y Juan Rosiñol en el año 1598. (1)
«Als 20 Mars 1598 Lluis Anglade, Francesch Anglade son germá, Miquel Anglade del carrer de San Jaume, fill de Juanot Anglade, Pera Anglade fill de Pera Honofre, Miquel Anglade fill de Miquel, Pera Antoni Anglade fill de Bernadí y Juanot Anglade, Miquel Vivot, Nicolau Tugoras, Pelay Berart, D. Arnau Moix y Gregori Fuster y Juan Vallés criat de Pere Fuster Vivot, per ocasió que Martí Rosiñol y Nicolau Rosiñol son fill havian parlat mal certas paraules de la S.* Isabel Anglade donsella de 17 añs germana de Juanot Anglade per lo que lo dit Nicolau Rosiñol festetjava la dita Isabel Anglade y demanale per muller y no lei volgueren donar: los de sobre anomenats Anglades sentintse injuriats de lo que los dits Rosiñols contaven de dita Isabel Anglade y se avanaven de moltas cosas los dits Anglades, lo dia 10 de Març de 1598, que era lo dilluns de la semmana dels Rams, á circa 3 horas de dia, la hora que estaven sermonant á la Seu, trobaren los Rosiñols en el Born, los quals eran los dits Martí y Nicolau pare y fill y Juanot germá del dit Martí, Nicolau Rosiñol de Defla, Miquel Juan Español, Francesch Comelles, Geroni Pont y Jordi San Juan y un criat ó dos, donantlos la cassa (encalsantlós) los dits Anglades, y procurant los Rosiñols escusar el encuentro y questió pujaren per la costa de la Seu, y quant foren al cap damunt de dita costa entrant en la plaza de la Seu, los Anglades los atengueren y desambainant los uns y los altres llurs espasas y dagas, los Anglades mataren á Jordi San Juan y á Juanot Rosiñol, y los demes Rosiñols, ço es, Martí y Nicolau son fill, y los altres compañeros se retiraren precipitadament á la Seu ab grans crits, de hont isqué tota la gent qui oía lo sermó, el qual cesá en continent. Lo Virrey D. Fernando Sanoguera qui també oía lo sermó isqué á la plaza de la Seu ahont tambe acudiren los Drs. del Real Consell ó Jutges y moltisima gent: pero ja los Anglades y sos compañons se eren retirats en el monestir de Sant Domingo, ahont lo Virrey volgué entrar per forsa, per lo que feu venir las compañias dels 200 y cavalls forsats é tots los Ministres Reials, y de fet feu violentar las portas de la porteria perque los frares estaven molt ben tancats, y entrá Miser Miralles Jutge del Real Consell, y regonegué los dits Anglades: y no feu altre cosa y tornasen y posaren guardas á tot lo convent fins que vingué orde de la Cort de que llevasen las ditas guardas.
Posaren la Sra. Juana Gual y Anglade á la presó, Señora Isabel Anglade en casa de le Señora Biatriu Fuster, viuda, arrestades ab guardes y apres de alguns dies posaren dita Señora Juana Anglade á la presó ahont estigué molts dies fins que vingué orde del Rey que la treguesen: y axí la tregueren y la tornaren en casa de la Sra. Biatriu Fuster ab sa filla ab guardes, fins que vingué orde del Rey que les hi llevasen. A 29 de Agost del matex any 1598 vingué una orde del Rey á solicitud dels Rosiñols, al Virrey, que ferrás á los Anglades y sos camaradas en Sant Domingo perque ab la orde acostumade se formás la contenció pera declarar si li
x valía ó no la Iglesia, y axí lo Sr. Virrey fingi que venían moros, y feu tirar un tir de artillería y feu fer crida que los 200 y cavalls forsats sa aparellasen, y quant foren posats en orde circuí el convent de St. Domingo y entrá allí ab gran furia pera ferrar los dits Anglades que estaven allí descuidats, pero no fonch la entrada tan repentina que no tenguesen temps de pujar los Anglades retirats en lo campanar, perque temian que lo Sr. Virrey nols volgués treurer de la Iglesia. Arribá esta noticia per boca de los parents de los retirats, á el Sr. Bisbe D. Juan Vich y Manrique, al qual suplicaren dits parents el que pasás á St. Domingo é procurás impedir las tropelías del Sr. Virrey contra los Anglades y axí abaxá del Palau per dit efecte, pero quant fonch baix sortí de la Curia lo seu Asesor Miser Miquel Palou y li digué que era contra el seu dictámen el que su Illma. anás á las horas á St. Domingo, y que se esposava á algun gros desaire que li podía donar dit Sr. Virrey, furibundo y empeñat ja; y á las horas dit Sr. Bisbe mudá de intenció y comisioná al dit Palou son Asesor, pera que de sa orde anás á St. Domingo y digués á el Sr. Virrey que intenció era la sua, entrant de ma armada en St. Domingo contra lo disposat en los sagrats canons é inmunitat eclesiástica, tot lo qual executá dit Palou comisionat el qual ja encontrá el Sr. Virrey en la terrada de St. Domingo, en cuyo lloch li do- :
Funerales de Felipe II. (1) La mort del Rey D. Phelip segon de feliçe recordació
en lo any 1598.
Disapte á vespre de la Dominica primera de Octubre del any 1598 per orde del Mt. Rd. Capitol comensaren á tocar en la Catedral y parrochias y monestirs per la mort de nostron Rey y Señor D. Felip segon, de felice memoria, ná lo recaudo del Sr. Bisbe; y la contestació de dit Sr. Virrey fonch que tenía orde de S. M. de ferrar los dits retirats Anglades y que deste modo se declarás legal y canonicament no gosaven de la inmunitat de la Iglesia. En continent lo Virrey demaná al dit Palou el que pujás al campanar, y que persuadis á los Anglades que ell no volía sino ferrarlos y dexarlos en la Iglesia fins que se declarás si los valía ó no el dit asilo, que esta era la orde que tenía del Rey: com de facto dit Miser Palou pujá á el campanar y los persuadí se dexasen ferrar y no irritasen mes la cólera del Sr. Virrey. Consentiren á las horas dits Anglades á las persuassions del dit Miser Miquel Palou, y llavó va pujar lo Sr. Virrey á el campanar ab tota pau y quietud y los feu ferrar, y posantlos també guardas de vista se retirá en son Palacio, y el matex dia se firmá la contenció sobre el gosar ó no gosar dits retirats de la inmunidat eclesiástica. Fonch elegit per part de la Regia Cort lo Sr. Regent Miser Major, y per la eclesiástica lo dit Miser Miquel Palou, los quals havent conferit y confabulat lo cas, y haguda raho de las rahons qui militaven á favor y contra de dits matadors de Jordi de St. Juan y Juanot Rosiñol, ya difusament referida, acordaren que los valía la Iglesia; y fonch esta la primera contenció feta en Mallorca en que acordaren ambas jurisdiccions de los dos electos.» la ánima del qual in pace requiescat. Morí als 13 de Setbre. del any de susdit segons relació per lletra de Madrit ut. ecce.
EL REY.
Amados, y fieles nuestros: á los 13 de este mes de Setiembre fué Dios servido de llevar para sí al Rey mi Padre y Señor, que aya gloria, haviendo recivido todos los Sacramentos de la Iglesia con su acostumbrada devocion, y acabado tan cathólica y exemplarmente como vivió, dexándome con el dolor, y sentimiento, que podeis considerar en pérdida tan grande y de tal Padre y Señor, que acrecentó en mi las obligationes naturales de hijo con beneficios mas que de Padre, y no siendo menores las que vosotros le teniades por lo mucho que yo sé que os amaba, conociendo vuestra grande fidelidad, he querido daros cuenta deste suceso para que lo sepais (como es justo) y en esa ciudad agais la demostracion pública de luto, y honras, tanto mayor de lo que en casos semejantes se ha acostumbrado, cuanto lo es la ocacion presente de todas las que por lo pasado ha havido de su qualidad, pidiendo á Dios el descanso eterno, y que guie, y encamine mis acciones á su Sto. servicio, y el bien universal de mis Reynos, y Vasallos, y particularmente el de vosotros, que yo tanto estimo como su divina Magestad sabe que lo deseo, para que así asierte á daros la satisfaccion que mereceys, y porque entretanto que compongo, y asiento lo tocante á estos Reynos para poder ir á visitar ese por mi persona, ó que ordene otra cosa como Rey y Señor natural que soy del, he mandado á D. Hernando Çanoguera que haga y continue el cargo de mi lugar Tiniente y Capitan General en virtud del Privilegio que se envia firmado de mi Real mano y despachado con las solemnidades necesarias: os mando que de nuevo lo accepteis y obedescais, como lo teneis bien acostumbrado, certificándoos que el amor que os tengo me asegura de que correspondereis á él cumpliendo con la obligation de buenos y fieles vassallos, y que será siempre de mucho gusto y contentamiento mio procurar todo lo que fuere bien, y acrecientamiento vuestro en general y en particular. Dat. en Madrid á 18 de Setiembre de 1598.
Yo EL REY.
Cortixs Secretarius.
Vt. Frigola Vice.
Vt. G. S. The.
Vt. Covarruvias.
Vt. Guardiola. Rs.
Vt. V. P. S. Fisci Advocatus.
Vt. Baptista. R.
Vt. Claver.
Disapte qui contam als 1o de Octubre del mateix any sobredit maná Monseñor D. Juan Vich y Manrique, Bisbe de Mallorca, á totas las parroquias, y monestirs de monges subditas, y vilas de la part forana tocassen el vespre nou trets y lo endemá que era diumenge segon de Octubre fessen Missa major de requiem ab conventual per lo Sr. Rey, com de fet se feu. alguns feren sermò, altres offici á solas: la ánima del qual in pace requiescat amen.
Dilluns á vespre als 12 de Octubre se dexaren de tocar per sertas diferencias que corrian sobre dels assientos entre los magnifichs Jurats y los del Real Consell. Deu o encamine amen. Disapte als 17 de Octubre á vespre tota la Provincia de St. Francesch y monges subditas á dita provincia tocaren 9 trets y lo endemá que era dia de Sant Lluch, y Diumenge tercer de Octubre feren offici y sermó ab túmulo per dit Sr. Rey in pace requiescat amen.
Dilluns á 26 de Octubre anant ja acabantse lo capell ardent tingueren Capitol los Srs. Canonges á instancia del Pror. Real qui era lo Sr. Pere de Pax, per fer pactes que donarien á la Sacristía per podersen tornar tota la despulla de las funerarias, y determiná lo molt Reverent Capitol que tot fos de la Sacristía; y circa una hora á pasar de sol maná dit Pror. Real á nels mestres desfessen tot lo capell ardent, que no volia fer les honrres en la Seu, sino en St. Francesch, y de fet o posaren per obra. Vist Monseñor lo scandol tant gran procurá que no passasen avant en desfero fins lo endemá, y axi pararen avent desfeta ja molta cosa, y lo endemá que fonch dimars á 27 de Octubre maná Monseñor tornar tenir Capitol, y dit Monseñor asistí, y determinaren fer gracia á dit Pror. Real del capell ardent y que les fesen lo divenres primer vinent, y per só he feta la present nota.
Las 9 llisons de mort per lo Señor Rey.
Dijous á 28 de Octubre tocades vespres, comensaren á tocar los nou trets y mentres que deyen vespres vingueren 12 cavallers engramallats an el Castell Real á convidar lo Virrey D. Fernando Çanoguera per lo endemá en el dol, y apres anaren an el Palacio á convidar Monseñor, apres vingueren á convidar tots los Srs. canonges qui estaven congregats dins del Capitol y de aquí anaren per tota la ciutat á convidar tot lo poble en general, isqueren los Srs. canonges del Capitol tots vestits de dol, y anaren á palacio ab lo videll devant ab gramalla rosegant y massa alta y reberen Monseñor y anaren an el castell á dar el pésame al Señor Virrey y ditas completas digueren en el cor nou llisons de morts per dit Señor Rey, pagá lo Procurador Real 1 ss. á cada Sr. Canonge y 6 ds. á cada capellá y aso partí per al cor lo Rnd. Custos ab sa gramalla, cantaren tres responsos ab música y lo Miserere, y Benedictus, las nou llisons feu lo Sr. Hierony Garau canonge, las llisons digueren los Srs. canonges.
Die de las honrras feu per dit Sr. Rey lo
Procurador Real.
Divenres als 29 de Octubre de 1598 se feren á misa major las exequies per dit Sr. Rey aguéy gran contraversia entre los Magnifichs Jurats, y Virrey y la Rota, corrent grans mandatos y escripturas, y ab tot axo los Jurats no volgueren venir si la Rota hi anava y per eser ya molt grandia determiná lo Virrey venir á la Seu, y vingué en la forma siguent.
Lo modo com vingué á la Seu lo Sr. Virrey.
Primerament entrá en la Seu lo Sr. Procurador Real ab tota sa familia capellans del Castell, escrivans, portés y oficials, ab sas gramallas. Apres vingué lo Sr. Inquisidor ab tota sa familia y tots los seus oficials ço es secretaris, algozis y nuncios ab gramallas, apres vingué lo Sr. Regent, lo Sr. Gregori Caforteza Tagamanent ardiaca y canonge y Canciller, apres los Srs. de la Rota so es Miser Veri, Miser Serra y Miser Faviller advocat fiscal, Protonotari, Escrivans y Fiscal ab gramallas.
Apres vingué lo Señor Virrey D. Fernando Çanogera y lo Veguer Aulesa parecañyes, los Sindichs de la part forana, clavaris y los sindichs de mánega, y concellers de la part forana, algozis y masers, y tots los oficials ço es sobreposats, y prohomens, clavaris, y mañefles ab sas gramallas.
Apres vingué Monseñor don Juan Vich y Manrique ab tot lo Capitol ab sas anclotxes y capiró de dol, entrant per el cor ab lo videll ab sa gramalla y massa alta devant, y arribat Monseñor á^lo altar se vestí de pontifical per dir la misa conventual de requiem. Comensá la música alt la trona gran lo Introit Requiem eternam, asistens foren los Srs. Hierony Caforteza Tagamanent degá y canonge, y lo Sr. Hugo Palou canonge lo evangeli lo Sr. Hierony Grau canonge, la epístola digué lo Sr. Pere Onofre Veri canonge, aná tot lo cor á la oferta, y apres lo Sr. Virrey, y lo Veguer, que era Auleza paracañyas, que estave asentat á las espatlas alt á banch derrera la cadira del Sr. Inquisidor. Lo Retgent y los demes cansiller y los de la Rota no anaren á la oferta per certas diferencias sino que dos domers donaren oferta en un matex temps, un al Sr. Regent, altre anal Pror. Real, predicá lo Prior del Socos, al cor feren 8 capes ab sos bordons ço es preceptor, y suscentor, dos do mes, dos primatxers, y dos capats dels mes a ntichs, los presentor y suscentor y dos primatxers cantaren alt la trona lo gradual requiem eternam, y abaxat cantaren la sequen cia anal faristol, tot lo demes del ofici fonch ab música, vingueren totas las parroquies y feren juntament la absolució ab la Seu dins de el cor acabada dita absolució los preceptor, y los dos primatxers ab sas capas y bordons diuen requiescat in pace; la música respongué Amen.
Encontinent vingué St. Domingo, y feu la absolució, St. Francesch, de la matexa manera, el Carme, el Socós, los Trinitaris, los Mercenaris, St. Francisco de Paula, y acabat axó sen isqueren ab son orde com demunt está ya dit.
Lo modo com estava lo Capell ardent.
Dins del capell ardent estava un túmulo ab son drap de vellut negre, y sos coxins y lo Rey ab estátua armat en blanch, ab la ma dreta sobre lo murrió, y á la esquerra un ceptre ab la corona al cap, ab son coll ab lletugueta ab quatre atxas ab sos toritxonts y 4 homos lligats vestits ab ses robes Reals y armats ab unas mases de desarmar, y al entorn del capell baíx circuit de ciris grosos lo número dels quals son los seguents: 104 ciris alt los corredors de la capella del Rey ciriets de 8 fins en 12 unses lo número dels quals son 58 á cada part 28 las atxes qui estaven alt lo capell ardent foren 40, los ciris que havía entre atxa y atxa foren 332 los ciris y atxes, qui estáven á lo Altar major foren dos atxes 26 ciris fonch tota la luminaria 560 llums.
Nota. Nota. Nota.
Disapte als 31 de Octubre del añy 1598, circa una hora á pasar de sol lo Sr. Virrey mana posar á la presó á m.° Andreu Casellas notari sindich de la Sala per aportar les embaxades lo dia de les exequies anal Sr. Virrey acirca si anirían los Jurats ó no, y lo matex punt tingueren concell los Magnifichs Jurats, y tots una voce ab los demes del concell elegiren lo Señor Hierony Zaforteza Tagamanent degá y canonge per sindich de tot el Reyne per sa Magestat acirca de esta competencia.
Diumenge el primer de novembre die de tots Sants que es taula universal vingué a lo offici major lo Sr. Virrey don Fernando Canoguera, y estant assentat á son lloch ab compañia del Procurador Real lo Sr. Pere de Pax, vingueran lo Regent miser major, miser Veri, miser Faviller señors de la Real Audiencia, y pujant ab lo dit Sr. Regent per lo banchal lo Procurador Real adonantse del cas sen abaxá del bancal per la escaleta junt al Sr. Virrey y sen isqué de la Seu ab alguns cavallés, de manera que al bancal junt ab lo Virrey se asentaren lo Regent, Veri, y Faviller, y los Jurats balle ni Veguer no vingueren á dita diade á la Seu, á la processó per ambitum ecclesie no vingué sino lo Sr. Virrey, los tres Regent Veri y Faviller romangueran assentats en lo bancal, á la offerta no aná sino lo Sr. Virrey. Acabat lo offici sen aná á solas lo Sr. Virrey, y a cap de una estona sen anaren los tres dits Regent, Verí y Faviller. Acabat lo offici los Srs. canonges se congregaren en Capitol, y tots los Jurats vingueran ab masas altas acompañats de molts cavallers y molta altre gent, y entraren en Capitol dos Jurats á suplicar al Capitol fos servit dar llicentia á dit Sr. degá Tagamanent, que lo concell lo avia elegit sindich pera sa magestat, y dits Srs. canonges feren grans offertas á los magnifichs Jurats que se offerían tots y cade un en particular á lo que convendria per utilidad del Regne. Y á vespres que també era taula noy vingué no sols Jurats ni Virrey ni Rota. Deu o vulla remediar qui pot, amen.
Nota.
Dimars á 3 de Novembre de 1598 ora de vespres desembarcá la muller de don Fernando Çanoguera Virrey de Mallorca anal moll, isqueran totas las companyas, y soltaren la artillería vingué lo mateix Virrey á rec birla ab lo Procurador Real, Regent y los de la Real Audiencia, y alguns cavallers; noy vingueren los Jurats ni ningun official universal per la discordia que tenian ab dit Virrey y Rota, per so fas la present nota. Nota.
Dijous á 5 de Novembre del dit any á una hora á pasar de sol se embarcá lo Sr. degá Forteza Tagamanent en el moll, sindich elegit per tot lo consell universal per agravis rebuts del dit Sr. Virrey y Rota, acompanyat de tots los Jurats, y en companya sua del dit degá anava lo Vaguer Auleza paracanyas, que també havia rebuts agravis com á Vaguer de dit Virrey y Rota, y van á sa Magestat á demanar justicia: Deu o encamine.
Nota.
Divenres á 6 de Novembre del sobre dit any se partí ora de vespres lo dit Sr. degá Forteza Tagamanent, y lo Vaguer Auleza ab sa companya, per Andraix per averse de embarcar per á Madrit.
Una absolta feren per lo Sr. Rey la confraría
de St. Sebastiá, devant dita capella.
Dijous á 12 de Novembre del sobre dit any pararen una tomba devant la capella de St. Sebastiá de la Seu, ab cuatre atxes qui cremaren tant quant digueren lo ofici major, lo qual digueren domes y primatxer a naqui tocava la senmana: acabat lo offici feren una absolució tot lo clero y señors canonges, axint del cor ab processó, vestírense canonges ab pluvial y diacha y subdiacha y quatre capats ab sos bordons, so es dos domes y dos primatxes ab ses capas y bordons, la creu ordinaria ab que fan las absolutions cada dia, lo escolá qui aportava la creu vestit ab una ca pa, y feren dita absolució per lo Sr. Rey en mitx del túmulo y alli partiren á cade capellá ss. 2 dines, y asó distribuiren de la confraría de St. Sebastiá; y per esser cosa tan xinxeta per fersa per un tan gran monarca princep del mon, me ha aparagut ferna esta memoria.
Ofici y sermó en lo Monestir de San Domingo
per dit Sr. Rey.
Dimars á 24 de Noembre del susdit any feren en St. Domingo offici y sermó solemne per dit Sr. Rey, y lo mateix Rey armat en blanch de bulto qui serví á las exequias á la Seu estave en mitx de la iglesia, ab molta lluminaria de atxes y ciris, y residí á dit offici mon Sr. don Juan Vich y Manrrique bisbe de Mallorca, predicá lo pare Fra Simó Bauzá de la mateixa casa.
En la iglesia de la V. M. de la Merced tambe per dit Sr. Rey te de costum.
Nota.
Dimars á 8 de Dezembre del any 1598 die de nostra Sra. de Concepció feu de pontifical Monseñor D. Juan Vich y Manrrique bisbe de Mallorca, y no vingueran Jurats ni Balle ni Veguer ni Mostasaf ni altre official universal, sols estigué á soles lo Sr. Virrey y. Procurador Real perque hera taula, y á la processó aprés de completas aportaren las astes del pavalló 12 preveres ab capas so es 4 theolechs, 4 capats, y 4 de sobrepallis dels mes antichs, los 4 ciris dels Jurats aportaven dos theolechs y dos capats, y asó per las concorrentias dels llochs y asentos, per so no vingueran dits Jurats.
44
Nou llisons de morts dels magnffichs Jurats.
Dimars als 26 de Janer de 1599 apres de completas feren los magnífichs Jurats las nou llisons de mort, com se feren lo dia del Procurador Real, com es de veura atras.
Las honrres feren los magnífichs Jurats per dit
Sr. Rey Phelip segon á 27 de Janer
del any 1599.
Dimecres á 27 de Janer del any 1599, die de St. Joan Crisóstomo, se feren las exequias de la Universitat per lo Sr. Rey don Phelip segon de felice recordatió, vingueren los magnífichs Jurats á rebre lo Sr. Virrey de esta manera, so es, primer vingueren los 12 cavallers qui lo dia antes avian convidat per ditas exequias, apres los lleonats y masés, despres los magnifichs Jurats y tots los officials universals, despres los advocats de la casa de la Universitat, despres los sindichs clavaris y sindichs de mánega, despres tots los officis per son orde vingueren en el castell, y entraren dins del castell, y reberen lo Sr. Virrey, Regent, Balle y Vaguer, y anaren á la Seu á celebrar dit offici, lo qual feu mon Sr. don Joan Vich y Manrique de pontifical de
Notes de Campaner
(1) Ignoro cual sea el autor de esta interesante relacion, que he tomado de uno de los tomos de la Miscelánea M. S. de Ferrer y Cassá. full 368
(1) Considero curiosísima la relacion original de todos los incidentes, funciones y ceremonias á que dieron lugar las honras fúnebres que se tributaron á Felipe II, la continuo íníegra en este apéndice, tomándola del libro titulado «Noticias de Mallorca» existente en el Archivo de esta Sta. Iglesia. full 369