Llegado el Reformador á esta isla, suspendió, con acuerdo de su asesor Jasperto de Tragurá, á Arnaldo de Eril, Gobernador que era del reino, Arnaldo des Torrents, su asesor, y Bernardo Sa Morera, Procurador Real, y dió principio la sustanciacion de un expediente contra los mismos, cuyos cargos principales consistieron en que se hallaba la ciudad en deplorable estado, á consecuencia de las disensiones existentes entre sus habitadores, por cuya razon el Rey se había visto obligado á remitir al Reformador Felipe de Boil y á sus asesores, Jasperto de Tragurá y Pedro de Ciutadilla, para poner á la tierra en mejor órden: y que las autoridades suspensas tenían trato intimo con los enemigos reconocidos del Rey Pedro IV, á los cuales habían colocado en los oficios y destinos públicos, postergando á los fieles, á quienes apénas se les llamaba para ningun negocio. En las instrucciones que al efecto remitió el Rey al Reformador y sus asesores, les concedió además facultades de suspender inmediatamente á los empleados aludidos, encomendando sus respectivos oficios, durante el curso de las actuaciones, á otros sujetos de más confianza, y la de expulsar de la isla á cualesquiera personas religiosas ó seglares de cualquier clase, estado ó condicion, que les pareciesen desafectas ó sospechosas. (1) Tramitose en su consecuencia un largo proceso en que el Reformador y sus asesores, y más especialmente los individuos de la que los acusados llamaban gabilla de los Roig, consejeros y amigos del Reformador, se ensañaron acumulando cargos, presentando numerosos testigos y no siempre dando lugar á la exculpacion y defensa de los funcionarios suspensos.
Obligose á Eril, Des Torrents y Sa Morera á salir de la isla miéntras se sustanciaba el expediente, y al parecer, en 12 de Noviembre, se hallaban con la Córte de Pedro IV, en Perpiñan, esperando el fallo del asunto. (1)
(1) Las instrucciones originales son como siguen: «Primerament com a oyda del Senyor Rey sia pervengut que la ciutat de Mallorques sia en avol estament per rabo dalcuns desgrats qui son entre molls bous homens de per aço tramet lo dit Sr. Rey los dits en Phelip de Boil per Reformador del dit regne e en Pere de Ciutadilla e en Jaspert de Tragurd per assessors seus per reformar e per metre la terra en bon estament. Item, com al dit Sr. Rey sia stat significat per diverses persones quel noble cHJarnau d' Erill gobernador de Mallorques e el discret Narnau des Torrent assessor seu, en aquests desgrats fasseu part donant gran favor als uns e molt desfavorejant los altres, per fo vol lo Sr. Rey que sobre aquestes coses en especial sia enquest per lo Reformador é sos assessors. III. Item, com sia slat dit al Sr. Rey quels damunt dits governador e assessor seu se acosten e se aprivaden a aquells qui al temps que la cxecucio se feu per lo Sr. Rey en lo regne de ÍMaliorques , foren contraris de tot lur poder a la justicia del Sr. Rey e aquells han messes en officis e en lurs consevls e de la ciutat e a conseyl daquells se regexen; e los altres qui foren en aquell temps ajudadors de la justicia del Senyor Rey son per ells aderrerats e gitats de consevls e doficis e no appelluts quax á neguns affers, per la qual cosa sen seguex mal eximpli en la terra e es perill, e de totes aquestes coses senformen los demunts dits Reformador e assessors. IV. Item, com en aquestes matexes colpes se diga esser en Bernat ça Morera procurador reval, axi mateix ajen cura los dits reformador e assessors que sen enformen. V. oltra aqüestes coses ajan cura danquerir contra los damunt dits oficials de totes aquelles coses daquels paregue quant la seran que enquerir degen. Item, com la inquisició nos pogues ben fer los damunt dits oficials exercent lurs officis, vol lo Sr. Rey que los reformador e assessors en continent que seran an la ciutat de Mallorques ajen d suspendre los damant dits oficials de lurs officis e regesca en aquest... gescant la governacio lo dit en Phelip de Boil lo cual se apell reformador e aja tot lo poder del gouernador, e los dits en P. . Ciutadilla e en Jaspert de Tragura entenan en lofici de la assesoria a regir, e cascun dells in solidum e tuyt ensemps o alcun dells segons que mils e al pus tost que poran. VII. Item, bajan poder los damunt dits reformador e assessors per la forma e manera dessus dile danquerir contra tots altres officials del Sr. Rey en lo regne de Mallorques e diuissa, e bajen poder de suspendre los officials e de comenar durant la inquisicio los oficis a altres persones segons que a ells sera mils vist faedor. VIII. Item, que no tant solament ajen poder danquerir contra los officials, ans encare contra qualseuol altres persones daquels parega a bon estament de la terra per la forma dessus dita. IX. Item, ajen poder de gitar de la terra persones religioses, generoses e qualssevol altres de qualssevol estament ó condició sien qui d ells paregen indevotes o sospitoses. que enquiren axi com mils puxen e nosire Senvor los aministrara a reformar lo dit regne e les illes a be e profit comu.»
(1) La siguiente carta que el Gobernador depuesto recibió de Barcelona y comunicó á varias personas, procurando defenderse de los cargos que en la misma se le hacen, es un resúmen de las inculpaciones que ocasionaron su desgracia y las de su asesor y Procurador Real. «Dels indenots indeuots que dien que jo me acostats e dels oficials jo no nich se negu cytal, cor tols vosaltres e quants na en la terra tench per axi bous e deuots e leyals del Senyor Rey com naia altres, ne jo no he jitat negu de mon consell neyc son fallits, sino per luis necessitats e los ofiicials tots se alegiren ab consell den Pere e den Jaume Roig e den Guillem Miquel. Perquem parria que en assó degues hom pendre alcum consell e que sen fes afronta dauant lo Senyor Rey cor jo nescriuré siu tenits per bo a mon fill qui es en Cathalunya que ab alscuns nobles sen vaja al Senyor Rey per escusar aquesta cosa e per fermar si mester hi sera aquí meteix batalles; e axi uosaltres, senyors, vejats quy deuets fer per a porgar tan gran infamia, obirets les letres e menejar uets entre uosaltres. plura alia dixit, quibus dietis fecit vocari Petrum de Colle scriptorem qui portavit aliquas litteras in manu, cui fuit dictum per olim gubernatorem quod in presencia omnium dictas litteras legeret, quod ipse T fecit, dicendo dictus olim gubernator *que aquelles letres li uenien de tals persones qui no li seriurien sino ueritat, perque ell hi donaua aytant gran fe com al euangeli.» Tenores enim dictarum litterarum tales sunt in cfieelu quales subsequuntur .» Fas vos a saber, senyor, que un frare preycador de Barchelona ma dit en gran secret que frare Bartomeu Ferrar freycador hic es estat, e ha dit ais consellers de Barchelona que la illa de Mallorques null temps no fo en tan mal estament com ara es, e asso per raho de gran diuisio e discordia qui era en Mallorques entre alscuns dels majors dels mijans e dels menors, fer so cor aquells qui en aquest any eren estats fets officials e regidors de la tirra eren estats una anima e un cors ab lalt en Facme, e eren estats rebels al dit Senyor Rey e neguna uegada no li hauien mostrat bon uoler, ans de la justicia del Senyor Rey seren molt mostrats trists e parcials, e que aquells aytals eren en los vostres consells e ordinacio de la ciutat e del regne, e que dasso merits nos mal qui axi lo us hauets arrossats e acostats aquells qui eren rebelles e de casa del dit alt en Facme, e ls hauets fets de consell uostre e de la terra e que han sabuts tots los uostres secrets de la terra, e que hauets lunyats tots los feels e deuots del Senyor Rey e aquells seperats d: uos e dels uostres consells, en axí que en los uostres consells e de la terra ’alcu daquells deuots e qui han mostrat bon uoler al Senyor, per la justicia no hauets ne apellats en los uostres consells e secrets de la terra ans de tot en tot an aquells mostrats mala cara e fets apares que uos alçats dells, de la cual cosa los indenots han gran goig e pagament e per aquesta raho tota la terra esta suslevada, hauent dasso molt mal eximpli e sospita perqué lestament de la terra es uuy en tan gran perill, que si lalt en de Mallorques venia á Mallorques ab una galea, que la terra li seria liurada e que le cobraria e quen seria senyor axí com anch fo, e que aquestes paraules lo dit frare havia sembrades per tota Barchelona e als consellers, e que apres Pascha sen iria a Perpinya al Senyor Rey per informar ell e lo seu consell de totes les dites coses, e ha pregat lo consell de Barchelona que u serisca al Sinyor Rey e al seu consell. Enapres, Senyor, a pochs dies seguents uengueren lo prior prouincial e frare Pere 59