Segle XV · secció IV

Relacion (anónima) del tumulto ocurrido en la Iglesia de San Francisco de Asis de esta ciudad, el dia 2 de Noviembre

1.017 mots · 0,7% discutits · fulls 235–236 del facsímil

Els documents són la part del llibre pitjor mesurada: un mot errat de cada 96, contra un de cada 706 a la crònica. Molts són en català medieval i en llatí, i els reconeixedors hi van pitjor. Com se sap?

de 1490.

Seguís un dia de la Conmemoració dels Difunts una gran conmoció é desbarat en la Iglesia del Convent de Sant Francesch de la present ciutat, é fonch tal que casi no hauría de dir ni contar, sinó será perque sia mes notori al mon la confusió dels tals ab qui cabé un tal delicte y tan abominable, en tant que en aquell dia no se celebraren oficis ni misas resadas en aquella iglesia: y fonch lo cas y principi de tot lo desbarat desta manera.

Eram en lo segon dia de Febrer del any 1489 en lo qual dia se seguí en la ciutat principal de Mallorca un estrany cas é scogitat que passant Jaume Armadans, ciutadá de Mallorca, á cavall per devant la casa de Rodrigo Sant Martí, cavaller, y de Perot Español, son gendre, estava en la finestra una criada del dit Español; y al passar que feu Jaume Armadans per devant la finestra, la criada ab una tassa de argent plena de aigua en la ma, lo bañá com se té aquest costum en las Carnestoltas.

Prengué esta puerilidat ab tanta inquietut é impaciencia Jaume Armadans, que súbito descavalgá de la mula en que anava, y mogut de gran rabia contra dita criada, sen pujá dalt la casa de dit Español, ahont encontrá á la Señora de la casa, qui, á bé que lo amonestás y persuadís que no fes novedat alguna contra la criada pregantló que se sosegás, no se estigué ell per cosa de quant la Señora lo pregava, sinó que encalsá per tota la casa á la donsella criada, de manera que arribá á ella que no tingué temps de tancarse dins de alguna cambra, y allí li alsá las faldas, y ab sas palmas de las mans la baté fortment com si fos una miñona de cinch anys.

Contá aprés la dita señora aquest desbarat á son marit Perot Español, lo qual pensá tantost com venjaría una tal afronta com la que se li era estada feta en sa casa. Concertá per aquella nit siguent cincuanta homens de sos parents y amichs ab los quals tots armats á circa una hora aprés lo sol post, feta de tots ells una empavazada, muntaren alt la casa del dit Jaume Armadans, lo qual estava en compañía de sa muller, y allí arremeteren contra de ell, descarregantli moltas coltellades que el dexaren per mort, de las quals lin cabé part á la muller per voler ella repararli ab las mans los colps de las espasas. Y tornantse ya de la casa de Armadans los de la pandilla de Sant Martí toparen ab Francesch Armadans, nebot de Jaume, que lavors arribava, y sens armas; arremeteren estos contra de ell, y li doná un colp gran en el cap Nicolau de Pax.

Quant la justicia se adoná del cás, los arrestá á tots en llurs casas, gran temps, de la una part y altre. Nicolau de Pax y Pere San Juan anaren an el Rey demanant perdó de sas culpas. Seguís emprés que estos dos, trobantse en una batalla en lo siti de Granada en servey del Rey, provaren molt bé en aquella guerra, y lo Rey los perdoná la culpa de que enans los perseguía y los armá cavallers. Aprés Nicolau de Pax morí en Valencia; los altres enteresats estavan en Mallorca ab tregua real per temps de dos anys ab crida solemne, y estant las cosas de esta manera seguís que el 2 de Novembre de 1490, dia de la Conmemoració dels difunts, vingueren á la iglesia de Sant Francesch los Pax y Españols, y tots los de llur bando, y tots armats, volent allí absoldrer com es costum en dit dia sobre de llurs sepulturas, y anant passetjantse estos per la dita iglesia per la qual se estavan passetjant ya enans Francesch Armadans ensemps ab Banet Armadans son cosí, y Vicens Salcet, á el qual passantli per prop donarenli á dretas una gran colsada, de ahont prengueren ocasió de que travassen allí certas rahons y riña entre Francesch Armadans y Guillerm Desmás, Juanot de Pax y Juan Desmás, y tantost aprés de pocas rahons, encesos ja en ira y rabia desmasiada, desembainaren las espasas y dagas allí dins de la iglesia, estantse á las horas celebrant los oficis, é moltas missas dient en llurs capellas, ni curant de la tregua que entre de ells estava posada, en tant que en un punt veren ja en la iglesia passadas de 300 espasas tiradas, pegantse los uns á los altres, com si fossen en una plassa. Cosa de gran espant que lo Dimoni pogués tant que se apoderas dels ánimos de una gent tan christiana, gent de lustre y de bon judici, y que ja més, ni enans ni aprés, tal cas com aquest se es endevingut en Mallorca, ni tal enfraste se ha comés en iglesia sagrada.

full 235 al facsímil

Cessaren en continent los oficis en aquella iglesia, per lo tan gran desbarat y avalot, que restá del tot polluta y profanada de la molta sanch que allí se escampá. Tregueren los frares lo Crucifici ab las mans, posarense al mitj del avalot cridant ab altas veus y dient: «¡Teniuvos, señores y germans, mirau que estau en la Iglesia santa y casa de Deu! ¡Vergoña, vergoña y respecte á la casa del Señor!» Y de esta manera anavan corrent per tota la iglesia. No per ço cessá aquella furia rabiosa é infernal, ans bé parexía que lo Dimoni anava mes encenent aquell foch. Vehent que forsas humanas no eran bastants pera apagar aquell foch y remediar semblant mal, corregueren los frares y tregueren la Custodia ab lo Santisim Sagrament y posarense en mitx de allí, y desta manera cessá aquella gran fortuna, fugiren los dimonis y se apagá aquell foch que tan ences estava.

full 236 al facsímil

Notes de Campaner

(1) Ya desde este año, se encuentran en las notas del Pavorde Jaume numerosos apuntes de las remesas de cera que, sin duda anualmente, se hacían al monarca para la fiesta citada en el texto: entre los varios años allí indicados todavía en 1500 se le compraron y remitieron 251 ls. de aquel producto A 5 es. la libra. full 236

(1) Aunque no con la frecuencia que la cera, hallo entre las notas de Jaume remesas de queso verificadas á la Córte. En 1458 todavía se mandaron al Rey (que estaba en Nápoles) 3 quintales de quesos redondos de Mallorca á 4 ls. y 10 ss. el quintal. full 236

Full del facsímil

a l'Internet Archive

Exemplar digitalitzat per Google, servit per l'Internet Archive. La imatge es demana ara, en obrir-la.