Fas memoria yo Guiem Valentí com lo dimarts que contam ij de juny any mil sinc sens y vint y tres lo Sr. don Miquel de Gureya governador de Aregó, virey y capitá general de Malorquas comensá á fer justicia dels traydors agermanats de dita m.* qui per sas malisias levaren la terra, al Rey en senyal de quitar la terra acomesos molts y diversos actes y molts leits y an comesos moltes morts axi per la ciutat com per la esglesia metant homens y dones y minyons y tot lo que trobaven y axi lo señor Virey ha comensat á fer justicia dels deval escrits lo dit dia an Cosme Bonet rosegat lo primer y atenasat y fet quatra corters y apres lo dit dia an Rebasa aseunador rosegat y escorterat an Gelat de Selva lo mateix; lo nebot de lareu Denús de Sentanyi lo mateix, Toni Canyelas espaser lo mateix, an Pujol de Falanix pagés lo mateix, tots los sobra dits traydors fins á la tersa generasió axi cridats pos ho per recort.
Mes dimecres se feu justicia que contam III de Juny any dit dels deval escrits Johanot Colom bareter, traydor lo qual fonch posat sobra hun carro ligat y per tota la siutat atenelat y apres á la plasa de la porte Pintade fonch levat lo cap y isat y fets quatra corters de la sua persona y quade corter posat á quatre pilars al milor loch que sia vistos y mostra—Pera Balester catalá lo qual fonch escorterat y rosegat, an Garau lo forner lo mateix, an Fransesch Blanch butiger lo mateix.
Mes disapte á VI de Juny se feu sentensia dels deval escrits, so es que an escorterat an Maura, perayre, an Mates forner, an Vergeret vergate, an Perot Pesqual tintorer, escorterats tots tres penjats, so es an Busa sastre, an Marano moliner, an Sardet sastre, lanima de tots los sobradits nostro Sr. Deu los age esperade an hora de selvasió pregant á nostro Sr. Deu nos guart de caure an semblant erro.
Mes dimecras á VIIII (debe ser 10) se feu sentensia de tres so es pengats an Frau lo vel abaxador—an Servera, tuyiner—an Tous, picapedrer—Deu los age esperats an hora de selvasió á tots.
Mes dijous se feu sentensia aportaren á Sineu hun per escorterar, so es an Mateu Falques, pagés de Banyalbufar, un pengat Nadal de Campos y dit dia sentensiaren dos homens so es an Blay Rexach de Inqua, escorterat, y un tal Nadal de Sta. Margarita histador de dit loch pengat, Deu los age perdonat los pecats los age aguda lánima.
Mes dimecras á XVII de dit sen aportaren per fer justisia tres homens so es á Lumajor an Campamar lo vel, é fonch rosegat per la vila é ascorterat y dit dia á Porreras se feu justisi den Darder, histador de dita vila, rosegat y escorterat y an Barsaló fonch pengat en dita vila, Deu los age perdonat á tots.
Mes dit dia se feu justisia an la ciutat den Guilem Galur aseunador rosegat y ascorterat y den Perut Xobistayi, balester, rosegat y ascorterat, y den Pou sabater, pengat per lo col axi Deu los age esperats an hora de salvasió. Mes disapte á XX de dit se feu justisia so es an Johanot Borrás, escorterat, an Jordi Albertí, Qasa, escorterat, an Llorens delbarqua, pengat, Carlos liberti bort de mosen Johanot Bartomeu, pengat, an Johanot Bausa guarde de mar, penjat. Deu los age esperats an hora de salvació. Al márgen hay una nota que dice: Aso fas perque sia memoria als qui vindran que per la vida no vingan contra la magestat del Sr. Rey ans comportar ques vulla y morir y pesar qual se vulla trabals ans que aser traydor.
Notes de Campaner
(1) Este curioso apunte se halla continuado en la última hoja de un cabreo de la familia Valenti, existente en el archivo de D. Juan Burgues Zaforteza. full 324