC persones, entre les quals havia cL homens darmes e de ballesters. Les fustes eran per nombre xxx, so es, set galeas grossas, e lo sobre pus galiotas, rampins, lenys, barchas, lahuts, e una nau que patronejaven homens de Montblanch.»
«Tot lo stol dessusdit parti del dit port, dijous a xxj del dit mes, e feu sa via vers lo loch de Bona; e com vench a cap de.... dies lo dit stol torna per contrast de temps, e torna al dit port, e aqui stech fins lo digous seguent, que parti del dit loch, e veleiant arriba en port de Bona, digmenge a xxxj de Agost, ahon foren junctes, segons ques diu, norante e quatre fustes, entre grans e pochas, so es, xiij galeas grossas, xvj galiotas, xxj rampi, xiv lauts grosses, xv barchas radonas, vj lenys de bandes, vij lenys radons, e duas naus.»
«Lo diluns primer dia de Setembre partida del dit stol isque en terra, e combaterense los christians ab los moros: aquest combatiment dura per alcun spay de temps, tirantse los uns als altres passadors e bombardes, encare que no se menyscaba sino un hom dels cristians. E en aquesta jornada lonrat Nortis de Sent Marti fo fet cavaller.»
«Lo dimarç seguent a ij de Setembre lo capita de la nau de Montblanch dona a entendre a mossen R. de Sent Marti, capita de la nau de Mallorques que patronaiava en P. Aymerich, que los capitans maiors de Valencia e del stol de Mallorques pessaven a la una part del dit loch de Bona, so es al loch ahon hi ha arenal, per donar scalas en terra per combatre e fer fets darmes; per que dix al dit mossen R. que ell volgues exir en terra ab la sua gent; e asso matex fo dat a entendre a les fustes redonas, rampins, e altres fustes manques. Per la qual cosa un rampinet dona de la popa en terra, e isqueren ab qualscuns vj homens, e mes un panonet a una torra de aquellas qui son fora la vila del dit loch de Bona. E de continent les gents de les dites naus e de les fustes manques isqueren totes o gran part de aquellas en terra, e pujaren alt en dos puigs, e aqui volent se fer forts, hagueren alcuna ascaramusa ab los moros. A la perfi apres alcuns combatiments e escaramusses los moros apoderaxen a peu e a cavall; e diuse que hi havia pessats xxx M. moros, entre los quals hi havia vj o vij M. homens a cavall, com fos aqui lo poder o ajust de tres Reys moros. Per la qual cosa los cristians se meteren en fuyta, e per la penya avall jaguirense anar stro a mar, jagint les armes en terra, faent lurs esforç de poderse recullir en les fustes; e per la multitut de les gents nos porian recullir, ans los uns negaven los altres; e per aquesta manera moriren dels cristians, axi per mans de moros, com en la mar que foren nagats per glay e per lansarse en la mar, qualscunes c personas, entre les quals lonrat mossen Ortis de Sent Marti, fo atrobat mort sens cap, per so cor capdellant la gent de la nau de son frare e altres, ell fo farit en la cama, e finalment mori. E lo seu cors fo aportat en Mallorques, e soterrat en la Seu, dimarç a ix de Setembre del dit any.»
«Apres les dites coses los capitans del dit stol donaren comiat a les dites naus e a totes les altres fustas radonas. E ells feren lur via ab les fustes de rems. E a dies seguens fort pochs, lo capita del stol de Valencia requeri lo capita de Mallorques que degues aquell seguir aent la via de levant. E lo capita de Mallorques dix al dit capita de Valencia que ell era prest e apparellat de seguir aquell ahon anar volgues; pero que lo dit capita de Valencia volgues seguir lo dit capita de Mallorques per combatre e pendre lo loch de Alcoll e de Giger. La qual cosa lo dit capita de Valencia fer no volch, ans se departi de aquell, e feu sa via per levant.»
«Les quals coses axi seguidas, lo capita de Mallorques feu la via de Alcoll, e pres aqui terra e afoqua e crema lo loch Jusa, e mataren aqui v moros, cor tots los qui en lo dit loch staven, haguereu buydat lo dit loch.»
«Pero en lo dit loch moriren dos homens, so es un hom de casa del capita de Mallorques e un scuder de mossen Palay Unis qui aportava la sua bandera, e asso per tal com se avensaren molt abans dels altres, e los v moros qui staven amagats a una casa feriren en aquells cristians e ans que fossen socorraguts per los altres foren morts e greument nafrats.»
«Partint del dit loch de Alcoll lo dit capita ab les dites suas fustes, vench en lo loch de Giger, e aqui ell ab alscuns de la sua galea, e altres de la galea dels pageses devallaren en terra, e fort rigorosament e asperta acostarense al mur, e arboraren lurs escales per ascalar lo dit loch. E per so cor los altres de las altres fustes no hi volgueren ajudar ne fer secors, haguerense del dit loch partir, e tornarsen ab gran vergonya e minva lur.»
«Divenres a viiij de Setembre any dessusdit en torn hora de completa lo dit capita ab la galea la qual patronaiaven lonrat Mossen G. de Sent Johan, cavaller, e en Macia Borrassa, e ab la galea dels manastrals, e ab quatre entre galiotas e rampins, arribaren en Mallorques,
Notes de Campaner
(1) Áun cuando fórma parte del texto la casi totalidad de las noticias de algun interés que escribió Mateo Salcet, he creido conveniente dar en este apéndice una muestra de su estilo, trasladando algunos de los relatos más extensos ó más importantes que nos dejó en sus protocolos. De este modo se alijeran un tanto las numerosas notas que contiene el libro, al paso que se satisface la curiosidad de los lectores que gustan de conocer los sucesos en su redaccion original ó coetánea. full 153
(2) Empezaba el año el dia de Navidad.—T. A. A. full 153
(3) 1. latens odium glos. interlin.--(Nota del P. Villanueva.) full 153
(1) Esta noticia que confirma la de Salcet la sacó el P. Villanueva del libro de fábrica de la catedral para añadirla á su cronicon.—T. A. full 155
(1) Tal fué, segun dice el notario Salcet, el origen y motivo de la poderosa Armada á que se dió el calificativo de Santa. — T. i . full 156
(1) Aunque pensé en un principio publicar juntas en el texto cuantas noticias útiles ó curiosas descubriera en los originales de que me he servido, me pareció luégo más conveniente formar algunos apéndices con aquellas que, careciendo por completo del carácter de sucesos históricos ó de incidencias que con ellos tuviesen alguna relacion, son sin embargo apreciables muy particularmente para las personas que buscan con mi nuciosos detalles; el comercio, la produccion é industria del país, etc. Así lo hago ahora con el presente apéndice V al siglo XIV, insertando varias de las notas más importantes de aquel género, de entre las recojidas por D. B. Jaume. Y ya que vuelvo á nombrar á este diligentísimo compilador, cúmpleme enmendar una equivocacion cometida en la pág. XII, lin. 33 al hablar por vez de sus apreciables trabajos. El Pavorde Jaume no fué archivero de la Bailía del Real Patrimonio, como allí dije, sino amigo íntimo de la persona que en aquella época desempeñaba la mencionada Bailía. La equivocacion se deslizó por haber confundido algunas cuartillas de los primeros apuntes de esta obra. full 159
(1) ¿Sería lebreti por lebrato ó liebre pequeña v anech ó pato comun? full 159