Fragmentos extraidos del Cuaderno de noticias ó cronicon de Mos. Jaume Viquet, pbro. (1)

1636

A 19 de Novembre de 1636 se posá entredit á instancia del Prior del Carme com á Jutge apostólich, ques diu Fra Spiridion Flor, catalá, contra lo Senyor D. Joan de St. Ander, bisbe de Mallorca, per haver donat una pabordia y lo quart de Petra á Marcos Talledo, Vicari General, foraster y los magnifichs Jurats feren (hay un claro en el texto) y elegit per jut ge lo dit Prior, prosehint los termens de justicia y bona correspondencia, se publicá per escomunicat la Illma. persona del Reverent Bisbe; quant se publicá, recusaren no volerlo admetre: lo Sr. Bisbe y Reverent Capitol tingueren dares y tomares; maná lo Sr. Bisbe que tocasen las campanas y que nos guardás lo entredit ni que los capellans no diguesen missa. A 20 de dit seguida la orde del Sr. Bisbe nos diguessen missas ni matines: ajustats los Sres. Canonges ab sos advocats, circa tres horas de dia, isqué orde ques diguessen missas y ques guardás lo entredit ut moris est.

full 487 al facsímil

Als 3 Desembre 1636 despres de prima un frare del Carme, per orde del Comissari, publicá al Sr. Bisbe per suspes de son ofici, per las rahons en lo monitori contingudas: lo Senyor o remedie qui te lo poder. A 6 se alça lo entredit per fer pregarias.

1637

A 30 Sctembre 1637 prengué possesió Don Alonso de Cardona, Virrey de Mallorca, del govern de una esquadra de galions de Se Magestad, circa una hora á passar de sol, y sent á la capitana á bordo, tirá quatre pessas y las demes per son orde, que eran tretse galions, y los bastions tots tiraren quatre pessas y lo de Berard ab bala; la fortalesa y lo castell de Bellver y los galions molta mosquetería; y á la desembarcació de la capitana tirá tres tirs, y quant fonch al moll tirá quatre pessas, per no haver tirat ab les altres; cosa grandiosa. Lo Senyor lo dex ben rejir y millor que no este regne; per memoria; no ses aprofitat sino per sos intents. Dijous á 15 de Octubre de 1637, á cinch horas de nit, escalá lo Pubil Togores lo convent de Sta. Magdalena, pera traure sa muller que estave retirada, per dos parts ab molta guarda per los cantons, y entrá ab companya de altres desfrassats y ell no, rompent portas y regonexent las cellas, trobant las monjas moltas en camisita (sic) altres ab son manto abrigades, ab dos atxes encesas; y fent totas las diligencias per espay de tres horas no la trobá. No porian tocar perque havian llevadas las llenguas á las campanas, y sentint los vesins, acudian y les guardes del Pubil no dexaven pasar. Acudiren á Sant Jaume que repicassen, y á la justicia: tocá en Figuera y trompetas y la Aloy: acudiren tota la infantería, cavalls, noblesa y tota la gent ordinari fent per lo Pla del Carme fochs, y trobaren las portas de la isglesia y porteria uber- tas, ab una escala que dos homens podian pujar á la par. Volgué lo Senyor que no la va veurer, si be ella el va veura quant entrá dins la cella ahont ella estave, ab una monje que estave molt mala. Entrá molta gent dins lo convent, Jurats, Canonges, Bisbe y Virrey. Ara se faran los procehiments que seran de deret: y diuen les monges que el Pubil los dix que cada semmana tindrian aquexa visita, fins li hajan donat lo que ell busca. Han pres lo donat: han trobat una clau mestra: en casa del Pubil no han trobat sino matalassos per terra estesos y han pres un sargent foraster, musich, y tota la casa está ab guardas; lo Senyor o remedie. A 23 Novembre 1637 tirá una arcabussada n' Llatser á M.° Pedro Monlleó nott. con alevosia.

A 12 Desembre 1637 torná lo Sr. Virrey don Alonso de Cardona, de Menorca.

A 18 de dit se dix que lo Pubil se era embarcat: alguns digueren que no.

A 24 Desembre tiraren dos arcabussades an el alguasil Salom y morí: fonch pres lo senyor Francesch Cotoner y lo Comanador Cotoner, jermans.

A 29 Desembre 1637 foren publicats per excomunicats lo Sr. Virrey y altres per tenir pres lo Comenador Cotoner, instancia del Prior del Carme, Conservador de la Religió de Malta, circa las duas horas del dia; lo Senyor o remedie.

1638

A 2 Janer 1638 fonch malait lo Sr. Virrey, Mesquida, Pueyo, y altres per lo Prior del Carme com á Conservador de la Religió de Malta, per tenir pres lo Comenador Cotoner, y á 3 de dit, despres de haver enterrat á Joanot Mut, se posá entredit per la susdita rahó y guardás com se acostuma.

A 13 Janer 1638 circa una hora á pasar de matinada, dites maitines, publicá cessatio a divinis lo Sr. Barnat Cotoner, coadjutor, y maná subito lo Sr. Bisbe que nos guardás y dita publicaren lo Prior del Carme com á Conservador de St. Joan, per no tenir poder; á la una Virrey y Audieneia, Balle, Veguer, Jurats y Fiscal foren al Carme y, ab gran respecte y reverencia, sen aportaren dit Prior en el Castell y posaranlo á un aposento molt ben ordenat y li dix lo Sr. Virrey «Su Paternidad componiese (sic) sus negocios que se hauria de embarcar, y que no le faltaria cosa.» Y lo Sr. Bisbe posá entredit en el Convent del Carme: lo Senyor o remedie qui te lo poder. A 14 de dit lo Rnt. Capitol estigué ajustat circa quatre horas y majori parte resolgué ques guardás la \cessati% y lo Sr. Bisbe maná á. los oficials en pena de excomunicatio y 50 ss. ds. ques guardas tan solament lo entredit. Dit dia á les vespres no y hagué canonges sino lo canonge Ferrer, y quatre primatxers y domer feren las vespres perque era aloy del Stm. Nom de Jesus. A 15 maná el Sr. Bisbe en el Rnt. Capitol, en pena de cinchcentes lliuras y entredit personal á quiscun que revocasen y anullasen lo que havian determinat circa de la cessatio a divinis: respongué lo Capitol que se apellaven á Se Sanctedat.

full 488 al facsímil

A 17 Janer 1638, circa quatre horas de nit, maná lo Sr. Virrey embarcar al Pare Prior del Carme com a Conservador dels Comenadors, y per haver posat entredit y cessatio á divinis.

A 10 de Fabrer denunciaren la mort á Me. Guayta y a dos de sos companyons, per haver mort dos homens a Alcudia.

A 18 Febrer mataren Antoni Barceló, als. Cordella, de Felanitx, pujant per la escala del Procurador Real Sureda y Vivot: fonch pres el doctor Alou de dita vila: mori subito; requiescat in pace.

A 11 Mars 1638 entraren dos companyas de infanteria alojats, sens los altres han de venir contra voluntad del Regne, per volerho lo Sr. Virey.

A 18 de dit mataren D. Arnau Miralles, beneficiat en la Seu: diuse per lo negoci del Compte, ab dos arcabussades.

A 17 del matex reñiren en el Mercat Lleonard Forteza y Pelay Quint, cosins germans, per certa diferencia, y nos danyaren.

A 3 de Maig de 1638, circa las cinch de la tarde entrá lo Pare Flor, Prior del Carme, qui havia posat lo entredit, ab 38 cotxes qui lo acompanyavan, y cantás un Te-Deum á la isglesia, etc. y després visitá lo Sr. Virrey y sen aportá lo Comenador Cotoner, y doná orde se alças las censuras que havia posadas y circa dos horas de nit se tocá la aloy ab doble maor: lo Senyor nos done pau y concordia.

A 3 Agost 1638 per estar lo present Regne en grandissim perill de una revolució, per causa que lo Virrey D. Alonso de Cardona volia que la Ciutat li donás 1500 homens, y la Ciutat non volgué fer, ell, de potentia, prenia gent, y lo poble alborotat y los Jurats grans protests y moltes dares y tomares: acudiren an el Rnt. Capitol fessen pregarias y axi se tregué lo Sanctm.... (despues de las descripcion de esta rogativa concluye Viquet diciendo: «tot per memoria.»)

A 15 Octubre 1638 se tengué Junta de tots los Rnts. Convents y comuns, acirca que los Magnifichs Jurats volen ques pos General, y foren elegits los Doctors Orlandis y Coll y Forteza y Carbonell; treballs no falten.

1639

A 18 de Febrer 1639 isquí del monestir de Sta. Magdalena, la comptesa muller del compte Togores, hont estave retirade, y está en casa sa germana: no sé ques será.

A 24 Maig 1639 armaren dos sagetías y dos bergantins contra una sagetia francesa qui inquietave la costa, capitá Torrella, y retornats no trobaren cosa: paciencia.

A 22 de dit (Octubre) y disapte se publicá per tota la ciutat ab trompetas y tambors, pena de excomunicació, que tots los caps de casa assistisen en la Seu per la visita; predicá lo Pare Michel Torres de S. Francesch. Dit diase repicá en la nit tres trets en memoria de la visita.

A 26 Octubre 1639 fonch arrestat en sa casa lo Sr. canonge Domenge per orde del Senyor Inquisidor, pena de soo ducats y excomunió major, per haver feta resistencia en els ministres. Deu ó remedie.

A 3 de Desembre, circa quatre horas de nit, fonch ferit de una arcabussada lo pabordo Alemany, de que perilla la vida; se li tirá á nels quatre cantons del Studi General.

1640

A 12 Febret 1640 circa tres horas de nit, tiraren dos arcabussades an el Comenador Pere Honofre Çanglada y feriren un criat: lo endemá foren arrestats dit Anglada y son oncle misser y cunyat Gabriel Berga, y tambe fonch arrestat Gabriel Valero per que se presum que dit Valero hauria tirat; esto se murmura; Dios lo remedie.

A 28 Juriol 1640 n' Socies pegá de coltellades á Misser Guayta en sa casa: sens armas estava dit misser.

A 5 de Agost de 1640 fonch trevessat an el peu de una arcabussada, Joan Garcia.

A 28 Agost 1640 jurá per Virrey don Lope de Francia y de Gurrea, y guardás lo orde seguent ço es que, arribant lo Sr. Virrey ab los Jurats á la última grada del altar major, se ajonellá y fete oratió se posá alt lo plá del altar á la part de la epístola, y los Jurats en modo de mitja lluna per las gradas: despres de esserse composts, se llig lo privilegi de Virrey y aqui mateix lo de Capitá General; lo altar ab sis canalobres, lo sagrat text á la part de la epistola y los privilegis al altre cap del altar; lig lo privilegi del Rey Ntre. Sor. y despres jura los Capitols ab esta forma; ço es, que lo Mestre de Cerimonias convida al Sr. Virrey y lo acompanya al mitxlo altar, y ajonellat fa una creu y besa, despres ajonellats posa las mans sobre lo sagrat text y despres va an els capitols, y sent al mitx del altar fa genuflectió y posa las mans sobre los capitols y diu Sic Deus me adjuvet et sue Sta. Dei evangelia y despres li lligen los capitols, y de part del Bisbe que guardara la inmunitat de la Isglesia.

full 489 al facsímil

A 10 Octubre circa dos horas de nit, mataren á M.° Bernat Fábregues Pre. ab una arcubussada, devant la Mercé; requiescat in pace. A 15 de dit aná lo Sr. Virrey á la vila de Inca y de aqui anave á Alcudia, á Pollensa y á Lluch y altres vilas per fer soldats.

1641

A 27 Janer de 1641 mataren á Joan Fiol, beneficiat, ab una arcabussada, prop la font de lo Socorrador, etc.

A 6 Febrer 1641 trobaren mort á Pere Marco, Comissari, á la Porta de Jesus, ferit ab moltas feridas; in pace requiescat. No saben qui foren los homicidis (sic).

A 13 Abril 1641 entrá lo marqués de Leganés, General de la artilleria, ab molts cavallers: hospedal lo Sr. Francesch Sureda y Vivot, Llochtinent y Capitá General, en sa casa, ab quatre galeras y molts cavallers ab sa companya: memoria.

Als 31 de dit (Agosto) any 1641, mataren á Nicholau Seguí de Alaró: fonch cos general en la Seu.

A 11 de dit (Octubre) vingué avis que en Manacor havian morts tres homens, ó penjats: lo Virrey y lo doctor Mesquida, cavalls forsats y docents anaren en dita vila prenint totas las cavalgaduras dels hostals, axi burros, matxos per anar á cavall los docents; gran llástima de la pagesía.

A 27 Novembre 1641 pegaren tres punyalades á M.° Ml. Hieroni Veri que anave ab compenya del capellá Ferrer, á la escala redona de Sant Domingo, circa dos horas de nit: fonch pres lo senyor Baltasar Serra Parera. A 14 de dit (Diciembre) fonch ferit de una arcabussada en el bras M.° Bernat Oliva subdiaca.

A 31 Desembre 1641 fonch enterrat lo senyor don Priam de Villalonga, quel mataren ab una arcabussada á cinch horas de nit.

1642

A 13 (Enero) aportaren mort en Pallaringo, bandejat y circa una hora de nit, li feren fer la volta y ne feren quartos.

A 27 de dit (Febrero) mataren de una arcabussada dins la quartera, á quatre horas de dia, á Bernardi Benajam, de Alcudia, y no saben qui el va matar: paciencia.

A 5 de dit (Mayo) trobaren mort á Pere Joan Simonet y Dameto, en terra, baix las finestras del capellá Albanell, ab dos feridas: requiescat etc.

A 22 morí lo comenador Dameto de una ferida li pegá lo comenador Rossinyol, lo dia dels Rams.

A 4 de juny 1642 fonch cremat en el vall de la Plegadissa, per haver mort un miñó, un italiá, y també per haver comés el pecat del crim de sodomita.

A 25 de dit (Julio) circa á una hora á passar de sol, aparegué la armada francesa, moltas galeras y naus y en la nit se tingué llum per tota la ciutat y tota la gent en armas, y lo senyor Virrey sen aná a la Porrasa y alli estigué una nit y un dia ab tota la gent y tots los cavallers, y la Audiencia los enviá provisions pa, fruit et alias, á costas del Sr. Rey.

A 29 de Juriol de 1642 tiraren dos arcabussades á Don Francesch Truyols, circa mitja hora de nit, y despres de una hora ne tiraren altres dos á Don Hieronni Salas, estant en sum perill, sens dir quiu ha fet: pax importa.

Dit dia (8 de Agosto), circa las onse, estaven en Sta. Eulalia, Valero, Truyols y Dameto, diuen armats ab molts arcabussos, lo Senyor o remedie.

A 12 Agost 1642 se dix que lo senyor Nicholau Dameto y Simonet se era mesclat ab los bandejats per venjar la mort de son germá.

A 16 Octubre 1642 sent en la presó Mathia Ferrer nott. per certas paraules havia dites contra lo Sr. Virrey, havent allegada corona y formada contensó, la R. A. li feu sentencia de tres anys de galera y que no pugue exercitar son ofici; corregué la vila per los llochs acustumats y embarcat ab una faluga que estave previnguda, lo Sr. Bisbe, prosehint censuras conforme dret, posá entredit y malai Virey y tots los de la Audiencia, y lo Sr. Virrey maná fer tornar dita faluga y torná posar dit Ferrer en presó fins altre orde: esto es lo que passá y la justicia se posá en perill de una desgracia, que la gent estave abotinada per pendre y llevar á dit Ferrer de las mans de la justicia.

A 1 Desembre 1642, circa una hora despres de mitx dia, tiraren sis arcabussades sis homens á Gabriel Valero y á Jordi Dameto en el carrer de St. Feliu y nol feriren; y ells picats tiraren á D. Pedro Spanyol qui estave en sa casa, á la finestra, y despres pujaren en casa del Sr. Ml. Vivot y Sureda y cercantlo nol trobaren, y alli hont pensaven estave tiraren dor arcabussades. Son se retirats Don Micholau Truyols, dos germans Rossinyol y lo Sr. FranceschBruy y D. Francesch Truyols son germá: pau.

full 490 al facsímil

A 9 Desembre 1642 cridaren morts ó vius los Srs. Hieroni Rossinyol y Jordi Dameto per esser entrats en casa del Sr. Michel Vivot, Procurador Real, y haverli tirades dos arcabussades y nol feriren, que fonch lo dia que era una hora despres de mitx dia, á la porta de St. Pheliu tiraren sis arcabussades a Valero y á dit Dameto y nols feriren: lo Rossinyol y Jordi picats de lo que havian fet, feran exa mala actio de entrar en casa del dit Vivot, pensant que havia bandolers. Deu o remedie qui te lo poder.

A 12 isqué lo Sr. Virrey ab molta gent pera capturar los dessusdits, Dameto y Rossinyol y altres. Y á 14 de dit torná exir dit Sr. Virrey ab lo Vicari General y tots los Docents y Cavalls forsats y anaren á la Real per que diuen que eran allí los cavallers: lo senyor o remedie qui te lo poder. Foren presos tres germans Truyols, Valero, Puigdorfila y Fiol; los dos Valero y Truyols, per lo habit, los aportaren en el Palau, y los quatre á St. Michel ahont estan clavats los dos germans Rossinyols y Jordi Dameto, no sen sap noves: pax super omnes. A 23 de Desembre 1642 foren presos en el convent de Jesus los senyors dos jermans Rossinyols y Jordi Dameto, y clavats en St. Michel: patientia: ora de vespres.

A 27 de dit fonch posat entredit per lo senyor inquisidor per causa que lo Sr. Procurador Real te presos Hieroni Costa, tinent de aguacill y Juan Ferrá nott. del civil: posás dita la missa major en la Seu, ut moris est.

A 31 de dit se alsá lo entredit á petitió dels Magnifichs Jurats per ferse la procesó y sermó etc.

1643

A 19 (Febrero) se posá entredit per tota la diocessis per causa de Don Truyols, per lo habit de Calatrava.

A 15 tiraren dos arcabussades, despres del ofici major, an el carrer de St. Domingo y moriren dos homens y altres mal nafrats.

A 24 aparegué un penjat en els retjats de la presó, ques deya Botellas, de Canamunt, per haverlo trobat ab pedrenyals, y la justicia, en la nit, li doná volta de garrot; tots están á la mira; y fonch enterrat en la Seu lo endemá despres de missa matinal.

A 12 Mars mataran Madó Magranera en sa casa, ab una arcabussada, circa dos horas de nit: requiescat in pace.

A 27 se dix que lo Secretari Villanueva venia açi per Virrey, quod non creditur.

A 1 Abril maná Sa Magestad que lo Sr. Bisbe absolgue lo Sr. Virrey, y que lo que ha prosehit estábe y lo Sr. Virrey nol vol absoldre; los assesors han renunciat esser assesors del dit Sr. Bisbe.

A 2 se encontraren los bandetjats y comissaris y han mort tres bandetjats.

A 10 fugiren de la presó deu pressos circa una hora á passar de sol, perque la criada los obrigué y quisque in suum.

A 15 Abril 1643 arribá en el present moll ab una barca de Menorca Don Langrave, prinsep de Alemanya; acompanyarenlo molts de cavallers y aná á cassár llebres. Va en Spanya per conseller, diuen.

A 18 dix lo Sr. Joan Michel Serralta á Truyols, Dameto y altres, qne lo Sr. Bisbe y lo Princep Langrave que volia tractar la pau y que volia tractar ab los altres, y que lo informassen y que nos mogués cosa, y axi informat los tornaria resposta: lo Senyor o remedie qui te lo poder.

A 19 de Maig de 1643 tingueren refrega en el terma de Alaró los comissaris ab los bandolers; moriren quatre y á la presó en Jordi, gran bandetjat, y prengueren un carro ple de provisions que diuen es de Joan Michel Sta. Cilia: pau que es lo que importa.

A 23 de Maig de 1643 denunciaren la mort á Jordi Grau y á Canaves de Pollensa; per certs respectes nos posá en executió al 27 que se havia de executar.

A 30 de Maig circa hora y mitja de nit, mataren al Sr. Jaume Desmás, ciutedá, en sa casa, ab una arcabussada que li buidaren lo cap: gran llástima.

A 4 de Juni 1643 á les quatre horas despres de mitx dia y dia del Corpus, mataren en sa casa á Hieroni Pau Puigdorfila, sens poder dir Jesus.

A 10 circa tres horas de nit desembarcaren en el port de Andraitx 400 moros, y arribaren en la vila y mataren lo capitá Jordi Orlandis y lo cavall ab que anave, y prengueren la artilleria de la fortalesa matant lo alcayt ques deye Ramon Alemany, y sen aportaren dos fills que en la torre feyen guarda, y salvarense dits moros: alerta moço.

full 491 al facsímil

A 12 Juny 1643 vingueran per la part de ponent quatre galiotas, patró Alí Pexeli: la ciutat y demés fortalesas li tiraren molts tirs, y las galiotas alçaren bandera de pau y enviaren una llanxa ab set moros, y donaren tres cartas á la Calatrave, y luego anaren barcas de açi y rascataren molts catius, entre altres, tres germans Alemanys que havian presos á la torre de Andraitx y el Capitá Orlandis: estavan las galiotas entre lo Cap Enderrocat y la galera y estigueren tot lo dia: tres moros anaren per la ciutat comprant fruita et alias.

A 26 fonch posat en presó lo Sr. Jordi Dameto ab la forma que estigués en la isglesia, per haverne gaudit, y per estar en sa casa y no voler tenir guarda en ella: per quietut del regne lo han posat en presó.

A 6 Juriol 1643 fonch tornat á la isglesia Jordi Dameto, per provisió de las dos curias. A 13 circa las onse antes de mitx dia, sinch homens no coneguts tiraren arcabussades an el Sr. Jaume Anglada, y causá tanta confusió que molts cavallers de Canamunt, en cos, ab sos pedrenyals, anaven alborotats á tant que tots los menestrals tancant portas y tots los qui venian fruyta dexantla y retirantse dins Sta. Eulalia, y la ciutat tocá rebato: feriren lo pare Cifre de St. Domingo y lo Sr. Virrey subito feu crida que, pena de la vida, no aporten arcabussos de pedra y que tots los comissaris que dins tres horas se tinguessen per desguiats. Bareno, cap de quadrilla, nol dexaren entrar en ciutat y ferense forts an el barrio de la Creu: lo Senyor o remedie qui te lo poder, que la justicia se troba impossibilitada de poder ho remediar. A 23 de dit 1643 absolgué lo Sr. Bisbe al Sr. Visorey y alças lo entredit, y foren destapades las finestras de Don Truyols; y nota que estaven posats dos entredits, lo un per lo senyor Bisbe y altre per lo Sr. Inquisidor contra lo Procurador Real, y per orde del Srs. del Supremo estave sospés per sis mesos, y pues quant se posá per lo Sr. Bisbe, se tocá la aloy, ara quant lo han alçat han tocades cent tiradas de la aloy doble major, y lo mateix se ha de fer quant se alçará per orde del Sr. Inquisidor per tots temps, perque son dos jurisdiccions distintas la una del altre; per memoria. A 7 Agost 1643 feren justicia de Jordi Grau y de Cánaves, los quals se havian de executar als 23 de Maig, y per concert volian los bandolers, se dilatá y tot fonch fum, y per ço se ha executada lo día present: requiescant in pace.

Dit dia (14 Agosto) circa dos horas á passar de sol, an el Born grans arcabussadas los de Canamunt contra los de Canavall, tirantse per los carrers, porxos y finestres: mataren á Honofre Brondo, cavaller y tres comissaris morts ó mal ferits.

A 6 (Setiembre) hora de vespres, aná un doctor de la R. A. en casa de Gregori Villalonga per regonexer la casa, y isqueran dos cavallers armats y digueran que qui no volia morir, ques apartassen y axi feran lloch: eran mes de vint ab comissaris y ministres de justicia: está acovardada.

A 25 fonch pres lo Sr. Ramon Puigdorfila, per esserse descompost de paraulas ab lo doctor Magarola de la R. Audientia: dit Sr. es familiar. A 8 Octubre 1643 fugiren de la torre del Angel D. Tomás de Veri y D. Pont, per casa del Sr. Regent, circa dos horas de día, y lo dit Regent los doná alcance fins á la Seu y no han aparegut. Dominus dirigat.

A 9 Novembre 1643 y feriat feren justicia den Rumbo y den Moll: lo Rumbo fonch fet quartos, y era menor de edat, per esser lo cas atrós y proditoriament.

A 30 Novembre mataren en Mendigorri los comissaris, per fer ressistencia: fonch portat en la plaça de Cort ab moltes ferides y enterrat en Sant Domingo, perque havia fet testament.

1644

A 1 Janer 1644, refrega de comissaris en contra bandejats: prengueren an Ribas y mort lo Bort de Fangar, companyons de David, cap de quadrilla. A 5 de Mars foren presos en Binisalem, Jaume Alorda, Bions y Juan Torrens. A 24 Mars 1644, y dijous sant, exint de la Seu feta la processó, que seria circa una hora de nit, lo Vicari General, lo Sr. Juan de Son Arrosa y Juan Güells, ab dos atxes encesas, ab totas las donas de casa del dit Sr. Juan, tiraren una arcabussada á dit Güells entre lo portal de la Almoyna y la Seu, ab cinc balas, de lo qual morí luego, haventí molta gent sens danyar altre: foren presos lo Fiscal Delgado, pare y fill. Deu o remedie. A 1 de Maig 1644 y dia de N.a Sr.a del Roser una hora antes de mitx dia, tiraren una arcabussada en el Doctor Francesch Llompart, prop sa casa, y diuse que éll ferit, tirá an el qui li havia tirat y ferit, y lo alguazill Alemany si trobá y li tirá altre arcabussada en el qui havia tirat an el Doctor, de las quals morí subito; deyes lo pajés Antoni Ferrá, de Spolles: fonch pres lo Sr. Gaspar Puigdorfila, y lo Sr. Callar des Verger: lo Senyor o remedie. Mori dit Doctor á 2 de dit á las onse, de manera que visqué 24 horas.

full 492 al facsímil

A 6 Maig 1644 los bandolers anaren en el convent de Lloreto y demanaren un minyó fill den Alomar, de Muntuiri: prenguérenlo y degollaren v donárenli punyalades, y mort, tallárenli una orella y la sen portaren: lo minyó era de edat de sis anys, y no se fa demostració ninguna.

A 8 de dit fonch pres David, bandetjat molt tingut de Canamunt, fonch pres per catalá y altres: pau importa.

A 9 de dit á dos horas després de mitx día, li publicaren sentencia que sen fessen quartos» y quatre horas després fonch portat an el suplici y seguiren la orde de la sentencia. Los Magni fichs Jurats protestaren an el Sr. Virrey que se. guis las ordas y privilegis, etc. y no sen feu menció, que se e xecutá la sentencia y ne feren quatre quartos.

A 11 Maig 1644 fonch penjat Jaume Alorda, criat del Sr. Jordi Dameto, per haver fetes dos morts.

A 12 mataren lo mayoral, digo lo Batlla, de la Contessa de Formiguera.

A 24 es arribat de Caller Pere Net; diuen ve de Napols, demana guiatje á tota oltrança: alerta Antoni Puigdorfila.

A 29 Maig 1644 mataren Gabriel Estelrich, Jurat de Sta. Margarita: diuen que parlá certes paraulas quant hagueran pres en David: fonch posat en presó lo Sr. Michel Brondo y son germá y las donas de sa casa, entre altres Juana Riutorta, criada de dit Brondo, y regonegueren la casa del Sr. Baptista Brondo, tot per indicis de la mort de dit jurat.

A 30 se feu crida que han desguiats tots los bandetjats y que no puguen aportar [arcabussos de pedra sino los alguazills y que los dits no puguen anar sino á solas, perque convé.

A 8 juny 1644 circa una hora de nit, prop Sant Juan prengueren de sa casa una donsella dos homens cuberts y tinguerenla circa dos horas: los Jurats feren embaxada an el Sr. Virrey que dins ciutat fessen estos desafueros; dijo que lo vería.

Dit dia (9 Junio) vingué nova com Llorens Bareno y sos socios havian pres nou bandetjats, entre ells Pere Torrens, Fraret, Galmés y altres y per - lo camí los han morts: sols han dexat a Planes y un nebot del Capitá Mestres; tots los demés morts, y sent á la porta de Sent Antoni, son anats sis dels matadors á fer relació an el Sr. Virrey, y maná luego que dins sis horas se tinguesen per desguiats, y anant dos per lo carrer de Sant Francesch, lo Sr. Puigdor fila se feu á la finestre y tirá á un dels bandetjats y feril á la ma y jenoll; creuse no viurá: los morts nols entraren á la ciutat sino que los enterraren á la Soledad de fore porta, y los bandolers á muntanya: lo Sr. o remedie qui te lo poder.

A 13 de Junv, circa tres horas de nit mataren M.° Jaume Borrás scrivá de la Real Audientia: nos sap qui.

Dit dia (16 Julio) tregueren Cachó de galera que havia deu anys y lo temps era passat, y axí hanlo tret. A 27 Juriol 1644 isqué lo Sr. Virrey D. Lope de Francia y Gurrea contra los bandolers, Regent Armella de la Audiencia, y Togores y Montanyans, Jurats, y per guarda de los dits anaven lo Sr. Michel Jo. Serralta, Don Salvador Sureda, Doctor Garau y n estos quatre, los demes ministres, cavalls forçats y Fiscal de la Curia eclesiástica partiren á las quatre despres dinar: no feren cosa: no faltá lo pare Bastard ni en Cachó.

A 3 Agost 1644 á la una despres de mitja nit, arribá lo Sr. Virrey de Inca an el convent de Jesus ab 170 cavalls: errá los bandolers de dos horas.

Dit dia mataren en Jofriu, la ronda, y altre que anave ab ell an el carrer dels oficials. A 7 Agost 1644 embarcaren lo Sr. Miquel Anglada, per a Madrid, y posade en presó la filla del Sr. Antoni Sala, muller de D. Alberti Dameto; lo Tresorer Callar, pres en la torre del Angel, ab cadena y grillons: la nora del senyor Francesch Sureda y Vivot, molt mala: la filla de D. Gregori Villalonga, muller del senyor Juan Sureda y Tomás, part un fill y murió, requiescat in pace.

Dit dia (16 Octubre) se feu sentencia contra la filla de D. Alberti Dameto en que la condamnen en pagar 500 lbs., y que li abatan las casas te en Selva per haver encubert á Llorens Barona; axí foren derribades y pagades las 500 lliuras, no obstant que oposaren ser vinculades. A 11 Desembre 1644 desembarcaren 70 homens bandetjats que anaven en Rosas per orde del Sr. Virrey, y per no poder entrar son tornats y hanlos posats en la torre del Angel, aguardant embarcatió.

full 493 al facsímil

A 19 Desembre foren en casa lo Sr. Llorongo, los Srs. Lleonart Çafortesa ab lo senyor Villalonga per negoci de pau general, lo senyor Gabriel Berga, y lo Sr. Gaspar de Puigdorfila: lo Sr. los illumine.

1645

A 6 de dit (Enero) se partiren per a Rosas deu galeras en que se aportaren los bandejats, y açi ni ha dos qui han de anar en Denia.

A 17 dit día aná lo Sr. Virrey en la vila de Manacor y tragué un tal Ventayol y li doná volta de garrot, y mort lo torná á la iglesia, y lo vicari general aná lo endemá á la dita vila.

A 26 Janer penjaren un home per haver violentada una minyona, y lo Sr. Virrey en persona lo tragué de la galera, ahont se era embarcat.

A 9 de dit (Febrero) fonch declarat per escomunicat de participants lo Sr. Virrey, per haver tret de la iglesia de Manacor á Pere Ventayol y offegat. .

A 12 fonch pres lo Sr. Antoni Gual que estave retirat en San Jaume per certas arcabussades

Dit día fonch malait lo Sr. Virrey per haver tret de la iglesia de Manacor y haverlo offegat, lo home quis diu Pere Ventayol.

A 16 fonch bandejat lo Vicari general ab crida pública, trompetas, atambors y molts cavalls, algusills y notaris; y dit día se posá entredit á instancia de dit Vicari General y guardás lo orde com es de veurer a 2 Novembre 1604 á instancia del Canonge Cotoner... .....

A 20 del mes de Febrer de 1645 se alçá lo entredit després ab esta forma, que presa orde del Il. y molt Rnt Capítol, tocá la aloy cent tirades y després doble major: lo Sr. Virrey demaná la absolutió y fonch composat ab quatrecentas lliuras, ço es per una llántia de plata cent lliures, per lo home que offegá, per obras pías, y cent per la muller del mort y los demés ministres y Procurador Real y Fiscal, tots foren composats.

A 20 Febrer 1645 feren quartos de Sanreta, bandejat, y hora de vespres aportaren á la torre del Angel en Pallaringo.

A 25 feren quartos den Palleringo per haver violentada una donsella y altres delictes, y gastos á la vila de Pollensa tres milia lliures, per haver estat molts días los Docents y altres en dita vila ab dietas a costa de la vila.

A 2 Abril 1645 diumenge y Dominica in Passione, se celebrá aucto general ab gran aparato perque lo dissapte se aportá la creu verde ab processó, parroquies, frares, monestirs y tots los familiars de la part forana y de la ciutat: misereres ab música y xeremías. Dit día de diumenge tota la familia á cavall, Jurats, Virrey anaren á acompanyar al Sr. Inquisidor, lo qual anave al mig del Virrey y Jurat en Cap; després al mig del Jurat de ciutadá anave lo ordinari de Tarragona, y després anave lo ordinari de Mallorca que lo aportaven dos canonges, ço es Bach y Alemany y després com se seguexen, assistí la Audiencia y casi tota la gent de la part forana: tota la noblesa de Mallorca; tots los cavallers de hábit: eran de docents parells á cavall y lo dissapte tots ab ses atxes, sent Inquisidor el Doctor Francisco Gregorio, Fiscal Doctor Font.......; los penitents foren denou, quince vius y quatre cremats en estátua, y lo endemá als 3 del present los donaren assots, perque tingués remate la festa. A 26 Abril mataren Rafel Sabater ab una punyalada, una hora antes de mitx día; diuen quen Boscana, germá de un frare del Socors. A 6 (Mayo) entraren dos bergantins dient que lo Sr. Jordi Dameto tenia sentencia de deu anys de desterro, y que los altres cavallers se vinguessen açi pera que lo Sr. Virrey los ajustás.

full 494 al facsímil