Segle XVI · secció VII

Documentos y notas relativas á la Germanía, extraidas de los libros de la Procuracion Real

17.138 mots · 3,0% discutits · fulls 325–368 del facsímil

Els documents són la part del llibre pitjor mesurada: un mot errat de cada 96, contra un de cada 706 a la crònica. Molts són en català medieval i en llatí, i els reconeixedors hi van pitjor. Com se sap?

por el Pavorde D. A. Jaume.

1

I.

«Libre de registre fet de manament del Noble Procurador Reyal dels decrets que son stats fets per lo spectable Sr. Lochtinent general al dit Procurador Reyal dirigits per les pagues ó dates se ferán dels diners que procehirán de les composicions y confiscacions del crim de la Germanía, inseguint lorde per la C. M. en la devall calendada provisió Reyal—Scriba Pera Moranta notari, unus ex scribis Regia Procurationis Majoricarum.

«Lo Lochtinent general.

El Procurador Reyal pagará

à Gaspar Torres per aportar assí certs delats molt principals. 18 ls.

Mes a Felip Vinya Vella y 7

companyons que a cavall han servit, axí en lo camp com en la part forana, contra los agermanats.

18 »

A Jaume Castillo per 3 mesos a rahó de 9 lbs. 12 ss. paga doble.. 28 » 16

A Francisco de Vegil, altre

dels Sargents Majors del nostron real camp, per 5 mesos que han comensat a 9 de Mars y han finit a 9 de Agost corrent de 1523.. - 46 » 10

A Francesch Torres per 3

mesos. 27 » 18 »

A Juliá Valera, altre dels sargents majors. 41 »

A Johan Vallhonesta, capitá,

per son sou y de 133 homens de la sua companya. . . . 2103 A Johan Farfan, alferez de la capitanía, olim de mossen Gabriel Malla, y are de Jeronim Serdá per lo sou á ell y a 72 homens de la companya.

. 1218

A Felip de Heredia, Lochtinent de mossen Joanot de Soldevila, un dels capitans de nostre camp Reyal, per ell y 36 homens de sa companya. 785 » 17» A Joanot Mora, capitá per sí y 93 homens.

1630

A Hernan Sanchiz.. 27 Al frare Antoni Oller, y altres frares de Sant Domingo, per 22 dies han stat en las vilas per confesar als homens condennats á mort per el crim de la germania. . .

A Miquel Domingo, capitá, y sos companyons, Melchor Soler, Gaspar Soler, Juan Segura, Juan Aragonés, Hierónimo de

Sevilla y Antoni de Perez65

A Nicholau Satorre, sargent de la companya de mossen Johanot Valentí, capitá, y are de mossen Gaspar Sala, qui te carrech del cap des moll, per sí y 13 companyons. . . 175 A Johanot Altés (alies) Saboner, capitá, per son sou y 111 homens de la sua companya. . 1811

full 325 al facsímil

A Pedro de Mora, capitá de

48 ls. 12 s. 6 ds. Ballesters.

A mestre Guillerm Andreu, ballester, mestre Johan Hianes, id., mestre Miquel Franchis, id., Antoni Sanoya, id. mestre Christofol de Cales, id., mestre Johan Rodrigues, id. . . . .

A Benedicto Gallardo, capitá de artillers: aquest y sos companyons a 13 de Mars de 1523 entraren al castell de Bellver. . 80 » A mossen Anguri Soldevila, capitá dels alabarders de la companya del General, per sí y 41 homens. . 593 A la dona ne Beneta, vidua, per dogals de canyom per penjar alguns dels criminals . . 13 » Per les despeses de varias execucions á mort.. . 10 » Per fer un costell á la Plasa nova.. . . . » 6 » A Ramon Marti, vingut de Valenc a.. . . . » Per 14 moltons a 20 ss. y 13 anyells á 10 ss. per los nafrats y ferits per los rebelles.. 20 » . A Gaspar de Molina, soldat. 20 » A Gabriel Puigderos, per cordes per rossegar los homens scuarterats. 6 » A Miquel Catalá qui ab un berganti guardava lo cap del moll ab 15 mariners perque no fugisen. . . . » A Nicolau Panadés, notari, per los innumerables trebals y bons servicis fets en nostre camp. . 64 » A Johanot Altet (alies) Saboner, capitá, per sí y 82 homens de sa companya, per sou de un mes. . » A Miquel Domingo, capitá, y 79 homens, per un mes. . .403 »

A Johannet Vallhonesta, capitá, y 114 homens. . » A Johan Farfan, alferez, per sí y 55 homens. 271 » . » » A Felip de Heredia, Lochtinent de mossen , Johanot Soldevila, capitá, y per 43 soldats. .220 » A Gaspar Torres, per provisions, etc. 385 » . . .

Al mateix Torres per id. . .462 15 » »

A varios soldats a 5 ducats al . . . » 9 » » Concluye esta cuenta con el importe del pasaje, ó flete de vuelta á Barcelona, del capitan Miguel Domingo y 52 soldados, que importó 13 libs 8 ss. 9 ds.

Este gasto de vuelta de las fuerzas pacificadoras, fué de cargo del Reino de Mallorca.

2

Resistencia de Pollensa.

Lo Lochtinent general.

Al Noble Procurador Real ab tenor de les presents, attés que en lo temps qui de Alcudia partirem y anarem ab nostre Real exercit á la vila de Pollensa per reduhir lo poble de aquella a la obediencia del Emperador y Rey Nostre Sr. nos es stade feta grandísima resistencia, axí en lo entrant quant aprés, essent dintra combatint ab nosaltres y gent del dit Real Exercit molt durament, y lo qui mes fort fonch, los qui eren retrets dins la iglesia feren tantes armes que era una cosa molt terrible, ens mataren alguns homens y nafraren a molts. Per la qual resistencia, y per obviar a tants assenyalats dans que feyen a nostra gent, fonch forsat promete dels bens de la regia Cort pagar 100 ducats al qui primer entraria dins aquella, y com per testimonis dignes de fe, per nos manat rebre, sia stat provat que lo Capita Michel Domingo y Nicolau Panadés, notari, sien entrats los dos primers en dita iglesia, los quals se son entre ells concordats que lo dit Panadés havia 64 ducats e lo dit Michel Domingo 36. Per ço inseguint la forma per S. M. donada en una Real provisió patent dat. en Valladolid a 18 de Abril de 1523, vos ho notificam pera que pagueu al dit Michel Domingo dits 36 ducats en diners contants, y en la pague que faseu, interposareu nostre decret.—Dat. en Mallorques a 26 de Setembre de 1523—Don Michel de Gurrea.

3

Nota dels executats á mort.

Crida.—Ara hoiu que mana lo Noble Don Francesch Burgues criat conseller de les Catthólicas y Cesárea Reyals Majestats y Procurador Real en lo present Regne de Mallorques, a tot hom generalment de qualsevol ley, grau, conditió sien qui tinguen ni sapien bens alguns mobles e inmobles e semovents, scripturas, deutes, ni altres coses, de les persones son stades justitiades per lo Spectable Lochtinent General y devall scritas, los bens dels quals son stats confiscats y aplicats al Patrimoni Real per esser stats culpables en la dampnada Germanía, que tots pena de 25 lliures al Fisch Real aplicadores, ho haguen denunciar al dit Noble Procurador Real, en altre manera passat lo dit temps de deu dies serán executats de dita pena, de la qual promet lo dit Procurador Real donar la tersa part al acusador, manant las presents esser publicadas tant en la ciutat com en la part forana. Dada en la Possesio del dit Procurador Real que es diu Santa Eulalia a 22 de Juliol de 1523—Don Francesch Burgues.

full 326 al facsímil

DE CAMPANET. Pere Sequier. Barthomeu Serra. Anthoni Scola. Blay Reixach. Jaume Ferrer.

SELVA. Anthoni Exida. Joan Sastre. Joan Bertran. Joan Colom. Joan Oliva. Guillerm Gallut. Gabriel Montserrat. Sebastiá Sagrera. Pere Pujol.

INCA. Blay Ferrer.

MONTUIRI. Sebastia Vey.

MURO. Marti Palau.

La POBLA. Joan Serra. Onofre Reura. Simon Massana.

PORRERAS. Joan Valls. Gabriel Riera. Bernat Ferrer. Andreu Ferran. Guillerm Joan. Jaume Darder. Pons Rosselló.

FELANITX. Pere Masoti, traginer. Guillerm Uguet. Antoni Vinyes. Barthomeu Vidal. Pere Garau. Barthomeu Lobet. Nicholau Janer. Pere Melchior. Barthomeu Fabrer.

POLLENSA. Joan Mascort. Joan Vives. Vicens Castayó. Joan Axartell. Pere Albanell, Francesch, sclau de Moss. Vacher.

ANDRAIX. Gabriel Cadafell,

ALARÓ. Jaume Simó.

MANACOR. Francesch Reixach. Miquel Pont. Jaume Melchior. Martí Febrer. Pere Cavaller. Luch Ballester. Joan Denus Vadora. Anthoni Vicens. Barthomeu Mora. Joan Gil. Barthomeu Melis. Joan Michel Segura. Anthoni Ferrer, Algoreffa. Alonso de Gusman, Sastre.

full 327 al facsímil

ALGAIDA. Michel Trias Gabriel Company.

BUNYOLA. Lorens Muntaner. Matheu Parets. Gabriel Alenyá.

ARTÀ. Anthoni Nicholauet. Bernat Mir. March Brech.

SANTANY. Johan Pou. Arnau Albert.

BINISALEM. Jaume Quintana. Gabriel Botana. Benet Bestart. Joan Planes, (a) Botana. Baltazar Bestard. Joan, sclau den Palou Moragues.

SOLLER. Barthomeu Bonosa. Barthomeu Ripoll. Nadal Perpinyá.

CAMPOS. Joan Mercer. Joan Abran. Sebastiá Nicolau. Demiá Remonell. Gabriel Ballester.

LUCHMAYOR. Michel Verdera. Onofre Laneras. Mestre Joan picapedrer. Anthoni Capinat.

BANYALBUFAR. Anthoni Picornell. Matheu Falques. Guillerm Font.

SAN JOAN. Joan Reus. Pere Verger.

PETRA. Guillerm Olivella. Barthomeu Masqueró. Anthoni Riera Gorgueta. Bernat Font. Barthomeu Mestre. Michel Galmés. Thomas Botelles.

SINEU. Jaume Ferragut.

COHANEGRE. Onofre Jaume.

SANTA MARGALIDA. Bernat Nadal.

SCORCHA. Lorens de Scorcha.

PUIGPUNYENT Michel Fuixá.

CIUTAT. Rafel Babiloni, berreter. Joan Desi, brodador, Gaspar Sart, mariner. Joan Linas, libertí. Francesch Lobet, texidor. Matheu Barceló, perayre. Salvador Galmés, idem. Joan Moreno de Baessa. Jaume Sala, perayre. Francisco Castellano. Alonso Garcia, castellá. Francesch, sclau de la vidua Sales. Matheu, sclau de Mos. Armadans. Anthoni Garau, revenedor, Francesch Litteres. Jaume Nadal Latzer. Jaume Parets Cugula. Guillerm Mayol. Christofol Gelabert. Barthomeu Rosselló, sastre. Jordi Sala, del terme. Pere Pons, hostaler. Hieronim Briones, satx. Anthoni Sallent pestor, Marti Canyssas, ivissench. Thomas Joan, perayre, Cosme Bonet. Andreu Rebassa, asseonador, Barthomeu Canyellas, Galtarotja. Joana Falaguera, Jaume Pou, sabater. Guillerm Gallur, asseonador. Joanot Colom, berreter. Francesch Blanch, botiguer. Michel Verger, vergueta. Refel Maure, perayre. Joan Entens, picapedrer. Joan Busa, sastre. Pere Frau, abaixador. Mestre Pere Ballester. Mestre Perutxo Ballester. Joan Servera, tunyner. Lorens Bosch, conrador, Pere Armengual Rodes, hostaler. Anthoni Vallmanya, forner. Perot Salvá net den Pere Costa, capdeguayte. Perot Pasqual, perayre. Gabriel Bauzá. Jordi Nadal Francés. Joan Borras, pastor. Carles, Bort de Mos, Joan Barthomeu. Joan Sart, sastre. Pera Joan Mates, forner. Jaume : ariano, moliner. Michel Garau, forner. Fonch publicada la present crida per los lochs acustumats de la present ciutat perllo corredor de les Corts die y any desus dit. Fas fe yo Pere Sans, notari, com lo señor Procurador Real ha paguat a Michel Oliver e Pere Cardils, trompetes, un tabaler, elegidor per la publicació de la present crida, 14 ss. e fonch a 28 de Juliol de 1523.» Orden del Lugarteniente general comunicada al Procurador Real mandando satisfacer 24 libras á los frailes del convento de Jesus como indemnizacion de las muchas flazadas, jergones y otras cosas de su propiedad, que usó el ejército Real cuando estuvo sitiando la ciudad.

full 328 al facsímil

5

Nota del Pavorde Jaume apuntando que en los meses de Junio y Julio de 1523 se hicieron y pusieron horcas nuevas en el Portitxol, Pont de Bárbara, La Real, Portopí, Torre den Carros, Camp de Mos. Brossa, y ademas en este mismo sitio un pilar para poner un cuarto de Colom.

6

Partida de 162 lbs 1 ss. 5 ds. satisfecha por el importe de 30 quintales, ménos 4 libras, de plomo, y seis cajas de pasadores conteniendo 3400 de estos, comprados en Barcelona por los «síndichs dels homens de be y altres pobladors del present Regne, residents en Valencia» á virtud de encargo del Lugarteniente General, con ocasion de hallarse sitiando la ciudad desde el monasterio del Real, y tener grande necesidad de aquellas municiones.

7

Eleccion de Lorenzo Claret y Pedro Sampol, de Alaró verificada despues de dominada la Germanía, para que, con auxilio de alguna gente armada, fuesen por las villas y lugares de la isla en persecucion de bandidos.

8

«Lo Lochtinent General. Attés com per la reductió del present Regne Nicolau Panedés, notari e per servey de S. M., ha sostenguts molts traballs y ha fet molts serveys de aquella en la anada que feu en la Cort en acompanyar a S. M. de manament ntre. en Gili, notari, Miguel Torrent, Antoni Bestard y Bernat Morey, molt principals caps de la Germanía, y en tornarlos assi per manament de aquella, pera fer justitia de ells, que era molt necessari per lo servey de aquella, be y repos del present Regne de consell del nostre Magn. Regent la Cancellaría e per manament de S. M. nos ha aparegut atteses les moltes necesitats de la Cort e les moltes despeses y dans que se har de pagar y satisfer encare que meresqués mes tatxarli, com de ferli tatxar 100 ducats de or, e tenintlo per recomenat en qualsevol altra cosa ques pogués fer per ell, de la qual quantitat ya en los dias passats ha rebuts 40 ducats y restaren 6o ducats per cumpliment.»—Posteriormente se encuentra otro documento en que se conceden á Francisco Pons, de Soller, 100 libras con idéntico motivo. (1)

full 329 al facsímil

9

Durant la Germanía Mos. Tere Joan Barti tingué per lo Poble la Presidencia del present Regne contra la voluntat de la Cesárea M. del Sr. Emperador y Sr. Ntre.»

10

IO.

Cuenta de las sumas emprestadas á censo á distintas personas para pagar los gastos de armar la goleta de D. Francisco Burgués y otros bergantines destinados á socorrer á Alcudia, sitiada por mar y tierra por los rebeldes.

11

II.

Partida de 10 libs. gastadas en componer las horcas de Embajadores (en el castillo de Bellver) y del campo de mossen Brossa, las cuales habían sido derribadas por el viento junto con los ajusticiados que en ellas pendian.

12

Otros dispendios ocasionados con motivo de la ida á Manacor del Lugarteniente General con mucha gente de á pié y á caballo, á consecuencia del asesinato de mossen Hugo Palou «Lochtinent de S. Senyoria» perpetrado por los rebeldes «desmendats» los cuales «anaven fent molts mals y dans als qui estaven a obediencia de S. M.»

13

Pago de 65 libs. 14 ss. á Damian Roig de Alcudia por la manutencion de D. Juan de Velasco, capitan de las galeras de la CC. M., y de otros muchos gentiles hombres y tripulantes de dichas galeras, cuando saltaron á tierra en Alcudia, para contribuir á la reduccion de los rebeldes de esta isla.

14

Real cédula fecha en Valladolid á 18 de Julio de 1523 por virtud de la cual se adjudican á «D. Narsis Verdú, nuestro físico y Alonso de Soria nuestro Secretario y Lugarteniente de Prothonotario» en premio de sus buenos servicios los bienes, raices, muebles y semovientes etc., confiscados á Bartolomé Ripoll de Sóller «por los crímenes y delitos de Lesa Majestad que cometió en las sediciones y levantamientos populares.»

15

I5.

Redencion y pago de atrasos del censo que la casa de Juan Colom (mandada demoler judicialmente) debía á mosen Pedro de Pachs. Era el censo de 4 libras, y estaba pagado hasta el año de 1520. «Costá tot lo que se devía, per borrar la memoria de dit Colom, 74 lbs. 6 ss. 8 ds.»

16

Partida de 62, libs. 7 ss. mandada abonar al notario Ramon Llull que durante 75 dias, despues de la reduccion de la ciudad, presidió la restitucion á sus dueños de las ropas y efectos depositados en el Castillo de Bellver, prévias las necesarias diligencias justificativas, y la expedicion de pólizas ó resguardos, para que no se impidiese la circulacion de los mismos.

17

Indemnizacion de 92 libs. 3 ss. 4 ds. concedida al convento de Agustinos del Socorro, de la ciudad, por la madera de la obra de su edificio, que empleó el ejército Real cuando estuvo acampado parte en aquel monasterio, y por las piedras y otros maderos que tambien se le ocuparon para hacer horcas y 4 pilares donde colgar los cuartos de Colom y otros rebeldes.

18

«Per la guarda den Colom.»

«Lo Lochtinent General etc. Attés que per reducció del present Regne ha convengut y es stat necesari que Joan Tous, Verguer de la nostre Cort, haje guardat, stant nos dins lo castell reyal de Bellver, les persones den Johanot Colom, en Terragui, en Blay Rexac, en Gallur, en Maure, y Perot Pasqual caps principals de la Germanía per spay de dos mesos y

full 330 al facsímil

304 mitx, axí de nit com de die perque no fugissen, dels quals, per la bona administració de la justicia, per lurs demerits havem condenats á mort los uns scorterats, y part dells penjats. E durant lo dit temps ultra la custodia de aquells ha presos molts treballs y comportats molts destents, y perque es molta rahó que de dits treballs sia pagat. Per ço man li sia donat 30 libs.» (1)

19

«A 19 de Juny de 1521 se paga a Galzeran Vilalonga, official per 6 dias que ab en Pere Sancts, notari anaren en les viles de Inca, Selva, Campanet, y La Pobla per presentar unes letres Reals de S. M. ab que manave posassen banderas y tambors y que es reduissen a la obediencia etc. 3 lbs.»

Los dias siguientes 1.°, 4 y 6 de Julio se pagó á los comisionados que con idéntico objeto habian ido á todas las demás villas y pueblos de la isla. En Manacor, á donde fueron Antonio Valero y el notario Miguel Soler, se alborotó el pueblo queriendo degollarlos, y se vieron precisados á emprender la fuga.

20

«Exemplar per terror del Poble.»

«Lo Lochtinent General etc. Attés etc. que per la bona administració de justicia son stades executadas algunes persones dels principals de la Germanía axí per lo predecessor nostre com encare per nos, ço y per que sia exemplar y posar terror als pobles que de aquí avant se guarden de tan enorme crim, ha aperegut posar alguns caps dels dits delats per los portals de la present ciutat de Mallorques, ab lanterna y cadenas de ferro, y son los seguens: e primo per la gabia, cadena y grua de ferro per lo cap de Johanot Colom, 2 lbs. Item per semblant lanterna per lo cap den Gili, 1 lb. 12 ss. Item per semblant gabia per lo cap den Jaume Andreua, y claus per clavar les barres del carro ahont es stat justiciat dit Andreua 3 lbs. 5 ss. que tot son 6 lbs. 17 ss.»

21

Sitio de Ibiza.

«Item se pagó á Miguel Grau, maestro de casa, 145 libs. 15 ss. por otros tantos que gastó por mandato del Sr. Virey en servicio de S. M. en dar de comer á todos los prisioneros que fueron tomados en la destroza que se dió á los mallorquines que venieron á combatir e sitiar á Ibiza desde 7 de Junio del dicho año hasta 5 de Setiembre y á otras personas diversas, segun mas largo parece por apocha otorgada por él en poder de Miguel Soler notario, inclusas las melezinas que para los nafrados se tomaron etc.»

full 331 al facsímil

vm

El Libre de la benaventurada vinguda del Emperador y Rey Don Cárlos, impreso en Palma en 1542, es un opúsculo tan raro, que de él no existen en Mallorca, que sepamos, más que dos ejemplares, uno de ellos mutilado, y algunas hojas que se conservan en la Biblioteca provincial. Además, figurò otro ejemplar en un catálogo de libros en venta, publicado en París hace algunos años, y cuyo paradero desde entonces ignoramos.

La rareza de este libro le dá notable importancia; y nuestro deseo de salvarle de una completa desaparicion nos ha decidido á publicarlo integro, aprovechándonos de la galanteria del Sr. Conde de Ayamans, que ha tenido la bondad de facilitarnos al efecto el ejemplar que posee. Parte de nuestro propósito es dar á conocer el estado que alcanzaba en Mallorca el arte de grabar en aquella remota época; y al efecto ofrecemos calcados con toda exactitud los curiosos diseños y láminas que ilustran la obra, sintiendo que circunstancias agenas á nuestra voluntad no nos hayan permitido reproducir por medio de procedimientos fototipográficos el texto, de carácter gótico, que hubiera aumentado sin duda el mérito de la copia.

El lector comprenderá la razon de haber reducido el tamaño de las tres primeras páginas á las dimensiones del original, y de continuar el resto con las mismas que tenemos adoptadas para nuestro CRONICON.

Làmina gravada · veure el full 333

Làmina gravada · veure el full 334

full 332 al facsímil

LECTOREM.

TSI apparatus noſtri quam pro tanti

Imperatoris dignitate minores fuerunt, tamen ejus aduentu fidiſſima

regi fuo gens Maiorica tantopere

lætata eſt, vt non viſum ſit ei folidum gaudium, nifi quo cultu, qua

feftiuitate, quibus ceremonijs et folennitatibus eum acceperit, literarum etiam monumentis mandaret. Non que ſuos triumphales arcus, ſtructum ſuper Mare pontem, tot emblemata, tot periftromata et tapetia, quibus plateæ, forum, viæque ſplendeſcebant, jactare ſtudeat; sed quia tum apud poſteros teſtatum eſſe voluit, quanto dignatus eſt eam honore Carolus V. Cæfar Maximus, quum et fuam urbem inuiſerit et nonnullos etiam dies non injucunde habitauerit, cum tanta claſſe, tot Italici, Hyspanicique nominis magnatibus ac principibus; tum quod pro debita ipfi pietate, quam ftudioſa, quam folicita, quam officiofa fuerit, et quam juxta ſuarum fortunarum modum magnis quoque ſumptibus non pepercerit, palam facere viſum eſt; vt omnibus innoteſcat eius in fummum Imperatorem, ac Regem ſuum et obſeruantia, et charitas.

Vale optime lector, lege et fruere.

AUTHOR AD LECTOREM.

Quidquid habet codex patienter perlege, lector,

Inclita fi patrie gloria forte iuuat.

Perlege, ſit quamuis humili compoſta cothurno,

Nam noua cum veris continet hifteria.

full 335 al facsímil

LA FELICISSIMA VINGU

da de Don Carlos cinque Emperador de

Romans Rey e ſenyor noſtre en la ſua

ciutat de Mallorques, fonch á tretze

del mes de Octubre del any Mil

cincents quaranta hu. Preſidint

en aquella y eſſent Jurats los

ſeguents. Com appar mes

llarch en la hiftoria.

V1REY.

VIREY. Lo Spectable y noble ſenyor don Phelip de

Ceruello.

JURATS. Lo Magnifich moſſen Joanot de Caulelles

Caualler.

Moſſen Nicolau Cotoner major. Ciutada. Moſſen Joan Antoni Bartomeu. Ciutada. Moſſen Gabriel Mir. Mercader. Moſſen Joan Miquel Pages. Mercader. Moſſen Miquel Genouart. Meneſtral.

full 336 al facsímil

PROHEMI.

ATURAL coſa es a tots los homens (legons diu Plato)

deſitjar ſaber les nouitats ſeguides, o que de caſcun

dia fe ſegueixen: y ja mes en fas propias patrias. Per

ço que la ſalut de cada hu particular es viſta tenir

certa dependencia, o conexitat ab la ſalut de aquella.

Y aço es tant cert que no es inconuenient algu, dir, o

creure, que de açi aja agut principi aquell delitos y no

menys neceffari que vtil genero, o manera de ſcriure

hiftorias. Perque veem a la experiencia que ab la deſcripcio dellas propiament fe ſatiſfa al fus dit natural deſig dels homens: encara que juntament ab aço a la veritat ne reſulten moltas altras vtilitats: les quals no ſeria maſſa facil coſa recontar. Y entre las quals eſtas fon tingudas per precipuas (ço es) que ab la hiſtoria se veu clarament quinas coſas, y quins homens ya aguts per lo paſſat dignes de llaor y de imitacio. Y en fi com efcriu Cicero: della nos reſta vn quaſi eſpill de vida. De hon conſiderant aço los Magnifichs Jurats de aqueſt regne per lo preſent any, los quals ab lurs grans cumpliments han tan perfetament ſatiſfet a lur offici axi, y principalment en la nouitat concorrent com en lo demes, que ab veritat y ſens liſonja ni arogancia fe pot dir dells que vna tan gran coſa, o no se hauia de ſeguir, o fe hauia de ſeguir exercint ells lo dit offici, han penſat conuenir a la coſa publica redigir en hiſtoria la feliciſſima vinguda del Emperador y Rey noſtre ſenyor en eſta ſua infigne ciutat de Mallorques. Y que aço ha de eſſer coſa tant accepta als fuceffors, com es digna de eterna memoria. Y ſeria digna de reprehenſio fi fe dexaua, o neglegia. Perque podem dir com deya ſant Pau: Que ni vlls han vist, ni orellas han oyt, ni en los coratjes de homens es entrat, o arribat lo que en noſtres dies fes ſeguit en eſta Aurea ciutat de Mallorques. E axi com lo offici del Notari tingua propiament per ſubjecta la veritat, no obſtant que la coſa en fi fos graue y magnifica, tingueren per be acomanar la deſcripcio della a Juanot Gomis Notari, encara que lo menor de tot lo collegi. Confiant que los poſteros, o ſuceſſors feran contents ſols en tenir noticia de vna tant loable nouitat, y que fi damnen lo eſtil feran forçats en approuar la veritat que açi almenys fe contendra de tant notable geſta: y que fi nols plaura la ſerie, o orde de la hiſtoria, fe alegraran que ab ella ſien fets quaſi particips deſta noſtra gloria. Y per ço lo dit Notari no podent honeſtament recuſar lo dit carrech, encara que ſoberch per ell, axi per la auctoritat de dits Magnifichs Jurats, com per lo que deu a fa propia patria, fonch forçat acceptar aquell. E axi inuocat primer lo nom de noſtre ſenyor Deu Jesu Chriſt ſens lo qual ninguna coſa pot tenir bon principi ni fi, y de la glorioſa verge Maria mare fua, y del benauenturat Angel Custodi noſtre, ab lo prefidi, e adjutori dels quals ſpera paſſar entre tants juys ſens perill de detrectio, o murmuracio comença la dita hiſtoria en la forma y manera ques ſegueix.

full 337 al facsímil

COMENÇA LA HYSTORIA.

AUENT de fcriure, e narrar vna tant mareuellosa noua,

que tinch per cert que als suceſſors ha de portar

tant gran admiracio que no fe fl dubitaran de la veritat della, com molts de noſaltres per qui ha paffat,

fem, per la gran marauella de la coſa, que quaſi nos

appar eſſer eſtat un somni; sera be començar la

preſent hiſtoria, ab ouo, com fe diu en lo Adagi

vulgar, é inſertar en aquella totas las particularitats

que feran dignas de nota, y axi ſabran tots los qui legiran eſta hiſtoria: Que eſſent don Carlos de Auſtria quint Emperador de Romans ſenyor y Rey noſtre en Ratiſbona, per dar orde en las guerras del Turch, y compondre los negocis de la fé ab los Luterans: de hon fe entenia que pactadas, o concertadas las ditas coſas hauia dins pochs dies, principalment per lo intereſſer de la vniuerſal ygleſia, paſſar fe en Italia, ahon tambe concorrian certas diſcordias, entre lo fummo Pontifice Paulo tercer, y lo ſenyor Aſcanio Columna. E lo Illuftriffim princep Andrea Doria Capita general de las mars, per fa Mageſtat ſcrigue de Genoua al molt fpe#able y noble ſenyor don Phelip de Ceruello Virey, e Capita general en eſta ylla vna letra firmada de fa ma: ab la qual fe entengué la vinguda de fa Mageſtat en eſta ſua ciutat de Mallorques: y era del tenor y continencia que veuran.

Al illuſtre ſeñor el Viſorey de Mallorca.

Illuftre ſeñor.

Su Mageſtad me ha eſcrito que ſera eneſta ciudad para los veynte y ocho deſte, un dia mas o menos: porque de aqui, a tres dias entra en Milan: y ſegun lo que tiene acordado fe embarcara aqui el primero de Setiembre e yra derecho eneffa ciudad de Mallorca, donde fe juntaran las armadas de todos fus Reynos. Sera bien que para los diez o doze de Setiembre vueftra ſeñoria dé orden que fe tengan eneffa tierra buena prouiſion de pan freſco y carne y otras vituallas con que fe pueda refreſcar la gente de corte e infanteria, que cada uno tomara por fus dineros lo que huuieren menefter. Y lo que fu Mageſtad huuiere de mandar proueer para la gente de guerra, vuestra ſeñoria lo mandara dar por fu mandado, o lo pagaran los officiales de la armada. En la prouiſion de agua y leña no hablo: porque fe que ay haura buena comodidad para poder fe tomar con preſteza. Tambien creo que fu Mageſtad tiene mandado hazer prouiſion de buena quantidad de olio y queſos para proueymiento de fu armada. Si es anfi vueſtra ſeñoria lo haga tener apunto: porque en tomar lo no fe pierda tiempo, pues no fe yra de aqui, fino con mucha neceffidad dello. Sera bien que vueſtra ſeñoria mande dar auiſo de lo aqui contenido al Gouernador de Menorca: porque ſera neceſſario que eſté proueydo para en caso que aportaffe alli por tiempo contrario, o por otra cauſa fu Mageſtad, o alguna de fus armadas. Nro. ſeñor fu illuſtre perſona gyarde: de Genoua á xij de Agosto. M. D. xlj.

full 338 al facsímil

*Cierto feruidor de vra. feñoria.

Andrea Doria.

Aquefta letra fonch á tot aqueſt regne de tanta auctoritat, que encara que la vinguda de fa Ceſarea Mageſtat per açi juntament ab lo aparell de armada com en aquella ſe conte apparegues a tots quaſi impoffible, axi per la diftancia del lloch com per la incommoditat del temps en que erem ja, y aſſenyaladament per que fins aquella hora no fe era entes preparatori algu de armades que noy ague nigu qui hi goſas poſar algun dupte. Perque lo dit ſenyor Loctinent general noſtre qui en las coſas de guerra era molt exercitat, y tenia extremada pericia com teſtifiquen fos innumerables actes affenyalats que ha fets, y de altra part conexia molt be la auctoritat del home qui fcriuia, me recorde que deya ſempre parlant de la nouitat de la coſa: que ab mes y per, mes certa tenia la letra del fuldit Princep Andrea Doria, que ſi fos eſtada del mateix Emperador y Rey noſtre fenyor. Y demes de aço nos conftituhi en gran obligacio ab dit princep: per que creyem que ell per lo que hauia ben mirada eſta terra al temps que era eſtat en ella y conexia les comoditats y opportunitats que te per armadas, nos procura aqueſt tant gran benefici ab fa Mageſtat. Lo qual abans, poca, o niguna noticia tenia de noſaltres ni deſta ſua terra. Y axi com noy agues en que dubitar, los Magnifichs Jurats, los quals (y aſſenyaladament lo magnifich Moſſen Juanot Caulellas nos poden tant lloar com merexen per lo be que feren en aqueſt negoci) procuraren encontinent de tenir conſell, y hauer licencia de deſpendre per lo recebiment de fa Mageſtat tot lo que fos menefter: y encara lo orde de hon fe haurian dits dines, com fe pot veure ab les determinacions de confell. A be que noſtre ſenyor agues permes per noſtres pecats que aquell any fos tan eſteril quens faltas la mitat de la prouiſio de forments. Pera la qual coſa era eſtat trames lo Magnifich moſſen Samarti des puig qui les hores era Clauari boſſer en la ylla de Sicilia, ab deu milia ducats de comptans per hauer la prouiſio que faltaua. E de aqui prouehiren principalment que las fonts de la ciutat eſtigueſſen molt condretas, y que abundaffen de aygues per prouiſio de las armadas: donaren orde que per al temps de la vinguda de la Mageſtat cada vila tingues aparellada certa quantitat de ſarina molta, la qual paſtarien toſtemps que ſabrien la noua de dita vinguda: per que axi eſtigueſſen baftes les plaças de pa freſch. Feren molt be prouehir las carneçeries, redificaren y repararen molts lochs de la ciutat que ab la ruyna dells la enletgian. Y en fi apres que agueren conuidats y exortats lo Capitol y Clero de la Seu, lo collegi dels Mercaders y altres, perque fe preparaffen per al recebiment de noſtre Rey e ſenyor, començaren en fer lo pont y archs triumphals: y tot lo que mes conuingue pera dit recebiment, com fe dira debaix ſpecificadament per millor directio. De las quals coſas elegiren y deſtinaren alguns Cauallers y homens de altres condicions ſegons que millor los conuenia fer.

full 339 al facsímil

Las obras y archs triumphals que per dita cauſa fe inflituhiren fer en eſta ciutat foren tant notables, que fonch meneſter que noſtre ſenyor no permetes que fa M. arribas dins lo temps determinat en dita letra del princep Andrea Doria: axi com no arriba. Ans fe detingue tant com fe veura per fas jornadas: que lo que abans fe tenia per indubitat, vingue a rebre alguna dubitacio per la tanta tarda. Y per que molt abans dell arribaren açi de Barcelona las ſetze galeras de Spanya, de las quals era capita don Bernardi de Mendoça. Y ab ellas vingue lo Almirant de Napols, lo compte de Caudete, lo compte de Itona, lo mestre Racional de Barcelona, lo Batle general, y quaſi tots los varons y cauallers de aquella. E ja abans de las galeras era arribat ab vna nau lo Compte de Fuentes ab molts cauallers Aragoneſos: y no fe entenia altra noua de la primera. De modo que las ditas galeras deixats que hagueren los dits ſenyors en eſta ciutat, fe partiren á la volta de Malaga per acompanyar lo Duch Dalua. Lo qual deyan que venia Capita ab vna gran Claſſe, o aplech de naus que fe era feta en Spanya pera juntarse açi ab fa Mageſtat. Y en lo entretant volgue noſtre ſenyor que arriba lo Princep de Salern ab algunas naus: ab lo qual fe entengue per molt cert que fa Mageſtat fe era embarcat en Genoua, y de alli hauia tirat á la volta de la Specie: de hon era anat per terra á Lucha pera veures ab lo Papa com fe veu, per conferir ſobre la celebracio del Concili, y altres neceffitats de la ygleſia: y compondre les differencias que entre fa Sanctedat y lo ſenyor Aſcanio Columna eran, com de fus es dit. Ahon ſegons fe diu per millor aſſento dellas ab la preſſa de la vinguda, dexa a Moffiur de gran Vela lo gran Canceller. Y que apres fe torna a embarcar, y ab una fortuna, ó borraſcha que corregueren fe eran ſeparats. Y tenian per cert que fa Mageſtat hauia aſſerrat en Corcega. Y apres pochs dies arriba don Ferrando de Gonçagua Virey de Sicilia, ab fet galeras y moltas naus de la armada de Napols y Sicilia, entre los quals era lo Galeo del dit princep Andrea Doria, y vna nau ab que venien los Pajes de fa Mageſtat: dels quals era hu don Phelip de Ceruello fill del fus dit noſtre preſident. De modo que apres que totes les naus foren juntas, mijançant lo adjutori de noſtre ſenyor deu, dijous a tretze del mes de Octubre del any de la natiuitat de Jeſuchriſt falvador noſtre M. D. xxxxj. a las tres fins en quatre horas del dia arriba la Ceſarea Mageſtat del Emperador y Rey noſtre ſenyor de fus dit ab la galera del dit princep Andrea Doria, y en companyia de quaranta nou altras galeras (compreſas las que aporta lo virey de Sicilia) y abans que deſcubriſſen la ciutat diuhen que mana que quant la veſſen lo auiſaſſen (com ho feren) y que li plaſque tant la viſta della que demana al dit princep Andrea Doria fi eſta ciutat era tant bona com paria? Lo qual li respos: que encara era millor. Y quant fonch molt dintre los caps, y aterrat quaſi al endret de la Seu, la ciutat lo ſaluda ab tota la artilleria, axi de la terra com del reparo. Y posa grans panons y banderas axi per la muralla com per los altres llochs eminents, y apres tiraren totas las naus. Y finalment totas las galeras de fa Mageſtat correſpongueren a dita falua: demodo que fonch lo regozijo tan gran, que podien dir tots los qui ho veyen. Hec eſt dies quam fecit dominus: letemur. etc.

full 340 al facsímil

Nos pot deixar de fer nota que los dits Magnifichs Jurats en la hora mateixa que ſurgi la galera de fa Mageſtat, foren alli ab vn verganti armat: acompanyats de alguns cauallers de la terra, veſtits ab fes gramalles de çeti de grana, forradas de vellut de grana, que per aquella feſta fe hauian fetas tals per la breuitat, e incomoditat del temps. Y axi pujaren en la galera y eſſent alli apres de eſſer fe agenollats y de hauer beſada tots per orde la ma a fa Mageltat Cesarea (qui quaſi los vingue alanquantra, yls ſpera dret a la popa de dita galera) lo dit Moſſen Caulellas Jurat meritiſſim militar, ab fa natural venuftat y eloquencia que te, en perſona de tot lo Regne parla a fa Mageſtat breument lo ques ſegueix. Sacra y Ceſarea Mageſtat: los Jurats de aqueſta ſua ciutat y regne beſen las mans y peus de voſtra Reyal Mageſtat per part de tot aqueſt feu Regne per eſta ſua benauenturada vinguda: y fupliquen quant humilment poden, que li placia tenir fe per ſeruit que en eſta ſua ciutat lo reban ab la manera y forma que han acoſtumat de rebre los Reys paſſats de digna memoria, predeceſſors de voſtra Mageſtat: que encara que ſom certs lo recebiment no es tal com conue a la voſtra Ceſarea Mageſtat, la extremada alegria, y vicerada voluntat que tenen tots eſtos pobles al ſeruey de voſtra Mageſtat, íupliran les faltas de noſtre poder. A la qual ſalutacio y ſuplicacio fa Ceſarea Mageſtat ab una ineffable benignitat reſpos ab eſtas formals paraules. Yo me tengo por ſeruido me recibays como haueys acoſtumbrado recebir los Reyes mis antipaſſados. Y axi los dits Jurats dient li que beſauen les mans de fa Mageítat per eſta merce, y que puys axi ho manaua tornarien en terra, per expedir lo dit recebiment, fe partiren del conſpecte de fa Mageſtat, ab la reuerencia y acatament ques pertanyia y ſentornaren a la terra.

Apres que los dits Jurats foren en terra en lo moll, junt al pont que hauian fet concertaren lo pali, o pauello que fe era preparat per fa Mageſtat: lo qual era de tela de or y forrat de çeti encarnat ab los pendents del mateix çeti, ahon eſtauen pintadas las columnas de la diuiſa de fa M. y armes: y los ſenyals de eſta vniuerſitat entrecanuiadament. Y ab lo qual hauia dotze aſtas totas dauradas. Y per aquell foren cridats moſſen Joan Antoni Bartomeu Jurat menor de ciutadans, moſſen Gabriel Mir, y moſfen Joan Miquel Pages Jurats Mercaders, y moſſen Miquel Genouart Jurat Meneſtral. Y mes los magnifichs moſſen FranMiſſer Pere Malferit, moſſen Joan Miquel Sanmarti, Miſſer Jaume Muntanyans, miſſer Franceſch Valenti, moſſen Phelip de Pax Fuster, moſſen Franceſch Cors, moſſen Nicolau Spanyol: qui ya abans eran eſtats amprats per dits Jurats. Y aqui mateix feren aportar dos Caualls que per aqueſt recebiment hauien preparat (ço es) lo hu ab ſella y frens deurats, y ab las guarnicions de vellut carmeſi, ab fas flocaduras de or y de ſeda molt ricas, y vn altre tot guarnit de vellut negre: perque foren auiſats abans de la vinguda, que per lo dol de la fereniffima Emperatriz no caualcaria ab cauall tant ornat. De modo que apres que tota coſa fonch aparellada, fa Mageſtat deſembarca. Y la primera coſa que veu fonch lo pont de lenyam o de fuſta que los Jurats li hauian fet quaſi en mig lo lloch del moll. Encara que ſegons fe diu per cauſa del dol no paſſa per ell. Si be eſtaua molt concertat y adreçat, com fe pora veure ab la traça y deſcripcio ſeguent. De la qual fonch inuentor lo difcret en Gabriel Santpol Notari.

full 341 al facsímil

Lo dit pont tenia la forma precedent: y apres que era cubert de tela: en la redondeſa que tenia ſobre lo portal a la volta de mar eſtauen pintadas las armas de fa Mageſtat: y debaix dellas en lo front del portal hauia vn titol gran de letras de or que deya: Tu pluſquam Ceſares omnes ciaro triumpho dignior. Tenia mes auant en cada canto del dit portal vna bandera de tela pintadas las armes de Mallorques. Y mes auant en la vna part del dit portal eſtaua vna Reyna agenollada de ſobre unas muntanyas: y vna ciutat circuyda de mar: y tenia vn titol de or al bras: y deya. Maiorica. Tenia mes auant la dita Reyna en vna ma vna ancora, y vn delfi voltat fobrella: ab la coua a la volta del anell de dita ancora y ab la boca, aftrenallaua les dents dela mateixa ancora. Y en laltra ma tenia un titol de letras de or ahon era ſcrit lo ques ſegueix. Expectate Rex nofter, falue, incolumitatem fubditis tuis procurans. En laltra part del portal hauia pintadas duas donas agenolladas: y cada vna dellas eſtaua ſobre muntanyas y vilas circuydas de mar delas quals la vna tenia ſcrit en lo bras ab letras de or. Minorica. Y laltra. Ebuſos. Y totas duas eleuauan vn elm ab las mans, per la vifera del qual entrauen y exian Abellas que moſtrauen fer mel. Y ſobre ell per diuiſa y cimera hauia vna copa plena de breícas de mel pintadas ab vn titol de letras de or, ahon era ſcrit. Fauum. Aqueſtas donas tenian en las altras mans un titol ab letras de or que deya. Et ex bello nobis pacem tribuens, iterum ſalue. Dins la porta del dit pont ftaua pintat lo ſenyal de la vniueríitat de Mallorques en lo mes alt: y en la vna part del dit portal eſta pintat vn gran gigant ques deya. Briareus. Y tenia moltas mans: y en cada vna dellas diuerfitat de armes. Y per lo cors tenia moltas lenguas de foch ab vn titol que deya: Centene manus mee et ignee lingue in caſtris feruient tibi. A laltra part del portal hauia pintat vn home ques deya. Argus, tenint ſobre al cap cent vlls, y antorxas cremants qui exian dells. Y dauant vna Reyna que exia de vna vaca ques deya Io. Y en la vna ma vna porra, o maça: y en laltra vn titol: la letra del qual deya Et mei centum oculi peruigiles erunt. Lo dit pont del dit portal fins a la terra eſtaua cubert de tela a modo de volta. Y a la part fuperior defora eſtaua pintat de groch y vermell a modo de barres. Y per las voras cayen uns caps com a banderas, y per deuall eſtaua pintat lo cel de dit pont de blau, y tot ſtellat. Y per los coftats quaſi de mig loch del pont fins a mar, y per lo fotol de aquell eſtaua tot emparamentat y cubert de drap de ditas colors. Y en fl a la part dreta de dit pont a la volta de terra, eſtaua vn caualcador fet de lenyam, cubert de dits draps, ahon fe muntaua ab dos fcalons. Apres que fa Mageſtat fonch enterra: puys lo dit pauello y tota altra coſa eſtaua apparellada, fa Mageſtat fonch fervit de caualcar en lo cauall (que com es dit tenia las guarnicions de vellut negre) y en laltre caualca moſſiur Legran, lo gran caualleris: qui en aquella jornada aporta dauant fa Mageſtat lo eſtoch, com es de coſtume. Y en aquella hora o poch abans la ciutat li torna fer vna altra falua de tota la artilleria, axi com per lo ſemblant feren totas las galeras. Y fonch tant gran, que ſegons se diu, fa Mageſtat per que lo cauall nos volia foſſegar, dix que no tiraſſen mes. E axi repoſada eſta bullicia fa Mageſtat per mes moſtrar lo quant era ſeruit que nos fes en fon recebiment res menys del que fe era acoſtumat, interrogant dix al dit moſſen Caulellas Jurat, que li eſtaua mes prop a cauall Vos haueys de entrar en el palio? Y apres que aquell li ague refpoft ab la reuerencia ques pertanyia que noy hauia de entrar fino fa Mageſtat a ſolas, fe entra en dit pali, e lo dit moſſen Caulellas Jurat reſta caſi a la porta de aquell. E ab aqueſt orde precehint al deuant y ſubſiguint tanta multitut de grans ſenyors y cauallers que de totas parts hauian conuinguts en eſta expeditio, axi de peu com de cauall, que quaſi ſeria impoſſible comptar los, a la mezcla dels quals anauan tots los cauallers y ciutadans deſta ciutat, apres que lo mag. moſſen Nicolau Cotoner Jurat major de ciutadans a la dreta, e moſſen Pere Joan de Santacilia, que per aço era eſtat elegit per al ſquerra agueren pres lo cordo del fre del cauall en que caualcaua Sa M., comença a tirar a la volta dela ciutat ab los Alabardes com te acoſtumat. Y en lo entrant de aquella (ço es) en lo portal del moll attroba vn theatro, o ranguera que hauian fet los dits Jurats, lo qual eſtaua poſat ſobre vnas columnas redonas de lenyam, pintadas a modo de Jaſpis qui eſtauen affixas en lo moll luny de la porta dos o tres paſſas: de modo que dellas a la porta hauia de dalt vn cobricel de tela que en mig tenia pintat vn ſenyal Real deſta vniuerſitat ab fos fullatges: y a la part damunt (ço es) en lo primer obiecte tenia vna redondeça: y apres tres cadiras, com fe veura ab la preſent eſtampa. Lo precedent theatro o ranguera tenia en lo front un titol deurat, la letra del qual deya. Regi et domino, ob debitam pietatem et inſperatam letitiam ſextumviri Maiorici. Apres tenia en lo mig alt vn ſcut redo en que eran pintadas las armas de fa Ceſarea Mageſtat ab fas Aguilas molt ſolemne. Y en lo dalt del dit theatro hauia un xich aſfentat ab vna cadira triumphal en que hauia un titol qui deya. Raymundus Lull. Qui repreſentaua la perſona del dit benauenturat meſtre Ramon Lull doctor illuminat noſtre, veſtit de burell blanch, qui tenia en la ma dreta vnas horas, y en la ſquerra un gayato, y en lo cap aportaua vna corona pintada de vermell y blau. E per aquell foren dits a fa Mageſtat al paſſar de dit portal los versos quis ſegueixen. Carole bellipotens, diros contendis ad aphros Nos vbi pro Chriſto dedimus cum ſanguine vitam; I felix, pugnas committe, ac vince ſuperbas Gentes, et hinc nobis venerandum redde ſepulcrum, In quo Rex ſuperum jacuit, fic, maxime Cæfar, Perpetuos hominum poteris ſperare triumphos. Apres hi hauia ab vna altra semblant cadira, intitulada Sancta Praxedis, vna donzella ab vna gonella y fauoyana de vellut molt ben ornada: qui aportaua en lo cap una corona, y un pellica ab la ma dreta: y repreſentaua la dita ſancta Praxedis, cors ſant de aqueſt regne. Y deya eſtos verſos.

full 343 al facsímil

Ceſarea producte tribu Rex maxime regum,

Qua te fata ducunt arripe, quæfo, viam.

Si neſcis, ego ſum Praxedis ſanguine ab alto

Romulidum iuffus jam fubitura tuos. Eſtaua mes auant en dit loch ab vna altra cadira vna donzella molt atauiada y concertada: la qual tenia vn titol qui deya Ciuitas ad Ceſarem: y deya per lo ſemblant eſtos verſos. Ceſar, cui ſuperi lætos ceſſere triumphos, Barbaricaſque acies victrici ſternere dextra, Nitere, ne dubites, Aphricam, ac Babilonica regna Imperio explantare tuo; letabor in euum Et tua caſtra ſequar, ſacroſque adolebo (sic) penates. Non claues, nec ſceptra dabo, que ſanguine multo Jam pridem peperere tui patreſque, duceſque. Magna tuum deducet iter Balearica pubes, Dum placidam nobis palmam, pacemque reportes. Y en la vna de ditas columnas hauia affixos vns verſos de aqueſt tenor ques ſegueix.

De magno Carolo Quinto Imperatore

facratiffimo ſemper Augufto. Carolus armipotens, hic eſt cui militat ether, Cui mare, cui terræ reges Orientis, et Austri, Occeani, Boreae, famam qui terminat astris.

Petrus Antich Notarius.

full 345 al facsímil

De modo que entrant en ciutat y diſcorrent de la plaça del moll fes a la plaça de Lonja veya tanta gent per les carreras y fineſtras, y encara per los terrats y teuladas, que en ſenyal de la gran contentacio que mostra tenir de tans pobles y del loch fe gira y volta lo cauall per totas parts, per veure y eſſer viſt de tots. Y acaminant a la volta de Lonja veent lo objecte del edifici de aquella, demana fi era ygleſia. Y com li agueſſen dit que no era fino Lonja de mercaders ſen entra per lo carrer de. fant Joan, ahon (ço es) en la entrada del dit carrer paſſa vn arch triumphal cubert de tela, y molt hornat de diuerſas hiſtorias que hauian fet los Defenedors lany preſent del collegi de la mercaderia deſta ciutat, a modo de vn gran portal ſemblant de aqueſta figura. Ab inuencio del dit sant Pol Notari.

Aqueft arch en lo mes alt de tot tenia un Angel de vulto deurat deforma de vn minyo. Y vn poch mes baix eſtaua pintat vn cel y vn Angel dela eſtatura de vn home tot armat, que tenia en la ma dreta vna ſpaſa nua, y en la ſquerra vn ſcut blanch ab vna creu vermella: y tenia los peus en alt deuers lo cel, y 10 cap baix. Y ſobre la obertura del arch ahon hauia de paſſar fa Mageſtat, hauia pintada vna ciutat y en la planiſſia della moltas tendas, dauant las quals, y dins las quals hauia molts homens vius y morts armats. Y per lo entorn del angel hauia vn bellifſim titol de or que deya. Ego per te pugnabo Carole: que in caſtris Sennacherib regis Aſſyriorum percuſſi centum octuaginta quinque milia. Apres eſtaua pintat ſobre lo cel vn belliſſim Sol: y alaltra part vna bella Luna: y vn titol de-or que partia del Sol fins a la Luna: y deya. Stent Sol et Luna donec vlciſcatur gens tua de inimicis tuis. Josue. x.° Sobre la dita ciutat y tendas eſtaua pintat lo arcus Federis molt bell de tres colors (ço es) vermell, blau y blanch: y tenia los dos corns, o extremitats ſobre vnas muntanyas que estauan pintadas a cada part del dit arch triumphal. Y per lo circubit del arch w l&m titol ab «r qtú de or qui deya. Arcum meum ponfcm in nubibus in ſignum federis inter me, et te: et non erunt vltra aque diluuii. Y en la vna part del corn de dit arcus federis ſobre vna muntanya eſtaua vna Reyna pintada de eſtatura de vna dona» La qual tenia en la ma dreta Jeftre crucificat: y aqCKfl molt affixament miran* ab los ulls Y ab la ma ſquerra tenia vna palma: y ſobre to cap tenia vn titol de or qui deya Prima intentio. Y per les tobes della tenia ſembradas moltas letras de or que deyan. Triemphos idcirco reportas maximos: quia me comitem habes pro fide Chrifti militans. En laltra part del dit arcus federis ſobre una muntanya eſtaua vna altra reyna que tenia en la vna ma vn mirall: y en laltra ma vna serp entorn ligada, y deya lo titol de letras de or que tenia ſobre lo cap. Prudentia. Y per les robes tenia ſembradas moltas letras grans de or, que deyan. Ciuitatem inimicorum mecum aſcendes. Y baix al peu del arch triumphal hauia pintat vn home de bona eſtatura: y en vna ma aportaua vna barra de Aſe: y en laltra ma vna Creu: y un titol ſobre lo cap que deya. Sanson. Y per las robas dell tenia moltas letras de or, que deyan. Ego in maxilla: tu autem in ſigno Crucis percuties inimicos tuos et delebis eos: Y en laltra part baix del arch triumphal hauia pintat un home de la mateixa eſtatura caualcant ſobre vna ſomera: y tenia en vna ma lo cabeſtre y alaltra vna verga: y la fomera tenia lo cap en alt y la boca vberta: y vn Angel qui li eſtaua ab la efpafa arrancada. Vn poch mes alt lo home tenia vn titol en lo bras que deya Balam. Y mes dos titols ſcrits ab letras de or, lo hu dels quals deya. Ecce populus tuus vt leena conſurget et quaſi Leo erigetur: non accubabit donec deuoret predam inimicorum meorum: et fanguinem eorum bibat. Y laltra. Qui benedixerit tibi erit et ipfe benedictus: et qui maledixerit, in maledictione reputabltur. Y ſots la volta del arch hauia pintada a la vna part vna senyora qui aportaua vna garlanda al cap de moltas flors: y en la ma ſquerra tenia vna nau y enlaltra un libre pintat de diuerlas marcas de mercaders y eftlut de peus ſobre la mar. Deyas lo feu nom. Mercatura. Y lo titol que tenia deya. Floridam me reddes. Ala altra part ſots lo dit,arch triumphal debaix la volta hauia vna altra ſenyora qui tenia sobre lo cap un relonge, o hores de vidre de ampolletas. Y en la vna ma tenia una buxola de nauegar. Y enlaltra ma vn timo de vn vexell: dins lo qual ella eſtaua dreta nauegant a velas plenas ſobre la mar: y era ſens gabias y ſens bombardes ni armes. Y deyas. Nauigatio. Y lo titol que aportaua deya. Et me de inimicis tutare. Y de aqui (ço es) del dit arch fins a la fi dela dita volta de Sant Joan eſtaua tot cubert de tela ab fa volta y claus, a modo de ygleſia, pintat de blau ab alguns eſtels: y per alli y en la paret de dita Lonja fe trobaren ſcrits o affixos los verſos ſeguents.

full 346 al facsímil

MAIORICA AD CESAREM. JOAN. GENOUARDUS.

Dum fortuna dabat, titulis que pingerer auri,

Inuidiſſe mihi plurima regna putes.

Non eram ab infrenis numidis direpta: ſed illi

Nomine pallebant candidiore meo.

Tunc mea tercentum complebant littora puppes,

Mercibus et variis Carole diues eram.

Nunc jaceo infælix vix ſinu miſerabilis vlli,

Vixque meo poſſum tutior eſſe ſinu.

Quare mafta precor, priſco me redde nitori,

Ponendo Numidis dura lupata feris

Reſpice ſollicitam, Caeſar, mitiſſime Princeps:

Principis eſt miſeros eripuiffe malis.

Lo camí que fa Mageſtat feu fonch: que del dit carrer de Sant Joan tira dret per la gabella de la sal fins al canto de la caſa de don Franceſch Burgues procurador Reyal. Y de alli gira a la volta del Born amunt: lo qual eſtaua tant ple de gent y hornat per las fineſtras de tantas damas y ſenyoras, que fa Mageſtat no pogue eſtar de no lohar lo. Y ſegons fe diu hoiren dell eſtas formals paraules. ¡O que buenas calles y paredes como parecen bien! ¿fon tan buenas dentro como defuera? Y dientli que millors, dix. Sera tan grande como Barcelona. De hon paſſant per lo pont que antiguament fe deya de la carneçeria deuall y per la caſa de moſſ. Burgues Forteſa hiſque a las caſas dels Perayres. Y perque alli los Perayres li hauian fet un enuelat de draps de colors y hauian reparadas vnas armes que tenen affixes a la paret y juntament ab aço feyan gran bullicia de artilleria y trompetas, demana fa M. que era, y entenent que era la caſa dels Perayres, paſſa deuant la ygleſia de ſant Nicolau nou, y per lo carrer de la ſenyora Eleonor de Pax arriba deuant la ygleſia de ſant Nicolau vell. Y tirant auant per ſant Domingo (lo edifici, o enfront del qual per lo ſemblant fe diu que loha) arriba a la plaça de cort. La qual perque eſtaua no menys plena de gent y hornada de ſenyoras que lo Born, li dona tambe materia de admiracio com affenyala. Ahon primerament hoy los preſoners que feren gran eſtrepito de las cadenas y grillons ab que eſtauen, y cridaren entrant fa M. per dita plaça. Señor miſericordia. Y entenent que eran los encarcerats (com fonch forçat dir li per que ho demanaua) clarament conegueren los circunſtants que fe apiada dells, y hoiren com dix ¿Que fon los priſioneros? pues yo lo mandare mirar. Y apres vehe com en la porta de la caſa de aqueſta vniuerfitat, la qual eſtaua encortinada, hauia molts verſos dels quals fon que fe fon poguts hauer eſtos. URBS BALEARIS. JA. ROMAGNANUS. Regnatorem orbis, terrena, et pondera cali Geſtantem, ſtupeſacta nouo Balearis honore, Aduentuque fui regis lætata falutat. Sæclaque Tithoni orat ei cum Neſtoris annis, Totius mundi imperium, vitamque Beatam. Foelices talem qui te genuere parentes. Felix te tanto et tam fauſto Principe mundus. Magnum hic Alciden vidi, fortemque Metellum, Utrique excellit longe tua gloria Ceſar. Nam tu monſtra leuas mundo maiora, ſuperbos Plures debellas populos, penetrantibus armis. Tu fubigis Libyeque duces, vaſtumque Leonem Turcarum profugas, terreſque, premiſque fugatum Et quos Scipiadis tandem vix tempore longo, Vno menſe tibi dedit Aphrica victa triumphos. Tu Lutheri reſecas Hydra fruticantia colla, Antipodumque domas ſedes, regna inuia prifcis. Non obiit tantum Alcides terrœue mariſue, Quam tu, qui terras omnes, Maria omnia luſtras. Cotera fi memorem tua, Ccefar, maxima geſta, Grande Maronis opus ſuperarem, et maius Homeri.

full 348 al facsímil

URBS BALEARIS ANTIQUITUS DICTA PALMA. Augurio Magno tendes hinc Caſar in hoſtes, Significat palmam nam tibi Palma fore.

SAPIENTIA. Te fortuna volens, Cæfar, volens ve ſequetur, Numquam virtuti que comes eſſe nequit. Y mes auant paſſada la igleſia de ſant Andreu molt prop de aquella enuers la plaça noua attroba que la Vniuerfitat li hauia fet un arch qui tenia tot lo dit carrer molt ſolemne, inuentat per lo mes legit home en Architectura que may ſie eſtat en eſta ciutat, fet a la Dorica ab tanta perfectio y artifici que nos pot ſuficientment lohar ni propiament deſcriure, com aſſenyala eſta ſua traça.

full 349 al facsímil

Lo dit arch eſtaua cubert tot de tela y tenia en cada part de portal dos columnas que ab la pintura moſtrauen eſtar cauadas que arribauan fins alt: y ſobre la volta del portal en lo mig tenia vn angel pintat qui aſſenyalaua la victoria: per que tenia en las mans vna garlanda, o corona, y quaſi debaix los peus per lo front del arch li paſſaua vn titol molt bell ab letras de or que deya. Te maximus orbis victorem accepit. Y mes alt de dit angel hauia vn ſcut blau quaſi quadrat que tenian dos infants pintats nuus per vns anells que tenia en los caps, y dins aquell eſtaua ſcrit ab letras de or vn titol qui deya. Diuo Carolo V. Caſari. Augufto, fortiſſimo, foliciffimo, optimo, triumphatori.

full 350 al facsímil

S. P. Q. M. Tenia mes auant dit arch en cada part a la ſumitat de tot dos capelletas en cada vna de las quals hauia un minyo, y lo hu dells eſtaua intitulat. Pietas. Veftida tota de blanch y aportaua al cap vna garlanda de Oliuera: y vns borſequins vermells calçats tots tallats: y en la ma dreta vna creu vermella y en la ſquerra vn encenfer, ab vna cinta de tafeta cenros a la cauallerelcá. E parlant deya vns verſos del tenor ſeguent. Accipe quod leta, regum Rex optime, mater Virtutum, ſemper tecum ſociata peremni, Fcedetef pando tibi, celeſtia fata recenſens, Veridicum o radium quod nulla obliteret astas. Tu mihi reſtitues Solimos; tuque impia regna Calcabis; diras gentes, Magmete relicto, Religione patrum institues, victorque, per orbem Optatam reddes Cunétis per fæcula pacem. Y laltra fe intitulaua. Forfitudo ad Cofarem. Y veftia de la mateixa veſtidura blanca ab vna garlanda de llor y borſequins com laltra: y aportant vna ſpaſa tirada ab la ma dreta ab vn cenyidero de tafeta vermell a la cauallerefca cenyida per lo ſemblant deya los verſos ſeguents. 1 decus I noftrum, Ccefar: jamque vtere fatis, En adfum, tua caſtra ſequar, cadet impius hoftis, Et juſtas tandem foluet te vindice pœnas Pannonios tanto qui impleuit milite campos. Te ad Iftrum fugit feque in ſua regna recepit Qui lybie regnum Solimani feparat armis. Inmanis Caradin, prœdo ſceleratus et audax Affrica in tota non audet fiftere terra. ¿Quid memorem captum Regem totieſque fugatas Innumeras Acies? ductofque ex hoſte triumphos? Quare age, ad optatos curfus jam dirige greffus Te Numidœ infreni Regem, pictique Agathyrſi, Maffilijque equites capient, et iuffa fequentur. Y en lo mes alt hauia vn eſcut redo, en que eran pintadas les armas de fa M. ab las aguilas: y eſtauan ditas armas ſobre vn leo y vna leona: y tenia en vna part las columnas ab lo titol de Plus vltra: y en laltra los tronchs deurats. Y entre los caps de ditas aguilas hauia vn titol que deya. Victrices Aquile. Y mes auant dintre la volta de dit portal (ço es) en lo grux dell a la dreta eſtaua pintat Hercules de eſtatura de vn home ab vn titol als peus qui deya. Hercules. Y lançant de fi la pell de leo y la claua ab la ma aſfignaua a fa M. ab vn titol ſobre lo cap que deya. Hic verus luſtrator orbis: Y aleſquerra hauia vn home pintat que eſtaua intitulat ſots los peus. Adrianus. Y affignant axi mateix deya ab fon titol que tenia ſobre lo cap. Plus me hic telluris obiuit. Y en les fpatles del dit arch hauia certas pinturas conuenients, ſols pera cloure la obra de aquell.

full 351 al facsímil

De aqui tirant auant fa M. paſſa per la plaça noua y per lo carrer que antigament fe deya de moſſen Morey, y entra en la Almudayna per la volta de moſſen Aulefa; y diſcorrent tot aquell carrer vingue affrontar a la caſa de moſſen Miquel Sureda Sanglada, y gira per la ma fquerra, y dret ſen vingue exir a las espatles de la ygleſia de ſant Domingo (que antigament fe deya dels polls) ahon la proceſſo de la Seu lo efperaua. Y lo Biſbe de gracia veſtit de pontifical eſtaua quaſi junt a la paret de dita ygleſia, ab vn ſperler de ſeda groch que alli eſtaua affix, y ab vn tepit dauant y cuxí, y ab la vera creu en la ma, y en torn dell fos miniftres, y tots los canonges ab fes capas de brocat y de feda. Y en dit ſperler groch eſtauen vns verſos de aqueſt tenor.

URBIS BALEARICE AD SUUM CESAREM. EPIGRAMMA.

Tanta tuo aduentu contingit gloria Cæsar,

Ut certem cernens an mea vana fides.

Dumque tuos, alij, numen terreftre, triumphos

Extollunt, anceps carmine pauca cano.

Imperium fortuna, licet, regnumque negaffet,

Hoc virtute tibi Bellica preda foret.

Laudibus eſt igitur merito digniſſima, namque,

Quod rapturus eras, obtulit illa tibi.

Axi que arribat que fonch fa M. en dit loch deſcaualca, e fe apea encontinent que entengue que la reliquia que tenia lo dit Biſbe era la vera creu. Y agenollantſe dauant aquella, la adora ab summa deuocio; y apres que fonch alçat, perque moſtra eſtar en incertitut ſobre lo que mes hauia de fer, lo Magnifich y Reuerent ſenyor Moſſen Nicolau Muntanyans Canonge y Sacriſta de la Seu de Mallorques, e Inquifidor meritiſſim, com a perſona de molt valer y mereixer (y que entre molts altres bens que de fa persona fe porian dir, te auctoritat y manera pera parlar en ſemblants caſos) li parla eſtas o ſemblants paraules. C. M. voſtra M. fi li ſera ſeruey ha de anar apeu entre lo Biſbe y lo diacha tenint lo gramial fins a la ygleſia de la Seu, la qual es molt prop. Y per que fa M. li demana ¿Como anfi? li reſpos per que axi ho hauian acoſtumat fer los Reys paſſats predeceſſors ſeus, dignes de inmortal memoria. De modo que a la fi fa M. li dix ab una increhible benignitat les paraules ques ſeguexen. Yo no eſtoy bueno de los pies y no querria que me tentaffe la gota. De hon lo dit ſenyor Sacrista li reſpos dient. Ydos façe voſtra M. lo de que ſera mes ſeruit. Y ab fa meſura y Reuerencia li beſa la ma. Y perque apres molts volgueren fer lo mateix y ab la tanta preſſura de la gent lo Emperador apenas fe podia moure, los de fa companyia lo feren caualcar preſt. Y axi tira dret la via de la Seu. Y eſſent a la plaça de la dita Seu attroba lo ſeguent arch triumphal molt ſolemne, que tenia del canto de la obra de dita ygleſia, fins junt a la paret del hort de la caſa del Canonge Campfullos, fet per los Canonges y Capitol de dita Seu. Lo qual Arch eſtaua hornat de tants fobrepofits y tant ingeniosament fabricat que no podiajno eſſer plafent y molt agradable a tots los quil mirauen com fe veura ab la ſua effigie, y fe treballara dar entenent ab la deſcripcio fubíeguent. X

full 352 al facsímil

DESCRIPCIO DEL PRESENT ARCH.

Lo precedent arch fonch tant ſolemne y tent ben deuiſat, que a penas fe pot deſcriure la magnificencia dell: perque apres que eſtaua fet a modo de vn pont, y que en lo debaix dell per tota la volta tenia affixas certas cortinas pintadas a la Francesa ab la hyſtoria de Judich, y algunas faulas prou conuenients anaquell propoſit, tenia a la dreta part del enfront vn bell camper tot encarnat, en lo qual eſtauen pintats los tronch daurats, ab vna corona Imperial de ſobre, y vn titol qui deya. Paccatis Flandris, oppugnatis lutheranis, bello aduerſus Turcas comparato, rebus per Italiam conftitutis, reliquias Belli Aphricas perſequitur Casfar. M. D. xxxxj. Y en la ſquerra ne hauia vn altra en que eran pintadas las columnas deuradas ab vna ſemblant corona y titol qui deya. Plus vltra. Y vn altre de aqueſt tenor. Q. Metello antea, nunc Carolo V. terræ marique terrori et domitori, ſeruiret Numida; quare illi rether militet, et fortuna? fuæ comes ſit victoria. Tenia mes auant, mes alt de ditas armas en cada part del dit pont vn corredor, o andador ab fos pilars fets de gentil manera; y en dits corredors hauia fet cadiras fetas al Romano molt galants de moltes colors (ço es) tres en vna part, y quatre en laltra, ahont eſtauen affentats fet minyons veſtits com a donzellas molt adreçats y concertats, los quals repreſentauen las fet virtuts ſegons que lo titol de cada vna ho demoſtraua, y demunt ellas, quaſi en la volta del dit portal ſobre vn camper blau, hauia un titol molt gran de letras de or qui deya. Apprehendent ſeptem mulieres virum vnum. Y en cada cap de dits corredors apres de ditas cadiras hauia dos bultos de homens tots deurats, los quals eſtauen ab vnas baſſetjas y ab tal geſt que paregueren lo millor del mon. Per lo dit pont amunt pujauen vns pilars plans fets al Romano, y demunt ells hauia tambe vn front ſpich, en lo qual hauia vn titol larch molt belliſſim de letras de or qui deya. Carolo Quinto Romanorum Imperatori, Turcico, Aphricano, ecclefiæ vniuerfa; propugnatori orthodoxo, ecclesia Maioricenfis. Y en lo mes alt hauia vnas armes Imperials ab fas Aguilas moltdeuradas y bellas, y apres tenia diuerſas banderas axi de tela com de or barbari. Y en fi eſtaua tant ben concertat, que per mes compliment li hauian fet vns corredors o capellas per vna part y per altra del dit pont, de la altaria poch mes de vn home, que arribauen (ço es) a la part ſquerra fins al canto, y a la dreta fins al portal de la Seu ab fas voltas o garlandas de paper y or barbari: y ab fos pennatxos del matex ſobre cada volta de capella, y en lo mig de la plaça que reſtaua del pont a la Seu eſtaua vn ſolemne Oricorn de metall ſobre vna columna de metall molt luzit. Y apres que per la banya artificialment brollaua aygua, tenia los verſos ſeguents.

full 353 al facsímil

Læthale hereſeos virus fi pellis ab orbe,

Ceſar, ne inficiat cætera membra lues;

Profternis valido fi hoſtes, fortiffime, cornu;

¿Nonne ego ſum titulis dignus adelſe tuis?

E apres de dit Oricorn hauia vna figura de noſtra ſenyora molt deurada y ſolemne, la qual eſtaua dreta ſobre vn ſolio, o cadira reyal molt pintada y obrada, y tenia vns verſos que deyan.

Lux orbis, jam digne polo, fortiffime Cæfar,

Perge opus. En reſtant grandia geſta tibi.

Te Solymas expectant arces, dauidica regna;

Hec ſunt, hec manibus digna trophea tuis.

Initium tanti primum dabit Africa belli:

Ipfa adero, et ceptis proſpera vela dabo.

Mes auant fe trobauen affixos entre ditas capellas (ço es) per los pilars dellas moltas maneras de verſos: tots contenints lahors de fa Ceſarea M. dels quals fe trobaren los ſeguents. CAROLUM IMPERATOREM, REGEM SUUM, MAIORICAS ADUENTANTEM SALUTANT

full 354 al facsímil

BALEARES. VITALIS NOTARIUS. Salue, cui totus terrarum obtemperat orbis,

Carole, et in falſis Eunofigæns (*) aquis.

Victor in Europa, libyes ſitientia regna

Excipe: te exoptant, te quoque, regna Afiæ. Quid mirum? tibi enim tellus, mare ſeruit, et æther,

Ductorem hic Chriſtus cui dedit eſſe fuum.

AD EUNDEM. Ortus, et occaſus, medius fol, quidquid et arctos Sub fe habet, hec tua ſunt. Machina tota tua eſt. Juſtitia, et zelus fidei, Imperijque poteſtas, Carole, conclamant: omnia ſolus habe.

AD EUNDEM. Dum Carolum in pænos Mauors jam bella minantem

Proſpicit, et claſfis grandia vela fue: Ponite fcipiade agnomen, maiora parantur

Gesta, inquit: libya hoc fulmine tota cadet.

JOANNES GENOUARDUS, AD EUNDEM C. Quae mare, qua tellus, liquidus quæ concipit aer: Obftupefada manent, non viſa, maxime Calar, Majestate tua, abs qua leges, jura, piumque Et rectum emanant, lætalis et hoſtibus horror. Solus es, vt delphi pandunt, qui marte fecundo Jura dabis turcis, Thanain frenabis et oras Barbaricas, magni ſeptemque patentia Nili Oſtia: Saturni et renouabis tempora regis. DINO CAROLO V., MONARCHE INUICTO, A CHRISTO DEO VERO, AD DEUINCENDOS VNIUERSOS HOSTES SUOS DESTINATO PRINCIPI, DICATUM PROGNOSTICON A. JACOBO.

ROMAGNANO BALEARICO. Si quod ab æthereo demiſſum numen olympo

Vatibus inſpirat pectus, et ora mouet, Europe, atque Asie, tibi cedent, Aphraque regna,

Cælar, et imperium claudet vterque polus. () Así dice literalmente el original; es seguramente equivocacion, pues de lo oontrario le faltaria una silaba al verso, Probablemente debe leerse Emncsigctms , y no obstante tal palabra no se halla en los diccionarios latinos ni griegos: parece ser un neologismo y un helenismo á un tiempo. Segun las radicales griegas que entran en la composicion de la palabra vendrá á significar Eunoa¡penaa, el gran engendrador de males ó enfermedades. Asi el verso diria: Salve, aun en las traidoras aguas del gran engendrador de males (el mar.) Jamque ſeneſcenti furgunt noua fæcula Mundo, Orbe parant toto proſpera fata viam. Jam te turca ferox metuit, formidat arabfque; Te Judea tremit, te panet (*) Armenius. Famaque Niliacas jam nunc tua territat vrbes, Armaque jam domitant regna ſub orbe fita. Imperio hec, totumque tuo mundum fubiturum, Mire agnomen aui ſigna dat ecce tui, Catholicum dici quem magno cum omine regem Sacrorum Antiſtes maximus inſtituit. Quod ne fortuito quisquam, aut ſine numine diuum Eueniſſe putet, vox erit inditio. Nam fi Catholici repetatur nominis ortus, Publicus, et cuncis qui dominetur, erit. Huius, tu, regni et fucceſfor nominis alti Quum fis, hec ſtatuunt juraque, fafque, tua. Regi catholico regnum generale parandum eſt; Quam magnum vt nomen, tam sit et imperium. Primus, ad hoc validum, tuus, ingens gloria gentis, Haefperiíe auſpicium, fecit et auxit, Auus. At te jam medijs hec ad fastigia conſtat Ire vijs, cedit terra ſubinde tibi. His ego (fi qua mouent vatum præfagia mentem) Auguro cuncta tua ſub ditione fore. Quanta, per Italiam, et quot bella euiceris, omnem, Reſpice, cognoſces quid tibi fata parent. Quid referam partumque decus, magnumque triumphum, Pannonio turcam quum procul orbe ſugas. An dux parthorum deiectus ab arce Tuneti, Et capta vrbs etiam gloria parua tua eſt. Confilio præftans fcelix et maximus Armis, Auſpice, bella, deo, lataque Regna geris. Dotibus his tantis, quidquam fortuna negare Si velit, ipſa nequit, ſicque ſecunda tibi eſt. Cuncta hæc concurrunt, vt coniectura probetur Noftri vaticini certius eſſe rata: Multaque praterea, qua prudens tranſeo, ſignant Quem dixi, finem, ſumme Monarcha tibil Quare nil dubites inuadere, belliger, hoſtes, Omnes peruinces, ſic ſtatuente deo.

full 355 al facsímil

FORTUNA. Cæfaris inuidti mea ſtat rota cuſpide fixa, Atque meas leges ſolus hic exuperat. (*) Panet es vocablo que no se halla en los diccionarios: parece formado sobre la palabra pankum, cuyo origen es sabido. De todos modos es perdonable el neologismo si se atiende á que en el dístico formidat y

42

full 356 al facsímil

AD EUMDEM C.ESAREM, DISTICHON. Si fortuna tibi plus poffet reddere. Cæfar,

Etherea poſſes pellere ab arce Jouem.

IN EJUSDEM CESARIS LAUDEM, EPIGRAMMA. Jo. AND. MEDICUS. Signiferi varios deſcribens Cynthia gyros

Corporibus, Cereri preſidet atque mari. Sic vtrique polo dominaris, Cæfar, ab arcto,

Linquens Occeanum, corripis ipfe notum. Auſtria, jam finem titulis impone ſecundis:

Amplius optandum nil ſuper eſſe valet. Te populi metuunt Gallorum, parthica regna,

Roma nequit gemitus claudere victa ſuos. Te Lybiæ gentes, alte Cartaginis arces

Norunt, quoſque tenet torrida zona viros. O felix, felix tellus Balearica, gaude:

Carolus aduenit, tuta medella tibi. Conteret audentes portus violaſſe quietos,

Et furtim populos furripuiffe tuos. Deſine vipereos, gens impia, deſine moríus,

Tigridis et furias, menalijque bouis. Algeri, tu pars noſtri non parua triumphi,

Portas pande tuas, Induperador adest.

Si te conſpiciet manibus poſt terga reuinctis,

Vincetur lacrimis planctibus (sic) ecce tuis. SACROSANCTA VIRGO MARIA, MATER DEI, AD CAROLUM. En adfum, magni genitrix et ſponſa tonantis, Natus adeſt, trias omnis adeſt; tua fata capeſce: Tu Lybyæ, tu regna Afiae feuumque tyrannum Turcarum, Cæfar, ſubiuges, pacemque parabis Marte tuo, et partam toto firmabis in orbe: Vnus tunc paſtor, tunc vnum fiet ouile. CAROLO QUINTO, Romanorum Imperatori, MAXIMO, Triumphatori. Hæc, hymni celebrate regijque Dulceſque et varij, trophea, magnum Heroa atque diem; hac magis nec vnquam Illuftrem explicuiſti, Apollo phæbe: Hac nec Roma vetus Beatiorem Vidit, quum aurea littus ad fonorum Nauis Balleridos tulit, per orbem Auguftum impete ſeruido mi cantem, (*) Spectantemque alium Aphrica triumphum. At nunc quum reliqui parantur, huic quem Ducis, Carole, nobilem triumphum De Alcide, domitam tuis lacertis, Coniugas vigilem leuemque famam. Heroum fuperare gaudet ifta Res geſtas, nimio ſinu refufa. At rerum eſt ea magnitudo, Cafar, Quas terra geris et mari patenti, Vt ſolus fueris quem adhuc, nec ardens Ac centum ora ciens, ſit aſfecuta Fama ipſa: et jaceat, tuumque nomen Diuum victa colit, cauet, ftupet te; Te folum fuperi, alme Cæfar, ornant. AD AQUILONEM, VT SECUNDUM PREBEAT SE CAROLO. Si te vnquam tenui iuuat per æquor Aura ludere, nauitarum et audis Blandus vota, Aquilo, leuiſque fpiras, Vnquam fi ſe odium Noti remittit, Nunc eſt quum omnia debeas in vnam hanc Diui Cæfaris expeditionem Conferre. Atque adeo tuas agit nunc Partes Carolus, hoſtibus tuis qui Bellum comparat, apparat cruentum. Quod fi vota deum abnuas rogatus, Inuitus facias, vtrem ſubibis Non illum æolicum, ſed arbitratu Diſpenſabere Cæfaris Beati, Quem ſiſte incolumem Aphricanam in oram. De forma que arribant lo Emperador en dit pont fe apea y paſſa debaix de aquell, y apeu ſonants moltas trompetas que eſtauen en la trona o ranguera de la libreria de la Seu que hix en dita plaça, ſen entra en la dita Seu (en la qual tambe ſonauan los organs) y arriba fins junt al altar major, ahon los canonges li hauian ya aparellat fon loch conuenient: y alli feu oracio. Y perque venia molt fadigat de la mar, no volgue fino que li digueſen les preces. En les quals molts veren que mentre ques deyan aquellas paraulas: ſalvum fac. etc. fa Mageſtat plora, en ſenyal de la ſua eſtremada deuocio y religio; y de qui, apres que lo Bilbe ague dita la oracio y dada la benedictio, fe alça. Y paſſant per lo portal de mar de dita Seu, attroba vn arch no menys ſolemne que laltre, lo qual hauia fet lo Collegi de la Confraria de ſant Pere y ſant Bernat de dita Seu. Com fe demonftre ab la fubſeguent figura o ymage de aquell. (*) Probablemente: Augustum impetu fervido micantem.

full 357 al facsímil

Aqueft arch apres que eſtaua molt ben deurat y pintat y molt ornat de diuerſas banderas axi de tela com de or barbari, y en fi molt ſumptuos, tenia o comprenia tot lo ample del loch hon eſtaua (ço es) de la paret de la part de la Seu, fins a la paret de la caſa de la obra de la mateixa Seu. Y mes auant tenia dintre fi en cada part vna capelleta, en la vna de las quals eſtaua vna figura de vulto del glorios ſant Bernat, veſtit en fos habits blanchs, y ab una Croffa y Diadema deurada. Y tenia un titol ab la ma que deya. Forte lignum et imputribile elegit ſibi artifex ſapiens. Y en laltra eſtaua vn altra figura de vulto del glorios Sant Pere ab fas claus y diadema. Y deya ab fon titol. In manu tua virtus et potentia et imperium omnium. Tenia mes auant dit arch en lo front de dalt per totas parts vn titol de letras de or molt gran qui deya. Carolo quinto Auguſto, vnico ecclefiæ Catholicae propugnatori, inuictifimo, diuorum Petri et Bernardi ſacerdotes Balearici. Y apres de dit titol com fos tal en vna part com en laltra: tenia en cada vna dellas pintadas las armas de fa Mageſtat, ab vna effigia o figura redona ab fas Aguilas. Y mes alt de tot vn corredor ab fes fineſtras molt artificiofas: dins las quals eſtauen ditas banderas. Y en torn del dit arch y per las parets a ell vehinas: fe trobaren affixos los Epigrammas ſeguents.

full 359 al facsímil

POETA AD AQUILAM.

Dic mihi quem portas, volucrum regina, monarcham;

Cur pelago veniens claffica tanta mouet.

R. AQUILA POETE.

Captus amore pio, gelido volitauit ab Axe,

Et geminis alis punica regna petit.

QUE CAUSA.

Vulpeculas agitat roſtro pedibuſque ſubactas,

Poſt boream libye prælia magna parat.

C.LO V. I.RI Aug.to Thom. MARCER NOTAR.S

Belliger armipotens, Cæfar, Baleare supinum

Viſiſti regnum: ni tua dextra fauet?

Oppreſſos releuans, renouando catera priſca,

Reſtitues Palme nomen, et orbis opes.

Auſpicio celi fuperas faſtigia Regum;

Sic Aquilas præftant, altius vtque volant.

Rumpe moras peragens qua ex te deſcripta leguntur:

Telluris fancte, Carole, carpe viam.

Barbara gens dabitur, veniet, tua ſubiuga, parthus;

Quemque crucis ſignum concelebrare jube.

Ecce ſalutiferum præcedens omnia fignum,

Hoc tibi concedet parthica regna dari.

Hinc genibus flexis, animam reddendo tomanti,

Te merito fanctum, Cæfar, in orbe tenent.

Y de aqui apres de eſſer paſſat per lo dit arch triumphal dels dits capellans en que ſonauan moltas trompetas: ſen entra en lo caſtell Reyal de la preſent ciutat ahon lo ſenyor Virey noſtre li hauia molt ben adreſſadas y antapiſſadas: axi las ſalas com les cambras y altras inftancias que ya. La qual poſada ſegons fe entengue, y la manera en que eſtaua li fonch molt accepta: de forma que les tres nits ſeguents fe feren en eſta ciutat alimares folemnes ſegons lo orde y conſuetut de aquella, per la dita benauenturada vinguda ſua.

x

full 360 al facsímil

Encara que ab lo precedent haja finit lo triumpho de la dita entrada de fa Mageſtat, reſten tres coſes que no menys que lo fus dit folgaran de ſaber los fucceſſors. La primera fi es que fa Mageſtat, fent lo dit cami, moſtra tenir tanta contentacio y admiracio, axi de la terra y dels pobles, com encara y principalment dels edificis della. Que apres que en molts lochs com es dit ague loades les caſas y alguns lochs que troba: en fi per ſobre de contentacio que tenia dix Que hauia hallado vn pueblo no conocido y vn Reyno eſcondido. Laltra ſera la gentileza delas fonts que totas brollauan, o ſobre exien de ayguas, la admirable abundancia de pa freſch, de carns, volaterias y tota altra manera de vituallas que fi trobaren: que ab tot que noy arriba de fora la Illa de ninguna part, ni veyna ni remota, coſa alguna de vitualles ni prouiſions: y que eran ab ditas armadas paſſats diuuyt milia ſoldats ſens la gent de cort y los ſenyors y cauallers y los altres auenturers. No ſols a ells nols falta manera alguna de prouiſions: pero encara entre noſaltres nos reſta tanta abundancia y tant mercat dellas que no aparague hi hagues eſtat armada. Y entre los altres lo dia del embarcar fonch tanta la abundancia dels moltons, dels bous, vedellas, volateria, pa freſch, fruytes y de tota altre coſa de refreſch que tenia per las plaças y carreras (com pogue veure la Mageſtat) que ab tot que lo barato era gran, nos trobauen compradors. Lo que tingueren a gran marauella tots los ſenyors de cort. Per que eran eſtats en Genoua ab vn terç de dita armada y a penas trobaren biſcuyt. Y en Napols hi deyan, que benauenturat era lo qui podia hauer molto. Y lo mateix fe era ſeguit en Sicilia. De modo que entre molts fe tenia contencio fi fe trobarian facilment moltas terras millors que eſta. Y algu dix: que millor viuien açi los cauallers, que los ſenyors en Napols. Y lo que mes es de notar, que apres que fa Mageſtat fonc partit, continuament partien de açi vexells carregats de totas maneras de vituallas per alli. La tercera es que los"cauallers deſta terra paregueren tant be a fa Mageſtat entre tots los altres cauallers axi Catalans com altres, axi en los veſtits com en tota altre coſa que fonch lafmajor gloria del mon. Y per mes augmentar la foren tants los cauallers y tant luzits, axi de peu com de cauall que en esta jornada anaren a feruir’a fa Mageſtat que fonch marauella. Y de aço moſtra fa Mageſtat tenir se per molt ſeruit. Per que lo sus dit ſenyor Virey noſtre qui ab la limpieza gran'de fes entranyas y ab lo que be vol a tots en comuy en particular, y aſſenyaladament com ell es caualler de molt noble linatge y molt valeros als cauallers, may ha deixat ni deixa procurar nos tot lo be y repos que pot y honres, dix a fa M. mil bens deſta terra. Y entrels altres apres de hauer la lohada de cauallerofa li dix, com ſeruirian a fa Mageſtat en eſta empresa fus de cent cauallers deſta terra: y que eran tals y tant valeroſos que fa Mageſtat ne podia eſtar descanſat a fon carrech pera tota coſa en quels poſaſſen. Y que fa Mageſtat volgue ſaber fi eran de peu, o de cauall. Y fonch li dit que de vna manera y altra. De modo que fa Mageſtat apres que generalment ab diuerſas maneras fignifica tenir contentacio, axi de la terra com de la gent, y dela tanta abundancia de vituallas, particularment volgue donar entendre que tenia aço en compte de ſeruey aſſenyalat. Y dits cauallers cumplint ab lo que deuian guanyaren honra, no ſols per ells: mes encara tambe per lurs deſcendents y per tot lo Regne.

full 361 al facsímil

No es raho paſſar ab filenci com lo dit dia que fa Mageſtat arriba, molt abans que furgis la ſua galera, enuia lo fus dit Virey de Sicilia enfemps ab lo Maritxal, o Apoſentador de fa Mageſtat major, als dits Jurats qui aquella hora eſtauen dins la Lonja preparant se per anar a beſar las mans a fa Mageſtat. Lo qual los dix com fa Mageſtat tenia neceſfitat de apoſſentar la gent de fa caſa y de fa cort, y que no entenia en res ni per res derogar ni perjudicar a las franqueſas y privilegis de aquest feu Regne. Y per ço que fes merces feffen de enuiar ab lo dit Apoſentador de fa Mageftatgalguns cauallers de la terra perjuhi de ditas franquefas. Y que fos ab preſteza: per que fa Mageſtat no deſembarcaria fins que tota la gent de fa cort fos apofentada. Y axi los dits Jurats per complir ab lo ſeruey de fa Mageſtat: promptement feren electio dels gentils homens ſeguents (ço es) de moſſen Bernat Cotoner Veguer lo any preſent, moſſen Palay Fufter Donzell y moſſen Leonart Caforteſa Ciutada, los quals anaren ab dit Maritxal, o apoſentador, per la ciutat: que feya eſcriure, y aſſenyalar las caſas apres que les hauia fetas mirar con millor li apparia conuenir: ſegons la qualitat, e importancia de la perſona que volia apoſentar en ellas. En tant que trobaren ab la gent de la terra, tanta gana y voluntat de ſeruir los: y las poſadas tambe tant notables y conuenients que de vna coſa y daltra reſtaren tots los corteſans y altres ſenyors en forma admirats y contents. De tal modo que no ſabien com regraciar aqueſt feruey. Y per fobrada admiracio que del fus dit tenian, y aſſenyaladament de aço, que nos troba ningu del major fins al menor que, o liberalment, o mijançant paga no trobas poſada conforme a fa condicio, deyen los dits apoſentadors que en eſta ciutat, vltra la cort de fa M., fe porian apoſentar les corts de fa Sanctedat y del Rey de França.

De aqui auant, apres que tot lo fus dit fonch afſentat: la cura y anfia que dela coſa publica, (y aſfenyaladament cerca la materia frumentaria) ſolicitaua y atormentaua lo fus dit moſſen Joanot Caulellas Jurat militar, y a fos companyons era tanta: que ab tot fa M. eſtaua oppres de innumerables negocis (de hon era dificil coſa poder practicar ab ella coſa alguna) tingueren tanta vigilancia: y feren tants eſtrems, axi ab dit Idiachas Secretari, e hoſte del dit moſſen Caulellas, com ab los mayordoms y porters (als quals no dexaren de offerir y en fon temps dar algunas eſtrenas) que per lo diſapte que fonch a quinze del dit mes de Octubre pera la oracio, agueren licencia y hora de fa M. per poder li parlar. Y axi vinguda la hora, tots junts fe partiren de la fala: en companyia de molts cauallers y anaren a palacio en lo dit Caſtell Reyal. Ahon per los dits porters foren rebuts ab molta cortefia. E introduhits en vna quadra o cambra que eſta apres de la ſala de dit Caſtell a la volta de mar, ahon fa M. acoſtumaua de dormir. Y aqui fa M. fe para dret a la part de la fineſtra de dita cuadra, que ya eſtaua tancada ab fos encerats. Y lo dit moſſen Caulellas jurat, apres que ell y los altres Jurats agueren feta fa debita reuerencia ab vertader zel del be de tot aqueſt regne: parla breument a fa Mageſtat: y tant be com ell sap: y per lo ques ſegueix fe pot veure. Sacra y Ceſarea Mageſtat: lo carrech de noſtre offici nos obliga que encare que ſapiam la multiplicitat y varietat de negocis arduos de vra. M. en los quals volriem poder en alguna manera deſcanfar a vra. M. no dexem de conferir y comunicarli noſtres treballs, et neceſſitats vigents. Y per ço ſuplicam a voſtra Mageſtat que li placia tenir per be de oyr nos: y perdonar nos fi no ſom tant breus com volriem y lo cas requer. A la propoſicio reſpos fa Mageſtat ab tanta benignitat que nos poria loar y dix vnas o ſemblants paraules. Habla lo que quifieredes y a vueſtro plazer: que no hauer vos oydo haſta agora no ha fido fino por los muchos negocios como veys que tengo. De hon lo dit moſſen Caulellas proſeguint la dita ſua oracio li dix. Voftra C. M. ha de entendre que aqueſt feu Regne de molts anys en fa ha petits y de caſcun dia patex grans infortunis, axi per les continuas incurcions dels moros, com encara y principalment per las grans eſterilitats y males enyades que caſi caſcun any plau a noſtre ſenyor dar nos. Entre las quals la del any concorrent es tan notablement mala, que a penas fe ha cullit la prouiſio de forments per la mitat del any. Per hon es eſtat forçat en aqueſt feu Regne, ab fas pobrezas y latzerias, trametre vn gentil home en la ylla de Sicilia, ab molts diners comptants, de que promptament pogues enuiar vn carrech de forments. Y fins açi no ſols dita prouiſio no es vinguda: pero encara la prouiſio que teniem ha rebut gran diſminucio: axi per la frequentacio que açi tenen las galeras de Spanya de voſtra Mageſtat com encara'per aqueſta ſua benauenturada vinguda y de fas armadas: a las quals (com fe pora informar vra. M. fl es ſeruit) no ha faltat ni falta coſa alguna de freſch. De modo que fi vra. M. no manaua fernos merce de algun remey conuenient apres de fa partida aqueſt feu regne, reftara ab vn manifest perill de arruynarſe o perdres del tot. Lo que tenim per cert no permetra may vra. M. axi per fa acoftumada clemencia, com encara per lo que pot conſiderar importa a la monarchia de vra. M. la conferuacio de aquell, axi per lo loch ahon eſta: com per lo que es: y mes es eſtat per lo paſſat: ſegons teſtifiquen los veſtigis de tantas ygleſias y caſas y altres lochs folemnes ques troben en ell, que axi ho tenian per be fer los Romans al temps que tenian dita monarchia (com fe lig ab lurs hiſtorias). Y per ço ſuplicam a vra. M. que ateſſa dita neceſſitat concorrent: y encara la neceſſitat de conſeruar lo (com es dit). Li placia y ſia de fon ſeruey concedir y conſentir en aqueſt feu regne la treta franca de tots impofits, de deu fins en dotze milia ſalmas de ſorment de aquella ſua ylla de Sicilia per lo preſent any y per lo eſdeuenidor, puys com es dit comunament en cada any en aqueſt feu regne le fent neceſitat de forments: fer la franca totalment de dit impofit: al menys per alguna quantitat.

full 362 al facsímil

Mes auant ſabra vra. M. com en la part forana de eſta ſua Illa (ço es entre los Pagefos) de alguns anys en fa: fe fan tants grans mals, que per la immanitat, e incorrigibilitat dells, fe venen a matar de caſcun dia: y dequí ve que van tants bendetjats per la ylla y homicidas (lo qual vocable no entengue fa M. y declarantli lo dit Orador que volia dir matadores, li parla tot lo demes en Caftella) que deſtruen toſts los beſtiars: en tal manera que ya nos troben paſtors ni arrendadors de beſtiars. Y en fi perturben tot lo pacifich eſtament de aquelt feu regne. Y eſtos fan tants mals: y apres de fets tenen tants lochs per la illa ahon fe poden recollir: que ab tot que lo ſenyor Virey (que de las coſas de la ciutat te prou ocupacions y fobradas) y en lo fus dit no ha dexat de fer ni deixa de fer fas extremadas diligencias, y ſoſtenir extremats treballs en fa perfona, no es poffible poder los caſtigar com conue. Per hon lo mes conuenient remey que per aço fe pot penſar ſeria tornar vn offici ques deya del Veguer de fora. Lo qual no tenia altre carrech que perſeguir y caſtigar los dits mals factors, y vuy eſta ſoſpes. Y axi fuplican a voſtra M. li placia reſtituyr y tornar aquell ab fon falari acoſtumat. Mes auant fuplican a vra. M. per quant lo Gouernador de vra. M. de Menorca prohibex que los litigans en las terceras inftancias, no vinguen açi per apellacio. E tambe que no aporten açi beſtiars com ſempre han acoſtumat, y nos pot prohibir per franqueſas y bons vfos. Que li placia manar al dit fon Gouernador que reuoque las ditas prohibicions. Finalment S. M. ab tot que nras. latzerias ſien tantas com ha oyt, hauem penſat per mes moſtrar a vra. M. la gran deuocio y voluntat que aqueſt feu poble te en ſeruirlo, preſentarli vn refreſch deſtas noftras miſerias, lo qual encare que no ſia qual conue al ſeruey de vra. M. lo ſuplicam fe tingua per ſeruit de rebrel y acceptarlo: perque va ab ell la voluntat y deſig de aquelt feu poble, per les coſas de fon ſeruey qui ſuplira o eſmenara la poquedat dell. La C. M. enteſa la fus dita oracio (la qual ab fumma atencio oy) reſpos als dits Jurats breument ab vnas, o ſemblants paraules. A mi me peſa mucho de los trabajos deſta tierra. Sobre lo que me haueys dicho de la ſaca de los trigos, yo lo hablare con el Viſorey de Sicilia, et Idiachas. Y en todo lo demas yo mandare proueer lo que mas conuenga a mi ſeruicio. Quanto a lo del refrefco (aunque no tuuieſſemos neceſfidad) nos tenemos por ſeruido y nos holgamos dello. E aqui mateix li reſpos lo dit moſf. Caulellas, que tot lo fus dit axi de las peticions com del dit refreſch eſtaua contengut ab vns memorials que alli tenia ab la ma. Y axi beſantlos primer los dona en mans de fa M. hil ſuplica que li plaſques dir aqui manaua fe donas lo dit refreſch. E fa M. apres de hauer preſos en fas propias mans los dits memorials, dix que donaſſen lo refreſch a fon majordom y Franciſco Duarte prouehidor delas armadas: y axi fonch fet (ço es) que lo dit refreſch (lo qual fe dira baix amenut y per lo menys conſta mes de. M. cc. liuras Mallorquinas) fonch donat aqui mana fa M. Y fonch tant accepte y al propoſit, ſegons vertaderas relacions dels officials de fa cafa, que nos pot fcriure.

full 363 al facsímil

SUMARI DEL REFRESCH.

Primo c. vacas, mes cc. moltons, mes cc. parells de gallinas, mes fet parells de Pagos, mes ccccc. quartans de oli, mes cccc. quarters de vi, entre blanch, y vermell. xxx. quarteras de ſarina molt bona de xexa. xxv. quintals formatge de la terra. xx. carretells de taperas. xx. carretells de oliuas. xx. barrals de aygua de Murta, quatre quintars de cera blanca obrada molt gentil.

Apres lo ſendema fe cobra de fa M. las deuall ſcritas reſpoſtas fetas ſobre las peticions: en las quals fa M. feu en aqueſt regne acerca la dita treta la merce que ab ellas fe pot veure, encara que en la expedicio dellas concorregue vna neceſſitat molt gran, a la qual fonch forças que occorregueſſen dits Jurats. Per que lo virey de Sicilia (per medi del qual se hauia de hauer dit deſpaix) pregant volgue que los Jurats li donaſſen quatre milia ducats a cambi pera Sicilia: per ço com ell hauia portat letras de cambi a diuerſos particulars de açi, qui no hauian volgut acceptar. Dits jurats feren fumma diligencia en hauerlos, hils y donaren a cambi com ell manaua. Y en fi per ells y per mil ducats que daltra part agueren meneſter per mil quarteras de ſorment que fa Mageſtat los mana deixar o vendre de vnas naus que eran arribadas de Bona, fonch meneſter que dits Jurats foſſen tant calificats com eran y que fe obligaſſen per la negociacio frumentaria, a tanta coſa, que fi ells hauian de pagar lo aque fe fon obligats reſtarien deſtruhits pera fempre. Encara que lo dit moſſen Caulellas sie hu dels mes richs homens de aqueſta terra.

full 364 al facsímil

Su Mageſtad les haze merced de quatro mil ſalmas por eſte año. Y les haze merced de las dos tercias partes de lo que muntare el nueuo impuefto, para que pagando la vna tercia parte las ſaque.

Su Mageſtad les haze merced que fe puede de preſente. Y aſſi adelante gela hara ſiempre, en todo lo que huuiere lugar.

Se ordenara al Viſorey que dipute vna perſona qual conuenga para eſto: y lo que huuiere de hauer por ſalario taſſado ſegun fuere juſto con el conſejo. Y fe pague de las condenaciones fiſcales deſte Reino, haſta que fu M. mande otra cofa.

AL OTRO MEMORIAL.

En lo de las appellaciones que fupplica la Ciudad de Mallorca manda fu Mageſtad que fe guarde lo que fe ha acoſtumbrado haſta aqui.

En lo dels ſaca del beſtial y paños fe obferue aſſi bien lo que haſta aqui fe ha acoſtumbrado. Y en lo vno, y lo otro no aya nouedad delo que haſta aqui fe ha hecho.

Urries Secretarius.

Encara que per lo fus dit ſie prou fuſficient explicada la dita nouitat, per concluſio, y reſolucio deſta hiſtoria, reſta ha entendre com lo diumenge apres vinent que contarem ſetze del preſent mes de Octubre, fa Mageſtat volgue anar ha oyr miſſa en la Seu de Mallorques, ahon en lo altar major li fonch preparat vn loch conuenient deſta manera. Que los Canonges per ampliar lo loch del dit altar, a la ma dreta de aquell li hauian fet vn poſtis al ygual del mes alt eſcalo del dit altar. Lo qual apres que eſtaua cuber de drap negre eſtaua circuhit de quatre cortinas, a modo de vn lit de camp que los mateixos de la capella de fa Mageſtat hauien concertat en aquella. Per manera que vinguda la hora fa Mageſtat hixque de palacio, y acompanyat de tants ſenyors y cauallers, que nos poden contar, veſtit de drap negre molt fimplement com ſempre hauia anat, vingue en dita ygleſia de la Seu, y poſat dintre ditas cortinas, fe agenolla demunt vn cuxi de vellut negre, y tenint dauant fi vn bancalet cubert de negre ab vn ſemblant cuxi per recoldarſe, ab vnas horas en la ma hoy la dita miſfa, la qual dixla dit moſſen Luys de Vilalonga Ardiacha, ab ſolemnitat de tota la capella dels muſichs de fa Mageſtat. Los quals eſtauen ab vn feriſtol y ab vna antorxa blanca dauant la tomba del Rey en Jaume: entorn del dit altar major eſtauen molt ecclefiaftichs de la capella de fa Mageſtat, Evns ſens fobrepellis, altres ab ſobrepellis aſſeguts per los bancals del dit altar major. Dels quals apres fe entengue que a fa Mageſtat plaſqueren molt les cerimonies de dita Seu que fe feren en dita miſſa, y aſſenyaladament lo dels dotze preueres, qui ab fes capes y bordons acoſtumen en dia de offici ſolemne, anar del cor al altar en certs paſſos de la miſſa. Y mes molts cauallers en peus. Anauen mes auant per alli dos mayordoms ab vnas varas, de modo que ni hauia loch ahon aſſentar, ni qui fe aſſentas, fora de quatre o cinch ſenyors qui feyen en lo mes baix eſcalo del dit altar major ſobre dos banchs que hauien poſats alli cuberts de negre en cada part de dit altar, entre los quals eran (ço es en la vna part) lo Princep de Salerm, lo Virey de Sicilia, lo Duch de Camarino, marit de vna filla baſtarda de fa Mageſtat, y net del Papa, lo Almirant de Napols. Y en laltre lo Embaxador de Portugal, y lo de Anglaterra. Axi que acabada dita miſfa, fa Mageſtat ſen torna a palacio. Y lo mateix dia a veſpre mana fer crida ſolemne ab fas trompetas, que tota la gent de Cort fe embarcas denunciant la ſua partida per lo ſendema a las dos horas del dia, perque ya lo dia abans hauia manat embarcar tots los ſoldats y gent de guerra. De forma que vinguda la hora eſtant per embarcarſe, fa Mageſtat, arriba vna galera de las de Spanya, ab la cual venian Don Ferrando de Mendoça, y feu aſſaber a fa Mageſtat com tota la armada de Ponent y les altres galeras hauia dotze dies que eran en Yuiça, y que per temps no era eſtat poffible paſſar. Dix mes auant que ab dita armada venia lo Duch Dalua capita de aquella, y ab ell tants ſenyors y cauallers axi de Caſtella com de Arago y Valencia, que en fi era ab ella tota flor de Spanya (apres delas vuytcentes lanças groffas que aportaua.) De hon fa Mageſtat ſobre ſegue en dita partida per aquella jornada, perque en la mateixa hora deſempatxa la dita galera, y la expedi per Yuiça ab mandato y orde que la dita armada tiras dret la via de Alger, que ya fe trobarian per lo cami, per dar mes preſſa a la empreſſa. Y axi lo dit dia de diluns a veſpre reytera la dita crida. Y lo ſendema que comptauen diuuyt del dit mes de Octubre feſta del benauenturat ſant Luch a les dos hores del dia, apres de hauer confeſſat y combregat en Santana y hoit vna miſſa baixa en la dita Seu (que li dix, o celebra lo dit Biſbe de Gracia, en la qual tambe diuhen quel veren plorar) ſen vingue dret al moll ab preſſa, a cauall ab una mula, en compannia del gran Caualleris en mig de fos Alabarders, y ab molts Senyors y cauallers axi de Cort com de la terra, apeu quil precehien. Encara que diuhen que per lo cami fe recorda dels preſoners (de qui fe ha feta mencio lo dia de la entrada) y demana als magnifichs miçer Phelip de Ferreras Regent y miçer Franceſch Valenti, aduocat fiſcal qui li anauen deuant, fi fe hauia fet coſa alguna de aquells. Y perque li reſpongueren que no res puys fa Mageſtat no lo hauia manat, dix eſtas paraules: Dizen que fe ſuele hazer ſeñal con ellos. Sino eſtan detenidos por caſos calificados ni ay intereſſes de parte, hazed con ellos lo que es acoſtumbrado. Y eſſent alli fe apea al cap del fus dit Pont, ahon lo eſperaua lo Princep Andrea Doria, y de aqui ſen entra ab ell en galera per dit pont. Y perque la dita galera al dit embarcar tira vn tir, totas les altras galeras li feren una salua tant bella comjninguna de las altras. De forma que com las naus foſſen ya molt abans a la vela, comença la dita galera vogant a ſoles tirar la volta del Cap blanch. Y axifſe donaren les altres tanta preſſa que poch apres foren juntas. De manera que parti tota la dita armada, ab lo mes bell temps del mon. La qual era tant potent y tant gran que nos poria comptar, per que ſens los Niuilis, Fustes, y altres vexells pochs, lo nombre dels vexells, o naus groffes y carrachas paſſauen de cent. Y las Galeras eran cinquanta. Y fe entenia que la armada de Spanya (que per noſtra deſgracia no era arribada açi) hauia per compte cent y vint y quatre naus de gabia, ſenfe veixells pochs: y les setze galeras de don Bernardino. Per manera que paſſauen tots junts lo nom de treſcentas velas. E los Soldats y gent de guerra que anauen ab dita armada eran diuuyt, o vint milia Infants entre Tudefchs, Italians, y Spanyols dos milia gaſtados tanta artilleria y tant ſolenne que es vna coſa increhible. Tants ſenyors y tants cauallers y altres auenturers, que força feyen lo nombre dels mateixos Infants (com fe ha de creure). Per que ſols de aqueſta ylla paſſen de cent cauallers los qui fon anats ſeruir a fa Mageſtat: ſenſe los criats y feruidors que ſen aporten y altres vulgars. Tes per molt cert que lo mateix dia fe encontraren les ditas armadas, y totas juntas ab lo temps proſper anauen a debellar aquella ciutat de Alger, o coua de ladres. Ahon al preſent preſidia o tiranitzaua vn perfido renegat Corço quis deya Sanaga, per aquell famos tirano Barbarroſſa. Lo qual alguns anys ha fe era paſſat en Turquia. Placia a noſtre ſenyor Deu que puys lo dit Emperador y Rey noſtre ſenyor, va tant voluntariament a la batalla contra los inimichs de noſtra Sancta Fe Catholica, y peraugment y exaltacio de aquella que ans de molt lo deix tornar ab tot fon exercit (incolume) en Spanya ab alegra victoria de aquellas. Per que apres del feu ſant fervey (entre los altres) los de aqueſt Regne hixirem de tanta captiuitat, que porem dir ab lo Pſalmiſta: Laquens contritus eſt: et nos liberati fummus. Y en laltre mon li do la ſua gloria. Amen.

full 365 al facsímil

ET QUI VIDIT TESTIMONIUM

PERHIBUIT: ET IPSE SCIT QUIA VERA DICIT.

LAUS DEO.

Fonch eſtampada la preſent hyſtoria en la

infigne ciutat de Mallorques (Palma

anomenada) per Meſtre Ferrando

de Canſoles Eſtampador. Natural de la vila de Hamuſco,

dela diocefis de Palencia.

Acabas a trenta dies

del mes de Jener

del any M. D.

XXXXII.

full 367 al facsímil

Notes de Campaner

(1) Ya no cabe la menor duda de que cuatro agermanados fueron conducidos á la presencia del Monarca y devueltos á Mallorca por órden de éste para que se les aplicase el castigo procedente: estos corifeos de la insurreccion fueron N. Gili, notario, Miguel Torrent, Antonio Bestard y Bernardo Morey. Por consecuencia es evidente que entre los susodichos desgraciados mensageros no se hallaba el célebre Johanot Colom, el cual continuó preso en las cárceles de la capital hasta que lué extraido en compañía de otros para ser ajusticiado. full 330

(1) Terminada la Germanía en 7 de Marzo de 1523 y ajusticiado Colom en 3 de Junio del mismo año es claro que habiendo permanecido recluso dos meses y medio, no pudo formar parte de expedicion del notario Gili y sus compañeros llevados á la Corte por Nicolas Panadés y Francisco Pons, pues no quedaba tiempo para aquel viaje redondo, á la sazon muy largo. full 331

Full del facsímil

a l'Internet Archive

Exemplar digitalitzat per Google, servit per l'Internet Archive. La imatge es demana ara, en obrir-la.