Fragmentos del «Llibre de memorias de cesas notables &.» del Dr. Cristobal Fiol.

1666

Axida de D. Rodrigo de Borja, Virrey de Mallorca, ab los Jurats y Consell per persecutió de Bandejats. Accedian los bandolers de tal manera en fer absurdos que no es poría viure en Mallorca, y en particular en la part forana, robant per los camins anant per las casas strupant doncellas, adulterant casadas devant de sos marits, manant á los arrendadors de posesions buidasen del lloch, manant que no segasen ni batesan y mil altres insults, sens temor de Deu nide la justicia, per lo qual determinaren los Jurats, moguts de moltas suplicas feyan particulars representant las moltas opresions patian, y no trobant remey en lo Sr. Virrey, tingueren consell general en que es feran moltas embaxadas al dit senyor, representantli lo molt perdut estava la terra, y axí fos servit axir á perseguir, á lo qual trobave mil inconvenients, y á tots procuraren donarli solució oferintli buscar diner per lo gasto se poria causar y axí se prengueren tres milia lliures emprestadas de la fortificació, y que escriurian á la Reyna N * Sra. de que volía que se pagasen: al fin determiná, vaentse apretat de rahons el Sr. Virrey D Rodrigo de Borja y Llansol á axir y de ferlo, y que als 4 Agost 1666 ab companya de dos Jurats del Regne, so es Salvador de Oleza y Hieroni Pont y ab los SSrs. DDors. de la Audiencia el Doctor Nicolau Mora, el Dr. Jaume Canet, el Doctor Armella y alguns cavallers: mes enviá per totas las vilas de Mallorca cavallers particulars fentlos governadors de aquells llochs, los quals feren resenya cadu en sa vila y feren ronda anant registrant totas las parts ahont pensaven porian trobar alguns dels bandetjats.

Mes se feran cridas Reals que nols poguesen donar sustento, que avisasen si sabian etc , que denunciasen las covas cada u dels seus llochs, que no aportasen balons, que exint de las portas de la ciutat no aportasen capa sino aplagada, y moltas altres cosas. Aná el Sr. Virrey á la vila de Sineu. Deu lo deix acertar. Amen. El Sr. Bisbe asenyalá per Iglesia el Castell de Bellveure y axí tots los que trobarian en Iglesias particulars les aportarian en dit lloch. A 9 Agost encontraren un bandetjat en la vila de Sóller que agafaran en dita vila. A 10 dit encontraren altre en la vila de Bunyola qui era de la vila de Alaró y es deya Gordiola y tots estos dias aportaven alguns que aportaven á la Iglesia en el Castell de Bellver, Iglesia comuna. A 12 Agost 1666 donaren volta de garrot á un tal Moro en la vila de Sineu y de dita vila. A 11 Setembre de 1666 prengueren un Ballester en la vila de Muro, net de M.° Felip Ballaster, Apotecari del Call, y per quant deia tenia corona li donaren volta de garrot dins tres horas. A 6 del mateix los de la vila de Sta. Maria mogueren set homens á la estremera, y los perseguiren fins á Orient ahont acodiren las sis viles Sta. Maria, Bunyola, Soller, Binisalem, Selva, Alaró, y pelearen desde dos horas de dia fins á una á pasar de sol y los prengueren ha ventne ferit dos, un an el pit y es digué ans esclau del Sr. March Vallés y lo altre en el bras, entre los quals hey havia un Moyana de Muntuiri, bendetjat molt insolent y dos Rapichs de la vila de Sineu, un Amador de San Juan, y altres dos de Muntuiri: un tal Vadell. A 15 Setembre 1666 sentenciaren en Moyana y altres dos de la vila de Muntuiri en dita vila, primer llevaren las orellas á dit Moyana y despres lo escortaren ab los altres Dit Moyana deyan havia mort mes de vint personas, desfloradas moltísimas doncellas, violentadas moltas casades, fins á rompe los brasos á una per forsetjar ab ella, y afrontar moltas viudas, etc. De manera que no tenia fre ni temor de Deu ni de la justicia, per que feia per fer cridas á la plassa cridant al Virrey ab una tasa de aygordent

Al 16 del dit sentenciaren Rapichs en Sineu y el disapte lo altre á S. Juan y axí cascun en la sua vila.

Despres se sentenciá en Gargamellot y altres á la vila de Petra. A 27 Setembre 1666 al matí sentenciaran en Alsamora de la vila de Manacor, casat ab una de Campos, dita Amallera de llinatge Llabrés, y li donaren volta de garrot, y mort lo aportaren en ciutat ahont arribá á las 2 de la tarde, y el posaren penjat en ún palo en el carrer del Sol devant casa del senyor Jordi Catllar, per haver mort proditoriament á un tal Castelló qui estava devant dita casa del Sr. Catllar, donantli una carta en las mans y. mentras la lletgia li tirá arcabusada y morí; estigué penjat en dit palo fins á la nit, y li tallaren una ma, y tornaren el cadaver Llummayor á fer quarters per posar á diferents llochs. A.....Novembre 1666 vingué en la ciutat lo Sr. Virrey per causa desganada la Sra. Virreyna, y no per exa causa se dexá la persecució ans be los demés dias se feren algunas presas. En la vila de Pollensa se prengué un tal Arnau Garzeta de la vila de Campanet, el qual quant se doná, de una caseta ahont estava matá un Aguasil foraster qui visqué molt poch. Mes se prengué als 12 de dit un tal Botifarró de Sineu, el qual lo mataren en lo punt que el trobaren per voler fugir ó fer armes, y altre bandetjat tingut de la matexa vila. Pasadas las festas de la Natividad del Senyor torná en ciutat el Sr. Virrey y fonch acabada la persecusió, y comensá á tractar de ferse-justicia á los presos.

full 495 al facsímil

Al 3 Fabrer vingué carta de la Reyna Nostre Sra. agraint al Sr. Virrey las diligencias havia fet en apasiguar la terra, y que los gastos estavan ben fets. Després de haverne sentenciats molts, se mogué práctica de donar desterro ó partit á los demés qui estavan en el Castell de Bellver, en lloch de Iglesia, que pasavan de 130, y la ciutat se alborotá perque era frustrar tots los travalls y gastos havia fet la Universidat, y per dit efecta lo Jurat en Cap lo Sr. Salvador Oleza cridá molts cavallers qui eran estat governadors per las vilas, per veure lo que aconsellaven, lo qual sabut per el Virrey los arrestá en sa casa, dient que alló sabia á tumulto y que als Jurats no eran.......no volia se ajuntasen, y fonch la causa (deyan) que dit Senyor volia fer algunas composicions, y li hagueren valgut grossos ducats, y el negoci es suspengué per que los Jurats escrigueren á la Reyna dientli que donant permis de desterro alguns anys, era frustrar tots los traballs y gastos, per que quant tornasen seria pitjors, y Sa Mt. maná en el Virrey que los dexás estar en dit Castell, que el Virrey que estave per venir aportaria orde de lo que se havia de fer y axi est negoci se suspengué. A 21 y 26 Juny embarcaren los bendetjats que estaven presos en lo Castell de Bellver, se digué que per orde de la Reyna N.* Sra., ab unas naus de guerra que havia en Mallorca: á cada un sis anys de desterro conforme lo que havia fet, y diven los aportan á dos presidis que te el Rey en terra de Moros, mes remotos que Orá.

1675

Auto General de la Inquisició de Mallorca

als 13 de Janer de 1675. (1)

Als 13 de Decembre se publicá lo Auto General de la Sta. Fé en esta forma: se feu una cavalcade ab molts familiars, qui isqué de la Inquisició y aná per los llochs acostumats ab trompetas y tambors publicant lo Auto General per als 13 Janer, diumenge segon de dit mes á la plasa del Born Y el mateix dia y casi la matexa hora que eran las 11 del mati, anava el Sr. Fiscal, lo Sr Canonge Juan Baptista Desbach ab un secretari foraster, el Sr. Pere Antoni Zaforteza, el Sr Jornet Clapés y altres abcot- cotxos á convidar al Sr Virrey, Bisbe, Capitol, Jurats para dit Auto y dit dia; tots familiars y oficials del St Ofici

Pochs dias pasats se posaren á fer los cadafals á dita plasa del Born conforma la planta tenian de semblant ocasió se feu el any 1645. Els quals estavan en esta forma, ço es, el cadafal de la Inquisició arrimat en el padris del Born igual del terrat de las casas del Sr. Sureda y tenia 5 gradas y se seguia un replá, y després se seguian altres gradas que serian unas deu ó dotza, á cada part: en el segon replá havia com una trona de llistons per llegir las sentencias y predicar, ab palis morats: á la part dreta de este cadafal hauia un cadafal per los Jurats y Regiment, de la altaria del segon replá des del Inquisidor, y baix de est del Jurats havia altre cadafal tapat á la part de munt y costats per Senyoras, després se seguia el cadafal del Capitol de la altaria de el dels Jurats ab 1 1 gradas á la part de dedins y si pujave per una escala per la part de fora. A la part esquerra del cadafal del Inquisidor arrimat á las casas del Marqués Dameto havia un cadafal de la altaria de el dels Jurats per la Audiencia, y à este altre que proseguia tot lo anfront de las casas de dit Marqués, ahont está lo altar per oficiar, y després se seguian las gradas dels penitenciats qui estavan demunt el predit cadafal arrimat á la paret de las casas entre la última finestra y el hort, y estos tots tenian gradas fins en terra: després dest se seguia altre cadafal mes baix com la mitat dels sobredits per ........... y est estava fora de la encuclade que tenia tots los sobredits cadafals

full 496 al facsímil

La Plasa del Born estava que no podian entrar cotxos perque posaren estacada desde la torre del pont an el carrer dels guixers, y desde el cantó del Rd. Barthomeu Pascual fins an el cadafal dels Jurats. El doçer del Inquisidor estava en el mitx del cadafal de front: era de vellut vermell ab las armas del Rey y Papa: á la esquerra del doçer havía com una tribuna dins el mateix terrat junt á la porta per ahont se va an el terrat, per el Sr. Virrey, y á la matexa ma andret de la finestra de la quadra qui mira al carrer, havia un cadafal mes alt que el del Inquisidor ab doçer de brocat, per la Sra. Virreyna (no obstant que may se na permés, dita Senyora heu volgué y los Inquisidors hagueren de venir be): tot el teatro estava encortinat, co es lo anfront devora el doçer del Inquisidor domasos carmesins, de los altres cadafals de drap de rasos, totas las gradas dels cadafals estavan cubertas de catifas, devora las gradas dels penitenciats posaren una tela molt gran ab figuras de demonis horrendos. A mitx dels cadafals hi havia un ruedo ab 6 portas per pasar la prosesó et alias. Devant lo altar havia un ranch de la altaria dels cadafals qui axia an el mitx del teatro per los penitenciats quant los llegian las sentencias.

La casa de la Inquisiciò.

La casa y plaseta de la Inquisició estava molt adornada de murta: á la plaseta havia tres portaladas de murta ab la creu de la Inquisició demunt quiscuna, las parets ab domasos y quadros, demunt el portal havia un lletrero qui deia: Docebo iniquos vias tuas et impii ad te convertentur, y dins el claustro altre qui deia.......

Tots los carrers per ahont pasá la prosesó estavan molt nets y alguns posaren cortinas, perque los inquisidors enviaren per totas las casas se servisen de encortinar.

La Prosesó.

A 12 Janer de 1675 á las-dos de la tarde, comensá la procesó á la Inquisició en esta forma: devant el Sr. Francesch Cotoner aportava lo estandart que trevan el dia de St. Pera Martir ab dos cavallers qui aportavan los cordons: després se seguian totas las religions dels frares ab las creus tapadas de morat; després totas las parroquias exceptat la Seu: després anavan los familiars del St. Ofici ab atxa, primer los de la part forana, menestrals, mosons y cavallers ab molts cavallers convidats; després las honestas personas ab ciris, consultors y calificadors, y ultimament lo Sr. Diego Desclapés ab camis y pluvial qui aportaua la creu verda ab dos companyeros honestas personas, ço es el Rd. Barthomeu Lladó y el Dr Vaquer, Pre. y derrera estos anava ab manteu y barret ab un ciri en la má lo Sr. Canonge Joan Baptista Desbach, fiscal del St. Ofici ab lo Aguacil y Secretari, un á cada part.

La volta feu la Prosesó.

Partí la prosesó de la Inquisició poch pasat las 2 de la tarde, per la Argantaria, Plasa, Carrer den Morey, devant el Palacio, Mirador de la Seu, per el carrer del Ardiaca, per la Plasa de Cort devant St. Domingo, Carrer dels Verins, Marcat, Pla del Carme, Sta. Magdalena, Carrer de St. Jaume y Born; arribá posta de sol: en el Born estava una companyia dels Docents; pujaren tots los de las atxas dalt el cadafal; posada la creu en lo altar, tirá tota la companya, y los Convents y parroquias sen tornaren á sas casas, cremant tota la nit ciris y llanternes devant la creu. Tocada mitja nit quatre Religiosos de St. Domingo, 4 de St. Francesch y 4 de la Mersé qui vellaren á lo altar: comensaren Matinas y las horas ditas, digueren Misas de 3 en 3 á lo altar de la Creu qui estava en forma triangular, fins al dia.

Acompanyament del Inquisidor al Auto.

Als 13 Janer 1675, diumenge cap de octava dels Sants Reys á las 6 del mati, acabats ya los oficis per totas las Iglesias y Misas (excepta á S. Pera de la Seu, Animas de Sta. Eulalia, St. Domingo al altar major y á S. Francisco de Paula, á los quals altars se digueren misas fins al mix dia) acodiren los familiars al St. Ofici, y comensaren circa las sis y mitja á emprendre lo acompanyament de esta manera: anavan devant molts homens armats de la companya dels Docents, despres venian 6 estatuas de sentenciats que aportavan 4 homens, y despres los altres penitenciats á peu al mitx de dos familiars. de los pajesos, qui ab dogals, qui sens ells foren en nombre 33, ço es 6 en estatua, 2 qui eran morts reconciliats havia pochs mesos, un home y una dona, y 6 mullers qui eran penilo aportavan ab la ma ab una ca-. nya com una mitra ab lo nom escrit en esta forma: /\ 8 homens, 17 donas y al ultim un

full 497 al facsímil

jove de uns 22 anys nat en Madrid y baptisat, quis deya Alonso, per judio, y digueren que ja havian cremat son pare per judio, y est estigué pertinás en ser judio que noy bastaren quants calificadors y personas santas y doctas lo predicaren á que es convertis, dient sempre que ell no faia agravi á ningu y que no havia fet procura á algu perque el baptisasen, y axi lo cremaren viu etc.; derrera estos venian los familiars, á cavall los de fore ciutat, despres menestrals, mercaders y cavallers ab molts cavallers convidats qui no eran familiars, despres venian las honestas personas, los calificadors etiam frares de St. Francesch á cavall, los Consultors y ultimament los Ordinaris, ço es el Dr. Diego Desclapés, canonge ordinari de Tarragona, despres Fr...... Mesquida, Religiós de S. Agustí, ordinari de Mallorca, al qual acompanyaven dos canonges, ço es el Dr. Antoni Ripoll y el....... Bernat Rotger, pres. y canonges; després el Sr. Inquisidor el Dr. Rodriguez. A la ma dreta el Sr. Virrey D. Juan Francisco, Cebrian, Conde de Fuenclara y á la asquerra lo Magnífich Jurat en Cap, y á estos seguian los damés Magistrats. Devant los Ordinaris anava lo Sr. Dr. Juan Baptista Desbach canonge de Mallorca y fiscal del St. Ofici, y este aportava un estandart del St. Ofici ab las armas y baix las suas, ab la hasta deurada, aportava per companyers dels cordons lo Sr. Leonart Zaforteza y lo Sr. Francisco Cotoner ab boldrage de vellut, y lo.......Fiscal ordinari y Inquisidor aportavan uns sombreros molt grans de ventalle ab la cofe de quatre dits de altaria, y debaix de los sombreros aportavan barrets de capellá, que feian armosas figuras, y per saludar nol se llevavan, sino feian capada: ab esta forma feran la matexa volta que el dia antes la prosesó.

Comensament del Auto.

Arribaren á la plasa del Born circa las 8 y mitja del matí; prengueren asientos quiscun allí ahont li tocava y se ha de notar que prengueren barrets y dexaren los sombreros, y el Fiscal ab los dos qui lo acompanyaren se açentá á la primera grade dels peus del Inquisidor, y sols tenian un poch de arrembador á las espallas, de una part tapat ab catifa com el cadafal. Açentats el Secretari Fábregues ab altres anaren á prende el jurament del Sr. Virrey y dels Magnifichs Jurats, y en continent comensá la musa (sic) el introit de la misa de la diada y dits los Kiries el P. Fr. Pera Roig, Mestre del Convent de St. Domingo y Calificador, predicá una mitja hora. El P. Fr........ Vives, Comenador de la Mersé y Calificador cantave la misa; acabat el sermó se comensá á llegir las sentencias per son orde, estant el reo en el rench que axía al mitx del teatro. Circa el mitx dia se llegí la sentencia al judio y fonch relaxat an el bras secular: seguirense despres deste totas las estatuas. Circa las 3 de la tarde se firmá la sentencia de cremar viu per la Audiencia, contra dit judio, el qual nunca se volgué reduir predicantlo Pares de la Companya, Frares de S. Francesch y S. Domingo y el Dor. Morey ab gran eficacia, y lo aportaren en el vall de la Porta de Jesus, ahont havia un cadafal ab un palo ahont lo lligaren ab una cadena de ferro, y posaren foch á la llenya qui estava baix el cadafal y en poch espay de temps fonch mort y consumit. Proseguí sempre el llegir de las sentencias, abreviant molta part del proces, lo ménos necesari, y acabat de llegir que serian las 8 de la tarda, se feren las abjuracions y se proseguí la misa ab música: acabat tot, que era circa las 9, tocada la queda, tornaren los penitenciats á la Inquisició y los Inquisidors, etc., sen tornaren ab cotxos y se resolgué lo del dia del Auto.

Conclusiò del Auto.

A 14 Janer 1675, á las 8 del matí anaren tots los convents y parroquias al Born, y los familiars ab antorxas y ab prosesó sen tornaren la creu verda destepada ab la matexa forma que la havian portada en el Born. Aná per devant la Iglesia de las Minyonas orfens y per devant S. Domingo, carrer del Segell y á la Inquisició, estant el carrer del Sagell molt entoldat. Al mateix dia á las 12 del matí tragueren de los penitenciats......... los quals corragueren la vila asotanlos, y á la nit los damés enviaren á los llochs asenyalats per las penitencias.

full 498 al facsímil

1679

Autos de Fè.

Auto de la Inquisició en S. Domingo. A 16 Abiil 1879 Dominica 2 " post Pascha se feu Auto en la Iglesia de St. Domingo per el Sant Ofici. Comensá á las 7 del matí y acaba circa las 6 de la tarde; se tregueran unas 5o personas, 26 homens y 24 donas, per haver judaizat: foren penitenciats uns á cárcel perpétua, y altres á temps ab confiscacio de bens, y se maná asolar un hort fora las portas, entre la porta de St. Antoni y Nova, el qual era de un de ells, per haver en dit hort judaizat y ensenyat ceremonias judaicas.

A 23 Abril, diumenge, se feu segon auto: foren entre homens y donas 52, ço es 27 donas y 25 homens. Las sentencias com las dels sobredits.

A 30 Abril, diumenge, se feu altre auto, se

full 499 al facsímil