Fragmentos de las Apuntaciones del Notario Mateo Salcet.

1403

Diluns á xxu de Janer any de la nativitad de nostre Senyor mcccciii, hora de vespres fo posat entredit en la ciutat de Mallorques per lo Reverent Pare en Christ Mossen Lois de Prades Bisbe de Mallorques, per so com lo noble Mos. Roger de Muncada Governador del Reyne de Mall. contradehia restituir certa quantitat de moneda, la qual per via de composicio havia rebuda de un clerga, jatsia que per lo Senyor Rey á aquell Governador fos menat de restituir é tornar aquella.

E quaix encontinent aquel mateix die fo publicada en la plassa de Cort, é en las altres plassas de la ciutat, per lo corredor de la cort, ab trompas é tabals una crida, so es de part del dit noble Governador, que alscu sots pena de cors é deaver no fes socors ne ajuda al dit Bisba, ne á alscuna persona ecclesiastica, ne á aquellas respongues de res que á aquell demands, ne pa, ne vi; ne carns los venés, ne pa los cogués é ne altres vituallas á aquells aderessás.

Divenres á xxvi de Janer any dessusdit en Bernat Umbert, fill de l'honrat en Francesch Umbert, vench de Valencia ab un lahut, é portá una letra del Senyor Rey en la qual lo dit Senyor hac proveit que los Jurats que eran stats per lo temps passatfossen remoguts de la Juraria, é que en loch de aquells fossen mesos é posats los honrats N'asbert de Raix donzell, Paschal Cirera, Johan Umbert, en Gordiola mercader, é en Gregori Negre, e en Thomas Romeu pallaters, per vigor de la qual letra lo noble Governador dessus dit més en possessio de la nostra Juraria los dessus anomenats; jatsia, segons franquesas e privilegis del dit Regne, los dits Jurats se daguessan elegir per los habitadors del dit Regne la vigilia de Nadal, e segons pragmaticha de Mos: Huc d' Anglessola, virey, trames en Mallorques, se daguessan elegir lo jorn de Santa Lucia.

Dijous lo primer die de Fabrer any Mccccm dessusdit lo entredit que fo mes en la ciutat per lo Reverent Bisba de Mallorques fó per aquell mateix Bisba relevat e tolt. E lo die dessusdit lo dit noble Governador ab so de crida revoca e anulá la crida feta de manament de aquell. E volch que fos haúda per revocada aytant com lo entredit dessusdit seria tolt é relevat, e no mes avant; pero lo dit noble Governador stech vedat continuadament ab senys sonants e ab participants.

Dimars á m de Abril any dessusdit lo dit noble Governador a requesta dels subrogats en la Jurería levá e tolch als honrats misser Bernat de Auleza, doctor en leys, e en Johan Berart, Vaguers, per lo Senyor Rey elets sobre la sentencia per ells donadora, per vigor de comissio a ells feta per lo Senyor Rey, en la e sobre la denunciació feta contra los Jurats del any Mcccc, lo procés original sobre el qual ells havian a dar lur sentencia. E feu panyorar lo dit misser Bernat per penas las quals á aquells havia imposadas de no usar de lur comisió, e com digués que a ell se pertanyía de conexer de las cosas contra aquells Jurats denunciadas. Digmenge que hom comptava á del mes de Octobre any dessusdit á sinch ó á sis horas de la nit se esdevench en Mallorques que per grans ayguas que foren stadas en lo dia prop passat e en la nit de aquell die, en lo die present e en la nit de aquell, vench la Riera tan poderosa e tan gran, amanant ab si gran multitud de abres e de ramas que no pogué passar per lo pont qui es del mur de la ciutat, en tant que la dita aygua muntá tan alt que enderrochá lo dit mur, e sobre lo dit pont ella caygué e vessá, e fo tan gran e tanta que ans que trencas lo dit mur, la sumitat de aquella muntá sobre la barbacana mes de duas canas, e estésse per tots los camins é enderrocha totas las tapias dels orts que son sobre lo camí qui hix per la porta Plegadissa á ma dreta, e totes les altres tapies qui son d allá la dite Riera vers la porta del Cijár: e enderrocha les archadas dels tints, e lo pont qui es pres los tints: E tots ó la major part dels dits tints abisá é destrui: e umpli tots los valls stró á la porta de Portopi. Las ayguas qui entraren en la ciutat sobre lo dit mur enderrocharen lo pont de la dita ciutat qui es á la porta, e un moli d' aygua qui era aqui pres la dita porta: e totes les tapies dels vergers qui eran devant la dita Riera e afrontavan ab la esgleya de Santa María del Carme. E umplí la dita esgleya d' aygua; e pujá la dita aygua de part defora á la carrera, e dins aquella vint palms sobre la dita carrera entro la dita esgleya. E arranchá un gran abre qui era devant la dita esgleya. E apres avall enderrochá tots quants alberchs affrontavan ab lo born o taulat, e d' altres per los camins e carreras que exien vers lo dit taulat, e axi mateix tots los ponts qui son en la dita Riera. Hoc e mols alberchs de la altre part d' allá la dita Riera. E en aprés ha enderrocats diverses alberchs qui eran en lo loch appellat los Olms d' en Viabrera, e d' altres qui eran en la costa appellada den Bonet, e tots quants alberchs eran é afrontavan ab lo mercat del fil, en tant que l' aygua qui era dins lo dit mercat era alt de terra passats xxxx palms, car l' aygua qui s' escorrech per los carrers den Nicolau de Pachs fins al alberch o cellér den Bernat Fabrer e l' alberch den Johan de Portell, havia d' alt passats xvi palms; qui es costa molt alta gordant lo dit mercat. En tots los lochs dessusdits son mortes infinides persones de diverses etats. En apres la dita aygua ha enderrochats diverses alberchs qui eran al carrer appellat del Palmer detras lo carrer de Sant Jacme vers la dita Riera: e per semblant tots los alberchs qui affrontavan ab la dita Riera ahon stavan los parayres; e encara los altres d ' aquells alberchs qui eran a l'altre part. Hoc e tots aquells alberchs qui eran devall la dita Riera, so es aquells qui eran vers la carnesseria d' avall. E axí mateix ha enderrocats e abatuts tots aquells alberchs qui eran al carrer de la Mar fins al moll, affrontants ab la dita Riera, e los altres ó la major part de aquells qui eran a l' altre part. En tant que es oppinio que per la dita aygua son mortas passadas sinch milia personas, e appar que allá ahon eran los dits alberchs que james no ni haja hauts. D'aquest tan gran desastre e mal son stats molts mercaders, axi stranys com privats, molt dampnificats axi en personas com en bens, de que la terra roman molt desconsolada, e james desolada, axi per la mort de las personas, com de la perdua del bens, com per la ruinosa trebucació de la dita ciutat perque es verificada la paraula de Jesuchrist dient: Omne regnum in se divisum desolabitur, sobre la dita ciutat, com sia posada en gran divisio e mal entre los habitadors de aquella. Molts altres mals e dampnatges se son seguits en la dita ciutat per ocasio de la dita aygua, los quals serian larchs de explicar e escriure, los quals per anuig nols he volguts discretament posar e escriure, majorment com nos sapian encare, ne al present stimar se puscan. Tants son e tan infinits. Pero que es diu que aquests dampnatges se son seguits per diverses pals de fusta, que los compradors de la sisa del vi e de la molitja havian mesos devant los dits ponts, per so que alcu no posqués passar per la dita Riera é metre vin ó farine per aquell loch, ans haguessen forzadament venir a certs portals de la dita ciutat. E aprés se dix que los dits pals no foren mesos, mes que assó se dehia per malicia. Molts en gran nombre dels cóssors de aquells é aquellas quis son negats en la dita aygua son stats atrobats en vers lo coll den Rebassa, e altres envers las iletas d' allá Portopi, ab deversas caxas, fustam e pans de cera e altres bens. Mes avant ses seguit que per raho de la dita aygua son stats apuntalats per so que no cayguessan passats D alberchs, entre los quals es stada apuntalada la esgleya de Sant Feliu devant la lonja dels Placentins.

full 229 al facsímil

# * Dijous á vi de Decembre any mccccíii á hora de completas fo feta é fermada dins la sala de la Juraria de Mall., pau entre los habitadors del Regne de Mall. so es entre aquells qui regien é aquells qui han regit, sobre lo universal regiment d'aquest regne; e foren elegits missatgers al senyor Rey, so es Mos. Ramon de Sant Marti, e Mos. Berenguer de Tagamanent cavallers, e en Guillem Malferit per los homens de fora, e lur scrivá en Pera de Sant Pera, notari, lo qual Senyor deu declarar o voler si los habitadors regirán segons las franquesas o segons la pragmatica de Mos. Huc d' Anglesola visrey trames en Mall. per lo dit Senyor. E per vigor de la dita pau lo noble Mos. Roger de Muncada Governador del dit Regne, e son assessor, e los Jurats ensemps ab gran multitud de honrats homens axi de la ciutat com de las parts foranas, ensemps anaren á la Seu per fer gracias á nostre Senyor de la bona concordia en la qual eran stats atrobats. E los canonges ab l'onrat misser Jacme Desmur doctor en decrets, vicari e oficial del Reverent Senyor Bisbe cantaren Te Deum laudamus ab son dels orguens. E apres lo dit vicari feu aqui mateix de peus un sermo per via de collacio faent a nostre Senyor gracias de la Dita pau.

full 230 al facsímil

1404

Dimarz á xv de Janer del dit any arribaren en la ciutat de Mallorques los dessusdits Mestre Francesch Pons del orde de frares menors e en Guillem Malferit, los quals eran anats al Senyor Rey ab los honrats Mos. Ramon de Sanmarti é Berenguer de Tagamanent axí com a missatgers del dit Regne; e aportaren ab si que los regidors regissen segons les franquesas, e que los Jurats se fessan per clamó segons la franquesa. Emperó lo Senyor Rey elegí en Jurats per lo present any Mos. Ramonet de Sant Marti cavaller, Francesch Umbert, Nicolau de Pachs, Johan Sallembé, Johan de Dameto, e en Johan de Moya.

Dijous á xxxi de Janer any dessusdit fo feta una crida per en Berenguer Moragues, corredor de las corts, que tot hom que hagués haut albará de la sala degués entrar lo sendemá en aquella per aconsellar als honrats Jurats, per la qual cosa appar que la pragmatica den Huc d' Anglesola es hauda per nulla.

1405

LA RECEPCIÓ DEL PRIMOGENIT

DARAGÓ.

Dissapte á vm de Agost any Mccccv lo moltalt cilia é primogenit del Senyor Rey, Rey d' Aragó, arribá en Mall. ab set galeas vinent de Barsalona; empero no entrá en la ciutat, be que entrá en lo castell per la part de la porta de la mar. E aqui 's diná é dormí e lo sendema stech tot lo jorn dins en lo dit castell.

Lo diluns seguent á x de Agost lo dit Senyor Rey isqué del dit castell per la dita porta e mes se en la sua galea é vench sen devant la capella de Santa Caterina, e isqué de la dita galea e entrassen en la dita capella ahon feu sa oració; e despuis muntá en un cavall, e acompanyat dels Jurats é de nobles e altres gens moltes, vench sen en l'or tappellat den vanni guanxo. E stant en lo dit ort lo dit Senyor jurá les franquesas del Regne de Mallorques. E en aprés tots los oficis de la ciutat ab lurs panons passaren devant aquell. E assó fet ell cavalchá, e devant aquell en Johan Saflor, qui era Jurat aquell any per los ciutedans anave cavalchant, aportant lo standart del Senyor Rey, e ab ell anaven cavalchant dos cavallers é dos ciutedans. E axi cavalchant lo Senyor Rey ab son pavelló que li havian fet de drap d'or e de seda, lo qual aportavan xu entre cavallers e ciutedans, ell sen vench al castell Reyal.

Lo dit Senyor feu gracia aquell jorn als presoners que isquessen de preso e axi fo fet, pero los qui eran per deutes foren transportats ans de aquell jorn en altre loch. En la dita gracia no fo entes Mos. Gaspert de Sant Johan, cavaller, delat de tranchament de sagrament e de homenatge.

Aquell jorn foren fetas juntes devant lo dit castell Reyal per part de la Universitat ab scut redó, elo sendemá ab scut lonch, e laltre jorn seguent ab scut redó. Ab lo dit Senyor Rey vench lo comte Anthoni e lo comte de Vintemilla e Don Jayme de Prades, e lo Governador de Seragossa, pare de Sanxo Rois, e n'Esparandeu Cardona, e misser Gabriel Cardona, e en Johan Desvall, e molts altres honrats homens axí d' Arago e de Catalunya com de la ila de Cicilia.

Per la vinguda del dit Senyor foren fets diverses balls e danses per los menestrals e pagesos.

Lo dit Senyor divenres á xim de Agost sospés Mossen Roger de Muncada de la Governació per sos demerits, e provehi que lo tayl qui es feya en ciutat per xlviiii mil florins fos reduit a xxx mil segons era stat determinat e provehit per lo gran consell. E d'altre part que fossen remoguts del consell de la ciutat aquells c homens los quals novellament eran stats elets en consellers. E que los restantsxvimmil mil florins pagassen aquells qui los havian despesos. E mes avant provehi e ab si sen amaná en Cicilia Mos. Johan Santacilia e Mos. Gaspert Sant Johan cavallers.

full 231 al facsímil

Digmenge a xvi de Agost a tres horas de la nit lo dit Senyor se recullí en la sua galea, e ell ab les altres galeas parti de Mall. é feren lur via per anar en Cicilia. Dimecres á ix de Setembre any dessusdit en Johan Sallembé Batle de Mall. passá de aquesta vida sens confessió e comunio, é durá á ell lo mal per qualques vint y quatre horas. Aquest ab altres feu molt de mal al Reyne havent lo regiment de aquell. E fou hereu seu un fill seu bastart fill de una cativa.

1406

Disapte á xxvm de Agost any dessusdit fo fet solemne aniversari per la Universitat de Mall. e per tots los oficis de aquella en la Seu de Mallorques, per los cossos dels morts que moriren en lo diluvi en l'any mcccciii, e per aquell aniversari foren aportats los ossos dels dits cossos de la capella de Santa Catarina den Ramon de Salellas en la dita Seu ahon foren soterrats, so es per tots los dits oficis en que entravengueran XXXI caxas de oficis e la derrera fo la caxa de la confraria dels preveres de la Seu. E per aquell aniversari los Jurats de Mall. feren aportar devant les dites caxas L brandons e detras altres L. E casqu dels oficis aportaren molts e diverses ciris ab lurs senyals, en tant que passats cccc ciris cremats foren en lo dit aniversari. E fo fet solemne sermo, e la dita ossa fo soterrada pres la trona de la dita Seu ahon se ajunta infinit poble.

1407

Diluns a iv de Abril any dessusdit MCCCCVII foren enderrochadas per lo Governador e Jurats del Regne de Mall. vii pedras, so es per lo Governador una e per los jurats vi en los fonaments de la penultima capella qui es e será en la dita Seu de Mallorques com será del tot acabada, situada en vers lo mirador de la mar appellada dels ángels. E aquel mateix jorn fo feta festa solemne per tota la clutat de Mall. axi com si fos lo jorn de Nadal ó de Pascha, e singularment en la Seu dessusdita, ahon fo fet solemne ofici per los canonges e preveres, e hagueran de la Universitat certa recció, so es los preveres cascun entre la missa é les vespres xiiij diners. E fo feta processó solmne axi com lo die de Corpus Christi, portant per los carrers per hon la dita prosessó passava un bastiment de fusta lo qual portaven bestaxos. E sobre aquell bestiment estavan infants qui cantavan axi com si fossen angels. E sobre aquell un altre bestiment ahon stava un hom qui portava una cara semblant d'angell e unas alas totes obradas d'aur qui stava de peus. E per la dita festa tantes de personas stavan per los carrers que apenas poria passar e anar la dita processó.

Diluns á xvi del mes de Abril del dit any vengueren devant lo port de Portopi duas naus armadas de la ila de Serdenya, de nacio de catalans per robar e pendre totes e sengles fustes e mercaderias que trobassen axi de catalans com daltres, per le qual cosa lo noble Governador Mos. Roger de Muncada ab consell dels honrats Jurats armaren duas naus grans per pendre aquelles duas, de las quals feren capitá Mos. Guillem de Sant Johan cavaller e Jurat del dit Regne: las quals han seguides aquellas per alcuns dias, e tornaren sens alscuna presa.

Dimecres á xxvi de Abril del dit any los honrats Mos. Bernat de Santmarti, Mos. Jordi Sant Johan, Mos. Maciá Borrassá, Pera Valentí, Anthoni de Jovals, misser Vicens Salcet, mestre Pera Morro, mestre Johan Sesheras e molts altres en nombre trenta e mes, foren arrestats en la casa de la Juraria, per so com no volian fermas un sindicat fet per donar compliment á un subsidi qui era acordat de fer, per lo qual cascun pagás de cens cascun any á la Universitat xj sous viij diners per centenar de liures deassó que havia e possehia, com diguessen que no era rahonable ne just, ans era molt perjudicial e dampnos á la cosa publica, e stigueren hi com a presos per alscuns jorns de manament del Governador.

1408

Divenres á m de Fabrer any dessus dit fo posat en la ciutat de Mallorques per lo oficial e vicari del Senyor Bisbe, so es en Pera Sorts, entredit, per so com en Pallarés de la Tresoreria del Senyor Rey comissari per lo Senyor Rey trames en Mall. per los fets de la Secha, contradehia rematre á la cort del Bisbe en Massaguer caldarer, monader delat que havia ajudada fer e fabricar moneda falsa dins la Secha. Diluns á xu de Fabrer del dit any hora molt tarda de la nit, de manament del dit Pallarés los ministres de le cort penjaren lo dit Massaguer en un ladoner qui es devant la porta del Cijar.

full 232 al facsímil

Dimarz á xiv del dit mes de Fabrer foren intimadas deverses requestas al noble Governador á requesta dels Jurats, allegant que el

full 233 al facsímil